VERGÓS II, Francesc
Marc Temporal
1417 – ca. 1452Marc Geogràfic
Catalunya (Barcelona, Puigcerdà, Castelló d’Empúries) i França (Illa)Tècniques
- Elaboració de draps
- Pintura sobre draps i sobre fusta
Perfil i debat historiogràfic
Fill del pintor Francesc Vergós I i Bartomeua, es casà amb Elionor. El seu treball es concentra bàsicament a Barcelona i a les comarques gironines. Format en la tradició del gòtic internacional i molt influït per Bernat Martorell, fou un artista polifacètic que treballà sovint al costat de Pere Terrers en la confecció de draps heràldics brodats, en l’elaboració de retaules com el de la Santa Creu destinat a la capella de l’Hospital (1443-1445) i fins i tot en decoracions murals com el timpà de la porta major de Santa Maria del Mar, aquesta vegada al costat de Joan Cabrera.
A partir del 1448 es produí un canvi en el rumb de la seva activitat artística. En aquest any, es trasllada a Castelló d’Empúries on, segons la documentació descoberta per Miquel Pujol (1988: 233-259), col·laborà en l’elaboració de dues imatges del retaule dedicat a sant Miquel. A partir d’aquest moment va concentrar la seva activitat artística a les comarques gironines on es consolidà com a pintor d’obres sobre taula. No es té constància del seu treball en suports més efímers com són els draps, amb els quals tant havia treballat durant la seva estada a Barcelona.
Així doncs, el 1450, Francesc Vergós II, apareix documentat a la Cerdanya treballant en el retaule de Sant Domènec de Puigcerdà, amb la col·laboració de Llorenç Madur, i un any més tard, mestre i ajudant, són contractats per Gelabert Saguer, mercader de Perpinyà, per elaborar el retaule dedicat a sant Antoni de Pàdua i sant Bernardí per a l’església dels franciscans de l’Illa (Rosselló). Marcel Durliat (1954) donà a conèixer aquest contracte que, segons afirma aquest autor, conté un esbós de com havia de ser l’obra un cop finalitzada. Malauradament, ambdós retaules quedaren inacabats arran de la mort de Francesc Vergós i foren enllestits per Bartomeu Bosom i Joan Mates, respectivament. Joan Molina (2006), insinua la possibilitat que, després de marxar de Castelló d’Empúries, Francesc Vergós II hagués mantingut la relació professional amb Joan Antigó i Honorat Borrassà tenint en compte que, entorn del 1450, ambdós mestres també s’han documentat treballant a la capital de la Cerdanya.
El canvi que es produeix en la carrera de Francesc Vergós II arran de la seva anada a Girona es reflecteix també en la documentació. De tal manera que, la consideració de sartor (sastre) que rep en algunes ocasions pel seu treball com a pintor de draps, cortines, banderes, etc., canvia per la de pintor quan apareix com a realitzador d’obres sobre taula o sobre mur.
Com succeeix amb el seu pare, Francesc Vergós I, i el seu oncle, Jaume Vergos I, la pèrdua de la major part de les seves obres no permet analitzar i valorar correctament les seves qualitats però, una vegada més, la documentació conservada i el preu pagat per algunes de les seves obres permeten considerar que gaudia d’un cert reconeixement social i artístic.
El primer autor que publicà una noticia sobre aquest mestre fou Carreras Candi (1913), arran de la descoberta del contracte del retaule de la Santa Creu. No obstant, considerà a Francesc Vergós un pintor menor que segons ell ocupà un lloc secundari dins de la família de pintors barcelonins. Durant anys, l’obra de Francesc Vergós II restà desconeguda i la seva figura fou menystinguda per la historiografia. La descoberta documental, de Miquel Pujol i Canelles (1988), que constata la seva participació en l’execució del retaule de sant Miquel de Castelló d’Empúries, ha revalorat la seva figura fins a ser considerat com un dels grans exponents del gòtic internacional, així com un dels responsables de la difusió per terres gironines i rosselloneses dels models conreats en el darrer gòtic internacional barceloní (Molina 2006).
Obres
- Confecció de draps heràldics brodats
- Pintura i folrat d’un drap imperial per Jaume de Tagamanent
- Retaule de la Santa Creu de la capella de l’Hospital de Barcelona (1443-1445)
- Decoració dels escuts, les banderes i sobrevestes de les honres fúnebres d’Antoni Tallander, mossèn de Borra (1446)
- Decoració del timpà de Santa Maria del Mar de Barcelona
- Retaule dedicat a sant Miquel de Castelló d’Empúries (1448)
- Retaule de Sant Domènec de Puigcerdà (1450)
- Retaule dedicat a sant Antoni de Pàdua i sant Bernardí de l’església dels franciscans de l’Illa, al Rosselló (1451)
Comitents
- Antoni Tallander, mossèn de Borra
- Joan Andreu Sabater, mercader
- Jaume Cabrer, mercader
- Manel de Vilaplana, mercader
- Antoni Jofre, mercader
- Pere Aranyó, sastre
- Gelabert Saguer, mercader
- Jaume de Tagamanent
- Hospital de la Santa Creu
- Parròquia de Castelló d’Empúries
- Dominics de Puigcerdà
Textos Documentals
- 31 de juliol de 1426 – Pagament de la dot per part de Pau Ceba, pintor, cortiner i perpunter de Barcelona, fill de Pau Ceba i Serena, a la seva muller Serena, filla d’Antoni Company i de Francesca. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Joan Nadal, leg, 13, man. anys 1426-1427
- 2 d’octubre de 1439 – Pagament de Pere Terres a Francesc Vergós per la compra d’un esclau negre de 12 anys. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Bernat Montserrat, llig. 5, man. 13
- 1 de març de 1442 – Francesc Vergós i Antoni Galí, reben una entrega en comanda per part del mercader Joan Andreu Sabater. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Esteve Mir, llig. 1, man. 1
- 17 de gener de 1443– Àpoca per l’entrega en comanda de 8 lliures i 3 sous barcelonesos del mercader Jaume Cabrer a Francesc Vergós i Jaume Cabrera. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Antoni Vilanova, llig. 4, man. 9
- 29 de novembre de 1443– Contracte signat entre l’Hospital de la Santa Creu i els pintors Pere Terrés i Francesc Vergós per realitzar el retaule de la capella dedicat a la Santa Creu. Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Biblioteca de Catalunya. Fons de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Manual notarial desconegut
- 6 de març de 1446 – Els pintors Joan Cabrera i Francesc Vergós junt amb el barber Antoni Mieres firmen un rebut en comanda al mercader Antoni Jofre. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Bartomeu Costa llig. 16, man. anys 1445-46
- 6 de setembre de 1446 – El pintor Francesc Vergós i el teixidor de vels Joan de Vilamajor firmen un rebut en comanda al mercader Joan Andreu Sabater. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Bernat Bastat, llig. 2, man. com. 3
- 10 de setembre del 1446 –Pagament realitzat per part dels marmessors testamentaris d’Antoni Tallander, mossèn de Borra, per la decoració dels escuts, les banderes i sobrevestes de les honres fúnebres. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Pere Devesa, llig. 2, man. anys 1446-1449
- 3(?) d’agost de 1447 –Francesc Vergós i el teixidor de vels Joan de Vilamajor signen el rebut d’una entrega en comanda realitzada pel sastre Pere Aranyó. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari anònim, s. XV, llig. 2, n. 11, man. anys 1447-1451, f. 1
- 13 de març de 1448 – Compromís adquirit amb el mercader Manel de Vilaplana per l’elaboració d’un cortinatge. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Bernat Bastat, llig. 2, man. 4
- 3 de setembre del 1448 – Àpoca referent a la realització d'unes figures pintades per Francesc Vergós, ciutadà de Barcelona, en el retaule de Sant Miquel per a l'església de Santa Maria de Castelló d'Empúries. Arxiu Històric de Girona, Protocols notarials de Castelló d’Empúries, Cast. 637, notari Pere Cellers
- Compromís adquirit per Llorenç Madur i Bartomeu Bossoms per acabar el retaule inacabat dels dominics de Puigcerdà. Arxiu Històric de Girona, Protocols de notarials de Castelló d’Empúries, Cast. 704, notari Gabriel Nadal
Text: Gemma Malé
Bibliografia
CARRERAS CANDI 1913: 217-220; DURAN I SANPERE 1973-1975: 180-203; DURLIAT 1954: 99-119; GUDIOL-ALCOLEA 1974: 139; MOLINA 1994: 481-515; MOLINA 2006: 122-146; POST VII 1930-1966: 414-476; PUJOL I CANELLES 1988: 233-259; PUJOL I CANELLES 1994: 45-79; PUJOL I CANELLES 2006: 286-289; RUIZ I QUESADA 2006: 224-225; SANPERE I MIQUEL 1906: 43-45; WEBSTER 1994: 45-79.