OBICIÓ, Berenguer

Marc Temporal

Documentat entre 1203 i 1222

Marc Geogràfic

Catalunya (Lleida)

Perfil i debat historiogràfic

[Berengarius Opiç, Berengarius Opiz, Berengarius Obicionis]

Canonge fabriquer (operarius) que ostentà el càrrec d’administrador de la fàbrica de la catedral de Lleida. El seu nom és conegut gràcies a la commemoració epigràfica de l’inici oficial de la construcció de la catedral de Santa Maria (1203), on es constata la seva funció com a operarius, encarregat de l’administració financera de la construcció. L’any 1206 realitzà una operació de cessió d’un solar com a responsable administratiu de l’obra de la catedral Berengarius Opiç, canonicus et operarius Sedis Ilerdensis, i el 1222 apareix com a prior, la més alta dignitat capitular: Prior et operarius Sedis Ilerdensis.

Els documents permeten assegurar que es tracta d’un canonge del capítol catedralici responsable de la opera o institució encarregada de gestionar financerament la construcció (LLADONOSA 1965), i no un arquitecte com alguns autors han suggerit. No obstant, la presència del seu nom a la làpida commemorativa de l’inici de les obres de la catedral equipara el protagonisme de l’operari al del propi arquitecte, en aquest cas, Pere de Coma. L’any 1222 Berenguer d’Obició va atorgar a Berenguer de Coma i als seus descendents una statica domorum, un solar per a edificar, el qual havia pertanyut al difunt mestre Pere de Coma que l’havia cedit a la Seu. L’adquisició d’aquesta statica ha fet suposar que Berenguer va ser el successor del mestre Pere de Coma al capdavant de les obres de la catedral (LLADONOSA 1970).

Obres

Administració de l’obra de la Catedral de Santa Maria de Lleida, la Seu Vella 

Textos Epigràfics

Commemoració epigràfica de l’inici oficial de les obres de la catedral de Santa Maria de Lleida, on es citat com a Berengario Obicionis. Mur nord del presbiteri, Seu Vella.

ANNO D(omi)NI MCIII ET XI

K(a)L(endas) AUGUS/TI\ SUB DO(m)INO IN(n)O

CE(n)TIO P(a)P(a) III VENER/AB\ILI GO(m)

BALDO HUIC EC(c)LE(siae) P(rae)SID(en)TE I (n)CLI

TU REX /PE\TRUS II ET ERMEN

GAUDUS CO/ME\S /UR\GELLEN(sis) PRIMA

RIU(m) ISTIUS FABRIC(a)E LAPI/DE \ (m)

POSUERU(n)T

[be] RE(n)G/AR\IO OBICIONIS OPER/AR\IO EXIS

[te](n)TE PE/TR\US D(e) CU(m)BA {.} M(agister) <et>

FABRICATOR

L’any del Senyor 1203, el 22 de juliol, essent papa Innocenci III i presidint aquesta església el venerable Gombau. L’ínclit rei Pere II i el comte d’Urgell, Ermengol, posaren la primera pedra d’aquest edifici, essent-hi present l’encarregat de l’obra Berenguer d’Obició. Pere de Coma, mestre i arquitecte.

Textos Documentals

  • 13 de novembre de 1206 – Cessió d’un solar situat sota el castell del Rei i davant la porta del palau del bisbe. ACL, Llibre Verd, f. 144. (edició: LLADONOSA, 1970, p. 129-130). Documentat com Berengarius Opiç, canonicus et operarius Sedis Ilerdensis
  • 1 de març de 1222- El canonge obrer Berenguer Opiç concedeix a Berenguer de Coma una statica domorum que abans havia pertanyut al mestre Pere de Coma. ACL, Llibre Verd, f. 138. (edició: LLADONOSA, 1970, p. 134). Documentat com Berengarius Opiz, Prior et Operarius Ilerdensis Sedis

 

Text: Carles Sánchez

Bibliografia

VILLANUEVA 1821-1851: 82-83; PLEYAN 1873: 212; ROCA I FLOREJACHS 1911: 12; BERGÓS 1928: 20; LLADONOSA 1962: 25-26; LLADONOSA 1965: 86-87; LLADONOSA 1970: 129; ALONSO GARCÍA 1976: 17-18; LACOSTE 1975: 276-277; TARRAGONA 1982: 254; ARGILES 1991: 33; BANGO 1991: 31-32; FITÉ 1991: 14; TARRAGONA 1991: 93; BENET 1992: 133; BANGO 1996: 23; BACH 1996: 104-107; MACIÀ 1997a: 145; MACIÀ 1997b: 108; FITÉ 1999: 224-225; GONZÁLEZ -TARRAGONA-BUSQUETA 2002; MACIÀ-RIBES 2003: 84.