VERGOS II, Jaume

• Pintura de draps, banderes, escuts i ciris
• Pintura al tremp sobre fusta amb relleus d'estuc i daurat amb pa d'or
• Daurador

Fill de Jaume Vergós I i Angelina de Perpinyà. Documentat entre 1448 i 1450 com aprenent en el taller que Jacomart tingué a València, posteriorment treballà com a pintor al costat del seu pare. Tot i la seva formació, segons es desprèn del testament de Jaume Vegós I (1460), als trenta anys Jaume Vergós II era un irresponsable tant en la vida professional com en la personal, motiu pel que el seu pare, en les seves últimes voluntats, li exigeix que es cassi i obtingui el títol de mestre abans de poder disposar de l’herència. A partir d’aleshores, Jaume Huguet, marmessor de Jaume Vergós I, es convertirà en l’encarregat de fer complir els desitjos expressats pel difunt esdevenint el tutor del jove Jaume Vergós II.

Poc després de la mort del seu pare, es casà en primeres núpcies amb Caterina i heretà el títol de pintor-banderer del Consell de Cent, que li reportà importants encàrrecs per a la ciutat com la decoració del Ciri Pascual, dels draps imperials que decoraven les parets de la catedral durant les grans solemnitats, la pintura de banderes i escuts o el daurat d’algunes figures, entre altres. El 1464 el trobem encapçalant un equip de sis pintors que col·laboren en la decoració del Palau Reial de Barcelona. Dos anys més tard, junt amb Gabriel Alemany, serà l’encarregat de la confecció i decoració dels draps funeraris i del ciri per al funeral del Conestable. El 1471 afegí al seu nom el títol d’Administrador de Places, cinc anys més tard el de Veedor de Garbell i el 1502 el de cinquè Conseller de la ciutat.

Com succeïa amb Jaume Vergós I, es difícil conèixer l’estil de Jaume Vergós II al no conservar cap obra realitzada integrament per ell. No obstant, la qualitat que presenta el retaule de Granollers en el que participà, juntament amb els seus fills Pau i Rafael Vergós, posa en evidència que Jaume Vergós II posseïa unes altes qualitats pictòriques lligades al gòtic flamenquetitzan.

El primer autor que intentà dibuixar la figura d’aquest mestre fou Salvador Sanpere (1906) que li atribuí el Retaule del Conestable de Portugal, obra actualment assignada a Jaume Huguet, i provà de definir les intervencions de Jaume Vergós II i els seus fills Pau i Rafael en el retaule de Granollers, assignant a Pau els profetes del guardapols i la resta del conjunt al seu pare i al seu germà. Aquest fou només l’inici d’un ampli debat historiogràfic en el que hi ha intervingut: Salvador Sanpere (1915), Josep Gudiol (1915), Chandler R. Post (1966), Josep Gudiol (1955), Josep Gudiol i Santiago Alcolea (1987) i Joaquim Garriga (1998) entre altres. Pel que fa al coneixement de la vida i obra de Jaume Vergós II són d’agrair els documents que autors com Josep Mas (1912), Agustí Duran (1973-1975) o M. Mercedes Gómez-Ferrer (1994) han donat a conèixer. 

• Decoració de draps
• Decoració del Ciri Pascual
• Pintura de banderes i escuts
• Dibuixos del Llibre de l’administrador de les places de Barcelona (1378 – 1517)
• Imatge a la cortina de sant Oleguer (1463-1465)
• Decoració del Palau Reial de Barcelona (1464)
• Decoració dels draps funeraris i del ciri per al funeral del Conestable (1466)
• Cavall i home per a la font del claustre de la Seu de Barcelona (1473-1475)
• Daurat del cavall i l’home que decoren la font del claustre de la Seu de Barcelona (1481)
• Gonfanons per la confraria de l’Esperit Sant de Cervera (1476)
• Retaule de sant Esteve Protomartir de Granollers (1500)