OBICIÓ, Berenguer

[Berengarius Opiç, Berengarius Opiz, Berengarius Obicionis]

Canonge fabriquer (operarius) que ostentà el càrrec d’administrador de la fàbrica de la catedral de Lleida. El seu nom és conegut gràcies a la commemoració epigràfica de l’inici oficial de la construcció de la catedral de Santa Maria (1203), on es constata la seva funció com a operarius, encarregat de l’administració financera de la construcció. L’any 1206 realitzà una operació de cessió d’un solar com a responsable administratiu de l’obra de la catedral Berengarius Opiç, canonicus et operarius Sedis Ilerdensis, i el 1222 apareix com a prior, la més alta dignitat capitular: Prior et operarius Sedis Ilerdensis.

Els documents permeten assegurar que es tracta d’un canonge del capítol catedralici responsable de la opera o institució encarregada de gestionar financerament la construcció (LLADONOSA 1965), i no un arquitecte com alguns autors han suggerit. No obstant, la presència del seu nom a la làpida commemorativa de l’inici de les obres de la catedral equipara el protagonisme de l’operari al del propi arquitecte, en aquest cas, Pere de Coma. L’any 1222 Berenguer d’Obició va atorgar a Berenguer de Coma i als seus descendents una statica domorum, un solar per a edificar, el qual havia pertanyut al difunt mestre Pere de Coma que l’havia cedit a la Seu. L’adquisició d’aquesta statica ha fet suposar que Berenguer va ser el successor del mestre Pere de Coma al capdavant de les obres de la catedral (LLADONOSA 1970).

Administració de l’obra de la Catedral de Santa Maria de Lleida, la Seu Vella