MUR, Ramon de

Tremp i daurat amb pa d’or sobre fusta. Pintura i daurat sobre guix

Desconeixem d’on era originari, tot i que s’ha especulat que pogués ser tarragoní, i tampoc sabem on es va formar. Desenvolupà la major part de la seva carrera a Tàrrega, d’on era veí almenys des de 1412 i on devia tenir el taller. Sembla que els darrers anys, possiblement d’ençà de 1432, s’establí a Montblanc. Les seves obres documentades i atribuïdes li dibuixen un marc d’acció que com a mínim inclou les comarques de l’Urgell, la Conca de Barberà, les Garrigues i la Segarra. Hereva de l’italianisme tres-centista, la seva cultura figurativa, personalíssima, denota el coneixement d’algunes de les noves fórmules que, procedents de l’altra banda dels Pirineus, arrelen amb força a Catalunya a inicis del 1400.

Ch. R. Post definí una «manera de Guimerà» a partir de les taules pervivents del retaule major de l’església de Santa Maria d’aquesta localitat i agrupà al seu redós un seguit d’obres atenent a qüestions d’estil (algunes força heterogènies). Pere Batlle identificà el modest Retaule de sant Pere de Vinaixa amb el que, segons contracte, el picapedrer Pere Ferrerons encarregà a Ramon de Mur, l’any 1420. Alhora, el mateix autor, a partir de diversos documents que vinculen Ramon de Mur amb el Retaule dels sants Joans de Vinaixa, li atribuí erròniament el corpus d’obra de l’antic Mestre de Sant Jordi, qui més tard s’identificaria correctament amb Bernat Martorell. Cal esperar a les publicacions de Gudiol i Ricart (1938 i 1944) per tal de trobar definida una hipotètica identitat entre el Mestre de Guimerà i Ramon de Mur, fins aleshores considerats dues personalitats diferents. El catàleg de Ramon de Mur que proposa Gudiol Ricart, ja sense les obres de Martorell, en bona mesura s’ha mantingut estable fins a l’actualitat.

• Retaule de sant Pere de Vinaixa (Museu Diocesà de Tarragona, inv. 392)

A partir d’aquesta obra se li poden atribuir:

• Les taules conservades del retaule de Guimerà (anterior a 1412) (Museu Episcopal de Vic)
• La taula de la Mare de Déu de la Llet de Santa Maria de Cervera (MNAC 15818)
• La taula de predel·la amb Sant Joan Evangelista, santa Llúcia i santa Bàrbara de Glorieta i un fragment d’una Presentació de Jesús al Temple (Museu Episcopal de Vic, inv. 1044 i 1055)
• Les taules de la Mare de Déu amb àngels músics i donant i de Santa Margarida (col·lecció privada), així com a diversos fragments de retaule, entre els quals quatre compartiments figurats dels muntants d’un retaule (Biblioteca Mata, Ripoll)

Els documents donen a conèixer altres obres de l’artífex no conservades:

• Retaule de santa Llúcia de la parroquial de Santa Coloma de Queralt, cap a 1411-1412
• Retaule en guix de la Mare de Déu per a l’altar major de l’església de Santa Maria de Granyena de Segarra, 1417
• Un retaule ignot de Verdú
• Retaule de sant Miquel per a l’església de Santa Maria de la Guàrdia Lada, 1421
• Retaule dels sants Joans de l’altar major de l’església de Vinaixa, 1432-1435