GENER, Guerau
Marc Temporal
Nascut 1368/1369- † abans del 16/7/1411Marc Geogràfic
Catalunya i Regne de València (actiu a Barcelona i València)Tècniques
Pintura al tremp i pa d’or sobre fusta
Perfil i debat historiogràfic
Fill d’un mercader homònim de Barcelona, el pintor Guerau Gener nasqué entre 1368 i 1369. Desenvolupà la seva trajectòria professional a Barcelona, on consta documentalment com a pintor des de 1390, i a València, on s’ha dit que degué rebre la seva formació inicial (Alcoy 1996a). El 16 de juny de 1391 signà un contracte de perfeccionament de l’ofici amb Lluís Borrassà, el qual no arribà a tres mesos de vigència. Guerau Gener treballà en obres de primera rellevància destinades a centres tan notoris com el monestir de Santes Creus o les catedrals Barcelona, València i Monreale (Sicília). A València treballà juntament amb els pintors Marçal de Sax i Gonçal Peris (tots tres qualificats com a pictores ymaginarum sive retabulum, vicini Valentie). Això escateix que el seu estil pictòric, que emana de l’Europa septentrional, estigui connectat amb la pintura valenciana de la dècada de 1390, especialment de la derivada de Sax. La seva carrera quedà truncada prematurament per la seva mort, esdevinguda en algun moment anterior al 16 de juliol de 1411, poc després d’haver complit la quarantena.
Tot i que les primeres notícies documentals sobre Guerau Gener comencen a divulgar-se a finals del segle XIX, cal esperar a la dècada de 1930 per trobar publicada la primera semblança bibliogràfica del pintor, la qual fou duta a terme per Agustí Duran i Sanpere. Entre els documents que l’historiador cerverí donà a conèixer destaca el contracte i la cancel·lació de l’aprenentatge de Gener amb Borrassà, i l’àpoca que atorgà la paternitat de Gener sobre el Retaule de sant Bartomeu i santa Elisabet d’Hongria de la catedral de Barcelona, la pedra de toc a partir de la qual coneixem la seva personalitat artística. Des d’aleshores, poques són les obres que han passat a engrossir el seu reduït catàleg actual. Un document exhumat pel comte de Vilanova a la dècada de 1930 permeté vincular Gener amb la confecció del retaule de Santes Creus, conjunt sobre el qual encara avui no hi ha total unanimitat en la delimitació de les diverses autories. Molt més tard, el 1986, Antoni José i Pitarch proposà d’identificar una taula de sant Domènec del Museo del Prado com a part del retaule que Guerau Gener i Gonçal Peris contractaren per a la capella de sant Domènec de la catedral de València (1405). Ha estat únicament en dates recents que Francesc Ruiz ha proposat adscriure la taula dels sants Joans de la col·lecció d’Alfred Sloan de Nova York d’acord a arguments estilístics, atribució que encara s’ha de sotmetre a crítica.
Obres
Obres documentades i conservades:
- Retaule de sant Bartomeu i santa Elisabet d’Hongria de la catedral de Barcelona (doc. 1401)
- Retaule major del monestir de Santes Creus, encarregat a Pere Serra i acabat per Lluís Borrassà (docs. 1403-1419) (MNAC, Museu Diocesà de Tarragona i col·lecció particular)
Obres documentades no conservades:
- Retaule de la Nativitat, contractat a València juntament amb Marçal de Sax i Gonçal Peris (docs. 1405)
- Retaule i frontal per a la capella de sant Domènec de la catedral de València (docs. 1405 i 1407), contractat juntament amb Gonçal Peris. És possible que d’aquest conjunt en pervingui una taula de sant Domènec conservada al Museo del Prado (inv. P3111) (José i Pitarch 1986)
- Retaule major de la catedral de Monreale (Sicília) (doc. 1407)
Obres atribuïdes
- Taula dels sants Joans de la col·lecció d’Alfred P. Sloan de Nova York (Ruíz 2005)
Comitents
- Bartomeua Bou, vídua de Francesc de Santcliment, cavaller i senyor d’Alcarràs, a través dels seus marmessors testamentaris: Jaume Vallirana, Jaume Arboç, Francesc Codina, Francesc Bofill i Guillem Ferrer
- Pere Torrella, ciutadà de València
- Jaume Prats, rector de l’església d’Ontinyent (Vall d’Albaida, València), a través d’Antoni Gassó, rector de l’església d’Almenara (Plana Baixa Castelló), el seu marmessor testamentari
- El noble Pere de Queralt, pare de Guerau de Queralt, arquebisbe de Monreale
Textos Documentals
Documentat entre 1390 i abans de 1411 com a G(u)eraldus Ianuarii o G(u)eraldus Gener (o Giner) en els documents en llatí [Guerau Janer o Gener en els documents en català]. Documents recollits per la historiografia (vid. infra.).
Text: Cèsar Favà
Bibliografia
STARRABBA-BALAGUER-SALINAS, 1880; PUIGGARÍ 1883: 268 I 280; SANCHIS SIVERA 1909: 322; PALAU 1912: 177-179; SANCHIS SIVERA 1912: 303-304; TRAMOYERES 1914-1915: 240-242; BARRAQUER III 1915: 402-403; MAS 1916: 130-131; TORMO 1916: 319-320; GUDIOL I CUNILL 1924: 173-174; BLASI 1928: 63; MAYER 1928: 30 I 43; MARTINELL 1929: 204-205 I 270-271, FIG. XVII; SANCHIS SIVERA 1929: 11-12; SOLER I MARCH 1929: 95-96, FIGS. 22-27; TODA 1929: IX; POST II 1930: 460; POST III 1930: 78-82, FIG. 278; PALAU 1932: 37-38; DURAN I SANPERE 1932-1933; POST V 1934: 264-270, FIG. 72-74; CAPDEVILA 1935:76-77; HALLAZGO 1935: 7; SACS 1935: 7; SUTRÀ 1935; GUDIOL RICART 1938: 16. FIG. XLVII; POST VII 1938: 746-747; POST VIII 1941: 585-586; AINAUD - VERRIÉ 1942: XLIX; GUDIOL RICART 1944: 36, FIG. XLVII; MADURELL 1944: 170 I 173; BATLLE HUGUET 1945: 210 I 212, CAT. NÚM. 5, LÀM. LXVIII I LXIX; AINAUD 1946; AINAUD - GUDIOL - VERRIÉ I 1947: 68 I 72; AINAUD - GUDIOL - VERRIÉ II 1947: FIG. 436; MADURELL 1948: 53-57; MADURELL 1949: 68 I 136, NÚM. 237; MADURELL 1950: 84-86, 135, 160, 162-164 I 253-254, DOCS. 88, 90, 128, 146, 149, 226; BATLLE HUGUET 1952: 198, 207-208, NÚM. 11; FORT 1952: 245 I 248; MADURELL 1952: 113-115, DOC. 526, 527, 530; GUDIOL RICART 1953: 15, 63-65 I 110-112, FIG. 76-96, CAT. XIX; GUDIOL RICART 1955: 92, FIG. 66; CERVERÓ GOMIS 1956: 107-108; POST XII-I 1958: 562-564, 593-594; EXPOSICIÓN 1962: CAT. NÚM. 39; AINAUD 1964: 52-53; CERVERÓ GOMIS 1964: 108-109; FORT 1964: 28; CERVERÓ GOMIS 1972: 45; DURAN I SANPERE 1975: 30-37; HÉRIARD DUBREUIL II 1975:13; AINAUD 1976, NÚMS. 114739 I 114740 ; DALMASES - JOSÉ 1984: 214 I 218-221; PLANAS 1984: 39; GUDIOL - ALCOLEA 1986: 82-83 I 86-87, CAT. NÚM. 200 I 222, FIGS. 360-361 I 410-411; JOSÉ I PITARCH 1986: 174, 192, 225-226, 228; HÉRIARD DUBREUIL I 1987: 58, 98, 145; HÉRIARD DUBREUIL II 1987: FIGS. 133, 270, 403; AINAUD 1990: 70-73; AINAUD 1992: 132-133; ALCOY 1992; LIAÑO 1992; LIAÑO 1993; ALIAGA 1994; ALCOY 1996A; ALCOY 1996B; ALIAGA 1996: 45, 142-145, DOCS. 8-12; ALCOY 1997: 145-148, CAT. NÚM. 17; GORT 1997: 108, 112 I 176; RUIZ 1997: 75, FIGS. P. 74 I 75; ALCOY 1998: 234-236; MANOTE ET. AL. 1998: 99 I 251, CAT. NÚM. 1-2 I 1; RUIZ 1999A:. 227-238 I 556-58; RUIZ 1999B; RUIZ 2000: 140-142 I 213; BORAU 2003: 119-121, 189-190, 219-220, 276, 367, 487, 504-507; BRACONS 2004; GÓMEZ FRECHINA 2004A: 33; GÓMEZ FRECHINA 2004B: 85; JOSÉ - ALCOLEA 2004; LIAÑO 2005; RUIZ 2005A: 44-45; RUIZ 2005B: 84-88; RUIZ 2005C: 66; ALCOY 2007: 157-160; TERÉS 2007: 71-72; ALCOY 2008: 239-242; RUIZ - MONTOLÍO 2008: 140-141; ESPAÑOL 2009: 269; PAPELL 2009: 499; MACÍAS - FAVÀ - CORNUDELLA 2011: 85-86, FIGS. 9-11; TOLOSA - COMPANY - ALIAGA 2011: NÚM. 194, 195, 228 I 318; FAVÀ 2012; FAVÀ - CORNUDELLA 2012: 47-48, FIG. 10.