Ramazza, Elena
Biografia
Elena Ramazza (Bologna, 1986) és graduada en Història i Protecció del Patrimoni Artístic per la Università di Firenze (2009). Va completar el Màster en Arts Visuals a la Università di Bologna (2011) i el Màster en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic a la Universitat Autònoma de Barcelona (2020).
Té una formació acadèmica que és internacional i que combina diversos camps de la història de l'art. A la Universitat de Florència es va especialitzar en les tècniques formalistes de reconeixement i atribucions de les obres de totes èpoques, mentre que a la Universitat de Bolonya es va dedicar als aspectes més teòrics de la recepció i lectura de la imatge, mitjançant l'estudi de la Semiòtica de l'art. La seva tesi de Màster Bologna 1970: due mostre in bilico tra storia e futuro, ha estat presentada entre les millors del Dipartimento di Arti Visive de la Università di Bologna.
A Itàlia ha treballat en l'àmbit de la restauració digital de material cinematogràfic al laboratori ‘L’immagine Ritrovata’ de Bolonya i successivament en el sector turístic, aconseguint el títol de Tècnica Superior per la Promoció Turística. Ha fet feina com a guia de turisme en les principals ciutats italianes i com a promotora del turisme de la regió Emilia-Romagna cap a operadors estrangers.
Actualment, és professora associada en la Universitat Autònoma de Barcelona per les assignatures ‘Lectura de la imatge artística’ i ‘Art Egipci’. Contemporàniament, escriu la seva tesi de doctorat El llenguatge de E.-E. Viollet-le-Duc a Espanya i Itàlia (1868-1914). Repertoris ornamentals, interpretació arquitectònica i reescriptura estètica sota la supervisió del professor Manuel Castiñeiras (UAB), Ricard Bru (UAB) i Francesco Ceccarelli (UniBO). La seva recerca abasta el tema de la codificació de l'art medieval com a llenguatge, desenvolupada durant el segle XIX per E.-E. Viollet-le-Duc a França i els seus seguidors a Catalunya i Emília-Romagna. El treball es proposa analitzar els seguidors de Viollet-le-Duc com intèrprets d'un llenguatge que utilitza per paraules i sintaxi els elements de l'art medieval, amb la intenció de crear un mite comunitari. La base teòrica procedeix de la disciplina de la semiòtica, amb aportacions de la filosofia i la història social. Els temes de la recerca s'estenen des de les fonts medievals -manuscrits, decoracions, arquitectures-, fins a les relectures modernes en el camp de les obres gràfiques, de l'arquitectura i de la decoració, i fins a les campanyes operatives de restauracions i els reportatges fotogràfics.
Publicacions
- RAMAZZA, E., “Rileggere Viollet-le-Duc attraverso Roland Barthes: verso una lettura semiotica del mito del Medioevo nell’Ottocento”, Signa, Uned, 23 (2023), en publicació
- PASCALE GUIDOTTI MAGNANI, D., RAMAZZA, E., “The Porticoes of Bologna between urban space and architectural culture. From the middle ages to the UNESCO nomination”, D. Arredondo Garrido, J. M. Barrios Rozúa et al. (ed.), Arquitectura y paisaje: transferencias históricas, retos contemporáneos, Abada Editores, Madrid, 2022, 421-433
- RAMAZZA, E., “Ceci tuera cela (?): conexiones entre arquitectura y libros en Viollet-le-Duc y sus seguidores mediterráneos”, El llegat de les arts, idees i representacions, II Jornada d’Estudis Doctorals d’Art i Musicologia, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 2021