VERGÓS, Rafael
Marc Temporal
Documentat entre 1463/1465 i 1500Marc Geogràfic
Catalunya (Barcelona, Granollers, Vic)Tècniques
Pintura al tremp sobre fusta amb relleus d'estuc i daurat amb pa d'or
Perfil i debat historiogràfic
Fill de Jaume Vergós II i Caterina, fou germà de Pau, germanastre de Joan i Climent Domènec i es casà amb Beatriu Sunyer el 1497. Les obres dels germans Vergós mostren un destacat gust pel realisme, les figures monumentals i el tractament dels brocats, seguint de prop les fórmules huguetianes, motiu pel que han arribat a ésser considerats els principals seguidors de Jaume Huguet. L’empremta que aquest mestre deixà sobre Pau i Rafael Vergós ha fet néixer la idea que ambdós haguessin rebut part de la seva formació en el taller de Jaume Huguet, mestre que, segons la documentació conservada, mantenia una estreta amistat amb el seu pare, Jaume Vergós II.
La relació que existia entre les dues nissagues ha portat a alguns autors (POST 1966, GUDIOL- ALCOLEA 1974) a considerar la seva participació en varies obres atribuïdes al taller d’Huguet; com el retaule major de Sant Agustí de Barcelona, el de santa Tecla i sant Sebastià de la capella del claustre de la Catedral, el de santa Justa i santa Rufina de Lliça d’Amunt, el de Sant Pere de Reixac o el de l’església de la Peregrinació de la Verge de Bellulla, a Canovelles.
D’altra banda, la documentació deixa constància de la col·laboració de Pere Alemany en obres contractades per Rafael Vergós, com són el retaule de la Mare de Déu del Roser per Santa Maria la Rodona de Vic, el de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, el de Sant Martí de Teià, el del Monestir de les Jonqueres de Barcelona, el de Sant Miquel de Calella de la Costa o les portes de l’orgue de Santa Maria del Mar, tots ells realitzats a la darrera dècada del segle XV.
Per tant, sembla que Rafael Vergós, com el seu germà Pau, s’hauria mantingut fidel al seu mestre, Jaume Huguet, amb el qual hauria continuat col·laborant al llarg de la seva vida. Una col·laboració que hauria compaginat amb encàrrecs personals que executà amb l’ajuda de Pere Alemany, a qui també l’unia una llarga amistat.
Obres
- Portes de l’orgue de Santa Maria del Mar (ca. 1486)
- Retaule de la Mare de Déu del Roser per Santa Maria la Rodona de Vic (1492)
- Retaule de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (1497)
- Retaule de Sant Martí de Teià (1497)
- Retaule de Sant Miquel de Calella de la Costa (1498)
- Retaule del Monestir de les Jonqueres de Barcelona (?)
- Retaule de sant Esteve Protomàrtir de Granollers (1500)
Textos Documentals
- 9 de desembre de 1497 – Esposalles entre Rafael Vergós i Beatriu Sunyer. Arxiu de la Catedral de Barcelona, Llibre d’Esposalles 1497-1499
- 31 de gener de 1492 – Contracte signat per Rafael Vergós i Pere Alemany per pintar el retaule dedicat a la Verge del Roser per la Capella Rodona de Vic. Arxiu Capitular de Vic. Curia fumada, manual XI-XII, del notari Benet de Prat; 1490-1494
- 25 de novembre de 1495 – Contracta la finalització del retaule dels paraires pel convent de Sant Agustí de Barcelona després que el seu germà, Pau Vergós, hagi mort. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Bartomeu Costa, man. 16
- 11 de febrer de 1497 – Contracte signat per Rafael Vergós i Pere Alemany per pintar el retaule dedicat a santa Maria per la parròquia de Sant Martí de Teià. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Marc Busquets, man. 5
- 15 de febrer de 1498 – Contracte signat per Rafael Vergós i Pere Alemany per pintar el retaule de Calella de la Costa dedicat a sant Miquel. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Carles Mir, man. 2
- 4 de març de 1500 – Liquidació signada per Jaume Vergos II i Rafael Vergós al acabar el retaule de sant Esteve Protomàrtir de Granollers, que Pau Vergós havia deixat inacabat arran de la seva mort. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Pere Triter, man. 12
- 20 de març de 1497 – Àpoca pel retaule de sant Jeroni de la Vall d’Hebron que Jaume Huget havia deixat inacabat. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Gerard Gil, man. 5
Text: Gemma Malé
Bibliografia
AINAUD DE LASARTE 1990: 98-106; ALCOY 1998: 315-318; CAMÓN AZNAR 2000: 405-413; DURAN I SANPERE 19773-1975: 180-203; GARRIGA 1998: 15-35; GUDIOL I CUNILL 1915; GUDIOL I RICART 1955: 282; GUDIOL I ALCOLEA 1974: 175; MOLINA 2006: 122-146; POST VII 1930-1966: 414-476; SANPERE I MIQUEL 1915: 2-7; SANPERE I MIQUEL 1906: 43-45.