Ramazza, Elena

Biografia

Elena Ramazza (Bologna, 1986) és graduada en Història i Protecció del Patrimoni Artístic per la Università di Firenze (2009). Va completar el Màster en Arts Visuals a la Università di Bologna (2011) i el Màster en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic a la Universitat Autònoma de Barcelona (2020).

Té una formació acadèmica que és internacional i que combina diversos camps de la història de l'art. A la Universitat de Florència es va especialitzar en les tècniques formalistes de reconeixement i atribucions de les obres de totes èpoques, mentre que a la Universitat de Bolonya es va dedicar als aspectes més teòrics de la recepció i lectura de la imatge, mitjançant l'estudi de la Semiòtica de l'art. La seva tesi de Màster Bologna 1970: due mostre in bilico tra storia e futuro, ha estat presentada entre les millors del Dipartimento di Arti Visive de la Università di Bologna.

A Itàlia ha treballat en l'àmbit de la restauració digital de material cinematogràfic al laboratori ‘L’immagine Ritrovata’ de Bolonya i successivament en el sector turístic, aconseguint el títol de Tècnica Superior per la Promoció Turística. Ha fet feina com a guia de turisme en les principals ciutats italianes i com a promotora del turisme de la regió Emilia-Romagna cap a operadors estrangers.

Actualment, és professora associada en la Universitat Autònoma de Barcelona per les assignatures ‘Lectura de la imatge artística’ i ‘Art Egipci’. Contemporàniament, escriu la seva tesi de doctorat El llenguatge de E.-E. Viollet-le-Duc a Espanya i Itàlia (1868-1914). Repertoris ornamentals, interpretació arquitectònica i reescriptura estètica sota la supervisió del professor Manuel Castiñeiras (UAB), Ricard Bru (UAB) i Francesco Ceccarelli (UniBO). La seva recerca abasta el tema de la codificació de l'art medieval com a llenguatge, desenvolupada durant el segle XIX per E.-E. Viollet-le-Duc a França i els seus seguidors a Catalunya i Emília-Romagna. El treball es proposa analitzar els seguidors de Viollet-le-Duc com intèrprets d'un llenguatge que utilitza per paraules i sintaxi els elements de l'art medieval, amb la intenció de crear un mite comunitari. La base teòrica procedeix de la disciplina de la semiòtica, amb aportacions de la filosofia i la història social. Els temes de la recerca s'estenen des de les fonts medievals -manuscrits, decoracions, arquitectures-, fins a les relectures modernes en el camp de les obres gràfiques, de l'arquitectura i de la decoració, i fins a les campanyes operatives de restauracions i els reportatges fotogràfics.