HUGUET, Mestre

Mestre d’obres, mestre d’obres, escultor (?)

[Augete, Abguete, Haete, Hueett, Huguete]

El mestre Huguet es el segon i més important mestre d’obres del procés de construcció del convent dominicà de Santa Maria de Batalha, a Portugal. El 27 de desembre de 1401, un document en relació a les vinyes del convent menciona un “mestre Augete”, però, en aquesta data, l’obra encara és dirigida pel mestre d’obres portuguès Afonso Domingues. No és referenciada la mort d’aquest darrer fins el 9 de juny de 1406, en un acte relacionat amb la seva vídua, pel que podem situar l’ascensió del mestre Huguet al cap de l’obra de Batalha entre, ante quem 1402 i post quem 1406. El 12 de setembre de 1436, el rei Duarte dóna al mestre Huguet masos en els que aquest darrer vivia en les proximitats del convent. El 4 de març següent, és l’arquitecte qui rep una propietat donada pel monarca. La mort del mestre Huguet és anterior al 9 d’octubre de 1438 ja que sabem que en aquesta data reposava a l’església de Santa Maria a Velha de Batalha. Els seus béns son retinguts per la seva vídua fins el 1450, data en la que li són retirats després d’un procés contra el provincial de l’ordre, João Martins. En aquests procediments no trobem mencionats hereus de la parella. La seva reeixida i el seu estatus social venen demostrats per la importància de les seves propietats juntament amb la seva residència i pel fet que aquesta darrera presentava una torre i un pòrtic  (“anteporta”). És rellevant, però, que el mestre Huguet no aparegui en l’acta de la fundació de la confraria de Santa Maria-da-Vitória el 1428, on si trobem personalitats importants de l’obra com el supervisor o l’escriba de les obres. Potser aquesta absència es pot explicar pel règim d’excepció del que es beneficiava l’obra aleshores, atorgada per l’autoritat reial, permetent als seus actors més importants evitar les restriccions i les obligacions que controlaven la vida corporativa local.

Durant la seva carrera al cap de l’obra de Santa Maria da Vitória, el mestre Huguet presideix la construcció de la part més gran de l’església i dels edificis conventuals, com la sala capitular. Després d’haver realitzat la capella dita del fundador, oberta al segon tram del costat sud de la nau, projecta i aborda la construcció d’una gran capella circular axial cobrint l’absis de l’església, mai duta a terme per la seva ambició (capellas imperfeitas).

La identitat i els orígens del mestre Huguet han sigut objecte de nombrosos debats des de la “redescoberta” del convent pels antiquaris anglesos de finals del segle XVIII i la publicació dels relleus arquitectònics per James Cavenah Murphy en el 1795. Així, el Dictionnaire des architectes actifs au Portugal du Ier siècle à nos jours esmenta el mestre Huguet com “arquitecte probablement francès o flamenc, però certament d’origen irlandès”! En 1945, Cruz Cerqueira va consagrar un estudi a aquesta qüestió amb un títol ben explícit (“O arquitecto da Batalha : era inglês e viveu em Viana do Castelo ?”) però sense aconseguir donar arguments sòlids per a la proposta. Una mirada més atenta a les disposicions arquitectòniques del convent (els diferents sistemes de coberta, la organització decorativa de la façana, etc.) com a les fonts formals de l’escultura de la portada permet considerar amb versemblança la hipòtesi d’una formació catalana pel mestre Huguet. La comparació amb les escultures de la portada de l’església de Castelló d’Empúries, realitzada en les primeres dècades del segle XV, deixa reconèixer un estret parentesc de tractament i de concepció. Per altra banda, un cap de sant Pau procedent de la “portada dels apòstols” de la catedral de Lleida, avui conservat al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal (inv. 533) i potser atribuïble a Guillem Solivella, podria relacionar-se amb les obres de Batalha.

Podem apreciar també l’ús de l’esquema de les voltes estelades catalanes per a la coberta tant de la capella del fundador com de la sala capitular. En aquesta darrera, tornem a trobar el sistema de les quatre petites voltes d’angle que permeten unir l’espai rectangular amb la planta octogonal de la coberta, sistema que apareix ja a la capella del palau episcopal de Tortosa (en ús el 1332) o a la sala capitular de la catedral de València (convertida en capella del Sant Calze i construïda per iniciativa del bisbe Vidal de Blanes entre 1356 i 1369). Si bé realitzada després de la mort del mestre Huguet, la volta de la sala capitular de Batalha sembla haver estat projectada per ell des d’un inici.

Tots aquests indicis semblen reforçar la hipòtesi d’una procedència i/o d’una formació catalana del mestre Huguet, segon mestre del convent de Batalha i personalitat eminent de l’art portuguès de la fi de l’Època Medieval. 

Església i edificis conventuals de Santa Maria da Vitória (cf. supra).