DESTORRENTS, RAFAEL (àlies GREGORI)

Miniatura

Pintura sobre taula

Rafael Destorrents (àlies Gregori) fou un dels artistes clau pel desenvolupament de l’anomenat “gòtic internacional” a Catalunya. Generalment, la historiografia accepta l’any 1375 com a data pel seu naixement, tot i que de forma recent (CORNUDELLA 2016: 123) se li ha proposat un inici més precoç, circa 1366.

L’última dècada del segle XIV deixa poques referències de l’artista i de la seva formació, però suficients com per haver-li suposat (PLANAS 2009: 162) una o diverses estades a Avinyó, a la cúria pontifícia, on hauria estat prop d’artistes del gòtic internacional francès. Sabem també que l’artista rebé les ordres sagrades l’any 1405 a Barcelona, moment en que el monestir de Pedralbes l’anomenà successivament sotsdiaca, diaca i prevere. Fou també rector de la parròquia de Sant Martí a Lleida, entre 1423 i 1426 i la documentació del període ens fa pensar que es va integrar bastant en la vida eclesiàstica lleidatana. La seva carrera artística també ballà entre aquestes dues ciutats, on el trobem documentat: entre altres, l’any 1410 treballà a la ciutat comtal, en l’elaboració d’un missal per la Casa de la Ciutat; l’any 1425 se li encarregà un retaule representant Santa Úrsula i les onze mil verges per l’església de Sant Boi del Llobregat (MADURELL 1952, doc. 703: 239) i, del 1439 al 1442, el pintor s’involucrà en la policromia del retaule major de la catedral de Lleida, en col·laboració amb Jaume Ferrer i Bernat Martorell (FITÉ-BERLABÉ 1996: 104 i doc 13: 110; 106 i doc.20: 110). Després d’una vida força longeva, el 12 de juny de 1445, el prevere de Santa Maria del Mar i el mateix Bernat Martorell donaren compliment a les vocacions testamentàries del ja difunt Rafael Destorrents, en un document que ens proporciona la data aproximada de la seva mort (DURAN I SANPERE 1975, 3: 123).

La seva personalitat artística s’ha definit a partir de la seva única obra documentada i conservada, el Missal de Santa Eulàlia. Es tracta d’obra mestra de la miniatura catalana del període, que se li encarrega el vuit de març de 1403. Conservem, d’aquesta data, un contracte del miniaturista amb Joan Ermengol, bisbe de Barcelona, en el que l’artista es compromet a acabar l’obra en un any aproximadament i demana rebre vint florins d’or d’Aragó de forma anticipada. A partir de la miniatura que decora aquest manuscrit, i sobretot gràcies al gran Judici Final pintat al foli novè, podem situar l’artista en el context del “primer gòtic internacional”. Amb una formació ben arrelada en la tradició italianitzant de la pintura catalana del Trescents, l’obra de Destorrents mostra una clara receptivitat davant els models francesos i flamencs; tant és així que se l’ha relacionat sovint amb els miniaturistes que treballaren per al duc de Berry, i més concretament amb el mestre anònim batejat Pseudo-Jacquemart (BOHIGAS 1977: 86-87; PLANAS 1984: 40-45), o fins i tot amb altres il·luminadors flamencs actius a París, com el Mestre del Coronament de la Verge (CORNUDELLA 2016: 130-131).

Obres documentades i conservades 

• 1403 – Missal de Santa Eulàlia, Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona (ms. 116).

 Obres documentades i no conservades 

• 1410 – Missal pels Consellers de la Ciutat (MADURELL 1952, doc. 645 i 646: 201-202).
• 1425 – Retaule de Santa Úrsula i les onze mil verges, destinat a l’església de Sant Boi del Llobregat. S’ha identificat amb una taula conservada al museu Diocesà de Barcelona (inv.12) (RUIZ I QUESADA 2005: 224).
• 1439-1442 – Participació en la policromia del retaule major de la Seu Vella de Lleida (FITÉ, BERLABÉ 1996: 104 i doc 13: 110; 106 i doc.20: 110).

 Obres atribuïdes 

• Grup de vuit miniatures d’un llibre d’Oficis de devoció privada, El Escorial (ms. a. iii. 1, ff. 87v-213r) (PLANAS 1991; PLANAS 1994).
• Única miniatura del Liber de Angelis de Ramon Llull (Bayerische Staatsbibliothek, Clm. 10503) (PLANAS 2013).
• Dos folis solts d’un manuscrit avui desmuntat: l’un conservat a la Fundación Lázaro Galdiano (Madrid, inv. 2703) i l’altre a l’arxiu de la Biblioteca episcopal de Vic (ms.88, f.33v) (PLANAS 2009).
• Miniatura de l’Aplega de Capbreus dels emfiteutes que presten censos als aniversaris comuns, Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona (CORNUDELLA 2012e).