FEDANTIUS

Arquitectura.

[Fedancio, Fedantius]

La identitat de Fedancio, és coneguda gràcies al Cartulari de Sant Cugat del Vallès, on apareix com a testimoni en dos documents dels anys 1006 i 1010 respectivament. En el primer document de donació signa com a Fedancio artificem petre, és a dir, especialitzat en els oficis de la talla de la pedra; quatre anys més tard, el mateix personatge consta amb el títol d’arquitecte i mestre d’obres: Signum Fedantius, architectus et magisteri edorum.

A partir dels dos documents del cartulari, i malgrat la inexistència de major evidencies documentals, la historiografia (Adell, Mancho, Falguera) ha atribuït a Fedancio les primeres fases del projecte arquitectònic del monestir de Sant Cugat del segle XI, convertint-se d’aquesta manera en el primer arquitecte del conjunt amb nom conegut. Tenint en compte altres casos coneguts com el de l’escultor Arnau Cadell (el qual signà com a testimoni en documents del 1206 i 1207, que afectaven molt directament al monestir de Sant Cugat del Vallès), és molt probable, doncs, que Fedantius hagués participat en l’execució de les primeres fases del projecte del monestir.

Més enllà de l’autoria de l’obra, el cas de Fedantius constitueix un testimoni preciós i revelador sobre la formació i la polivalència dels mestres d’obra als segles del romànic. Cal pensar que aquest progressiu aprenentatge començava amb el coneixement de l’ofici de la pedra (artificem petre), des de l’extracció dels blocs fins a la talla escultòrica, i culminava amb la geometria i l’estàtica de la construcció (architectus et magister edorum). En els segles XI i XII els mestres d’obra apareixen documentats com a coneixedors de l’art de la construcció i alhora, com a escultors o experts en altres oficis relacionats amb la pedra.

Text: Carles Sánchez

Projecte arquitectònic del monestir de Sant Cugat del Vallès del segle XI.