COMA, Pere de

Arquitectura

[Petrus Decumba, Pere ça Coma]

Pere de Coma és el primer arquitecte de l’obra de la Seu Vella de Lleida, responsable del projecte i la direcció dels treballs de la construcció. El seu nom és conegut gràcies al contracte que va signar l’any 1193 amb el Capítol de la Seu Vella, mitjançant el qual Pere de Coma ofereix el seus serveis al bisbe i promotor de l’obra de la catedral Gombau de Camporrells. Alhora, el mestre d’obres renuncia a tots els seus béns i les seves pertinences, consistents en 6 sous censals que rebia d’una honor situada a la torre de Grealo i la seva casa ubicada a la parròquia de Sant Joan, i és admès dins la canonja. A partir d’aquest moment rebrà, com la resta de canonges, la seva porció canonical i 50 sous anuals per a vestimenta. A diferència d’altres mestres d’obres, com és el cas de Ramon Lambard a la Seu d’Urgell, Pere de Coma es lliura, en persona i béns, a l’obra de la Seu de Lleida. Per altra banda, el seu nom apareix també a la làpida commemorativa de la col·locació de la primera pedra de la catedral (22 de juliol de 1203), ubicada al mur nord del presbiteri. Segons aquesta làpida, a l’agost de l’any 1203 i en presència de Gombau de Camporrells, el rei Pere I, el canonge Berenguer d’Obició i Pere de Coma (magister et fabricator) es col·locava la primera pedra de l’edifici. Les obres es van iniciar per la part de la capçalera, entre el braç esquerre del creuer i l’absis principal. Mort pels volts del 1220, de Coma possiblement és succeït per mestres de la seva pròpia nissaga, Berenguer i Mateu de Coma (ALONSO 1976). En aquelles dates el creuer devia estar acabat i ja n’havien bastit les capelles del col·lateral de l’Evangeli.

A partir de les característiques formals de l’obra de la Seu Vella de Lleida, s’ha proposat un origen lombard per a Pere de Coma (BERGÓS, ROCA; LACOSTE). Fins i tot alguns autors el fan oriünd de Como (RÀFOLS 1951). Malgrat això, Lladonosa va defensar el seu origen solsoní basant-se en certes similituds entre la catedral solsonina i la Seu de Lleida. En aquest sentit, val a dir que alguns autors han documentat un Pere de Coma a Cardona (BACH 1996), la família del qual apareix signant documents amb la nissaga dels Camporrells pels volts del 1173. D’origen solsoní o no, sembla, però, que Pere de Coma ja s’havia establert a Lleida l’any 1180. En aquest moment va comprar una casa al carrer de la Costa de Sant Joan, que més tard va oferir a la canònica de Santa Maria quan es donà en persona a l’església de Lleida (MACIÀ-RIBES 2003). Tanmateix, s’ha afirmat que Pere de Coma era fill d’un altre mestre anomenat Pere (ALONSO 1976), i que l’any 1175 ja vivia al carrer de la Cigarra, on residien molts obrers i servidors de la canònica.

Catedral de Santa Maria de Lleida, la Seu Vella (traçat original)