COMA, Pere de

Marc Temporal

Documentat entre 1180 i 1220

Marc Geogràfic

Catalunya (Lleida)

Tècniques

Arquitectura

Perfil i debat historiogràfic

[Petrus Decumba, Pere ça Coma]

Pere de Coma és el primer arquitecte de l’obra de la Seu Vella de Lleida, responsable del projecte i la direcció dels treballs de la construcció. El seu nom és conegut gràcies al contracte que va signar l’any 1193 amb el Capítol de la Seu Vella, mitjançant el qual Pere de Coma ofereix el seus serveis al bisbe i promotor de l’obra de la catedral Gombau de Camporrells. Alhora, el mestre d’obres renuncia a tots els seus béns i les seves pertinences, consistents en 6 sous censals que rebia d’una honor situada a la torre de Grealo i la seva casa ubicada a la parròquia de Sant Joan, i és admès dins la canonja. A partir d’aquest moment rebrà, com la resta de canonges, la seva porció canonical i 50 sous anuals per a vestimenta. A diferència d’altres mestres d’obres, com és el cas de Ramon Lambard a la Seu d’Urgell, Pere de Coma es lliura, en persona i béns, a l’obra de la Seu de Lleida. Per altra banda, el seu nom apareix també a la làpida commemorativa de la col·locació de la primera pedra de la catedral (22 de juliol de 1203), ubicada al mur nord del presbiteri. Segons aquesta làpida, a l’agost de l’any 1203 i en presència de Gombau de Camporrells, el rei Pere I, el canonge Berenguer d’Obició i Pere de Coma (magister et fabricator) es col·locava la primera pedra de l’edifici. Les obres es van iniciar per la part de la capçalera, entre el braç esquerre del creuer i l’absis principal. Mort pels volts del 1220, de Coma possiblement és succeït per mestres de la seva pròpia nissaga, Berenguer i Mateu de Coma (ALONSO 1976). En aquelles dates el creuer devia estar acabat i ja n’havien bastit les capelles del col·lateral de l’Evangeli.

A partir de les característiques formals de l’obra de la Seu Vella de Lleida, s’ha proposat un origen lombard per a Pere de Coma (BERGÓS, ROCA; LACOSTE). Fins i tot alguns autors el fan oriünd de Como (RÀFOLS 1951). Malgrat això, Lladonosa va defensar el seu origen solsoní basant-se en certes similituds entre la catedral solsonina i la Seu de Lleida. En aquest sentit, val a dir que alguns autors han documentat un Pere de Coma a Cardona (BACH 1996), la família del qual apareix signant documents amb la nissaga dels Camporrells pels volts del 1173. D’origen solsoní o no, sembla, però, que Pere de Coma ja s’havia establert a Lleida l’any 1180. En aquest moment va comprar una casa al carrer de la Costa de Sant Joan, que més tard va oferir a la canònica de Santa Maria quan es donà en persona a l’església de Lleida (MACIÀ-RIBES 2003). Tanmateix, s’ha afirmat que Pere de Coma era fill d’un altre mestre anomenat Pere (ALONSO 1976), i que l’any 1175 ja vivia al carrer de la Cigarra, on residien molts obrers i servidors de la canònica.

Obres

Catedral de Santa Maria de Lleida, la Seu Vella (traçat original)

Comitents

Gombau de Camporrells, bisbe de Lleida entre 1191 i 1205

Textos Epigràfics

Commemoració epigràfica de l’inici oficial de les obres de la catedral de Santa Maria de Lleida. Mur nord del presbiteri, Seu Vella.

ANNO D(omi)NI MCIII ET XI

K(a)L(endas) AUGUS/TI\ SUB DO(m)INO IN(n)O

CE(n)TIO P(a)P(a) III VENER/AB\ILI GO(m)

BALDO HUIC EC(c)LE(siae) P(rae)SID(en)TE I (n)CLI

TU REX /PE\TRUS II ET ERMEN

GAUDUS CO/ME\S /UR\GELLEN(sis) PRIMA

RIU(m) ISTIUS FABRIC(a)E LAPI/DE \ (m)

POSUERU(n)T

[be] RE(n)G/AR\IO OBICIONIS OPER/AR\IO EXIS

[te](n)TE PE/TR\US D(e) CU(m)BA {.} M(agister) <et>

FABRICATOR

L’any del Senyor 1203, el 22 de juliol, essent papa Innocenci III i presidint aquesta església el venerable Gombau. L’ínclit rei Pere II i el comte d’Urgell, Ermengol, posaren la primera pedra d’aquest edifici, essent-hi present l’encarregat de l’obra Berenguer d’Obició. Pere de Coma, mestre i arquitecte.

Textos Documentals

Juny de 1193 – Contracte entre Pere de Coma i el bisbe i capítol de la Seu de Lleida per a l’inici de les obres de la catedral de Santa Maria. Còpia de mitjan segle XIV: ACL, Llibre Verd, f. 148v i 149r. (edició: LLADONOSA, 1970, p. 127).

 Text: Carles Sánchez

Bibliografia

VILLANUEVA 1821-1851: 82-83; PLEYAN 1873: 212; ROCA I FLOREJACHS 1911: 12; PUIG I CADAFALCH- FALGUERA- GODAY 1918: 48; BERGÓS 1928: 20; RÀFOLS I 1951: 277; LLADONOSA 1962: 25-26; LLADONOSA 1965: 86-87; LLADONOSA 1970: 116-119; ALONSO GARCÍA 1976: 17-18; LACOSTE 1975: 276-277; TARRAGONA 1982: 254; DALMASES-PITARCH 1986: 108-110; ARGILES 1991: 33; BANGO 1991: 31-32; FITÉ 1991: 14; TARRAGONA 1991: 93; BENET 1992: 133; BANGO 1996: 23; BACH 1996: 104-107; MACIÀ 1997a: 145; MACIÀ 1997b: 108; FITÉ 1999: 224-225; GONZÁLEZ-TARRAGONA-BUSQUETA 2002; FITÉ 2003: 52; MACIÀ-RIBES 2003: 84.