BURNAND, Mestre De

Fresc en capes de calç, que apareix en guix (calç i sorra). Ús d'òxids naturals (groc, ocre, vermell) i negre orgànic. Cap anàlisi de pigments. Capa romànica en part sota la capa gòtica

Localitzades a poca distància del nord de Cluny, les pintures de l’absis de Burnand foren descobertes en la dècada dels vuitanta del segle passat. La capa romànica, parcialment amagada per les pintures gòtiques des del segle XV, presenta Crist assegut i envoltat per una màndorla en forma de vuit. El dibuix realitzat per la restauradora Anne Féton (†) permet dissociar les dues capes. El Crist romànic està sostenint un falç; composició única d’aquest tipus a Burgúndia, probablement emesa des dels models ibèrics com els manuscrits del Beatus. Aquest tipus d’imatges són conegudes al Beat de l’Escorial (fol. 120), datat entre 900-950, i en aquell de la catedral de Burgo de Osma (Castella i Lleó) (ms 1, fol. 131v), datat a finals del segle XI.

L’estil del Mestre de Burnand presenta fortes relacions amb Catalunya. Les figures dels apòstols són massisses i quasi esculturals, amb robes pintades en superfícies planes, reforçades per gruixuts plecs i els típics reflexos blancs en sèries de tres punts. Aquests elements i la tècnica pictòrica de les carnacions, així com la forma particular d’algunes de les mans vetllades, sembla procedir directament de models com el frontal d’altar de la Seu d’Urgell (primera meitat del segle XII). Les semblances tècniques són tant properes que suposem que el Mestre de Burnand fou format en un taller català. La Bíblia de Rodes (primera meitat del segle XI), podria haver-se emprat com a referència per al lleó amb la capa ondulada. Una altra indicació està situada a l’entrada de l’absis de Burnand, on una figura duu una túnica curta, amb mànigues acampanades i sabates de punta, segons una tipologia que es troba a Catalunya (Burgal, Seu d’Urgell), en alguns manuscrits cistercencs i en les pintures de la zona occidental de França del segon quart i de mitjans del segle XII.

La relació existeix encara amb les pintures murals de Saint-Chef-en-Dauphiné, a prop de Lió, la qual mostra característiques ibèriques. A la nau central de l’absis de Burnand, hi ha un element vegetal, una mena d’arbre amb branques que acaben com bolets; detall que és present a Saint-Chef-en-Dauphiné (capella inferior de Saint-Clement).

Les pintures de Burnand són breument descrites per L. Blondaux en el catàleg general de pintures murals de Burgúndia i datades de principis del segle XII, sense que res més proporcioni material per una discussió historiogràfica.