ESPINELVES, MESTRE DE

Marc Temporal

ca. 1180-1190

Marc Geogràfic

Catalunya (Terrassa i Diòcesi de Vic: Espinelves)

Tècniques

Pintura mural al fresc amb retocs al sec.

Pintura al tremp sobre fusta, guix,  plaques metàl·liques i colradura.

Perfil i debat historiogràfic

Nom amb el qual es coneix un pintor actiu a Catalunya durant el darrer quart del segle XII, autor del frontal d'altar «de la Mare de Déu i els Profetes» o d'Espinelves, conservat al Museu Episcopal de Vic (MEV 7), i a qui també s’atribueixen les pintures de Santa Maria de Terrassa, dedicades al martiri de Sant Tomàs Becket. Recollint el testimoni de Ch.L. Kuhn (1930), que va subratllar el parentiu formal entre les pintures de Terrassa i el frontal d'altar, W.W.S Cook i J. Gudiol van establir una única identitat per a les dues obres, que van atribuir al "Mestre d'Espinelves", un  «fresquista en Tarrasa y pintor de tablas en el taller que produjo el frontal de Espinelvas, probablemente el de Vich, el caso más evidente de la doble actividad llevada a cabo con perfecto conocimiento de técnica en ambos casos»  (COOK & GUDIOL RICART, 1950, p. 91-92).

Per la tècnica i l’execució pictòrica resulta plausible que el pintor del frontal d'Espinelves i l'autor de les pintures murals de Terrassa hagin estat la mateixa persona, fet que ens permet connectar definitivament ambdues tècniques i parlar d’un aprenentatge comú. De fet, gràcies a la col·laboració, en el marc del projecte MAGISTRI CATALONIAE, entre la UAB, el CETEC-patrimoni (IQS-UAB), el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic per a la Recerca sobre les tècniques pictòriques del Romànic, les pintures murals de Terrassa han estat analitzades a través de la microscòpia òptica (OM) i electrònica (SEM/ EDXA), l’espectrografia infraroja (ATR) i la digitalització. Els resultats d’aquests estudis revelen l’ús a Terrassa de tota una sèrie de recursos com la colradura d’estany (VERDAGUER-ALCAYDE 2014), localitzada en els canelobres de l’escena del Crist en Majestat, que semblen confirmar definitivament la presencia d’un artista familiaritzat amb la tradició de pintura sobre taula catalana de la segona meitat del segle XII (SÁNCHEZ 2014: 87-106).

De la mateixa manera, no podem obviar l’existència de tota una sèrie de recursos que connecten indiscutiblement el frontal vigatà amb el conjunt pictòric de Terrassa. És especialment simptomàtic el tractament dels cabells, concebuts a partir de dos grans blocs dividits per incisions curvilínies, tal com podem observar en el Crist de Terrassa i el representat al frontal vigatà. En general, trobem cabells molt delineats que tot sovint formen una trena, visible en el cas dels botxins de Terrassa i els reis Gaspar i Melcior d’Espinelves. Les similituds també són notables en el tractament de la indumentària, on el Mestre d’Espinelves presenta un gran virtuosisme i originalitat. D’altra banda, resulta molt suggestiva l’articulació dels cossos dels personatges. A Terrassa, Joan de Salisbury torça lleugerament el cap i estira els braços tot seguint el mateix model que s’ha emprat en la figura del rei Melcior del frontal d'Espinelves. A tot això cal afegir les similituds dels rostres, caracteritzats per la presència d’una línia de contorn molt marcada que denota un coneixement previ de la pràctica del dibuix i la miniatura.

La vocació devocional del seu art i els nombrosos epígrafs – tituli et explanationes que acompanyen les pintures de Terrassa i Espinelves suggereixen el perfil d’un pintor molt proper al del clericus o el conversus, instruït en el sí d’escoles monàstiques o catedralícies. De fet, el Mestre d’Espinelves forneix les seves pintures d’epígrafs pintats amb una cal·ligrafia molt elaborada, quelcom que denota una familiaritat amb la cultura monàstica. Cal pensar que probablement ens trobem davant d’un artista en contacte amb taller catedralici de Vic, que va desenvolupar la seva activitat en la diòcesi osonenca (Espinelves, catedral de Vic)- i a la canònica de Santa Maria de Terrassa, gràcies a la relació entre ambdues comunitats, i amb Sant Ruf d’Avinyó com a denominador comú.

En el corpus del Mestre d'Espinelves podria incloure’s, a més, un fragment de pintura mural procedent de la catedral vigatana (MEV 9702) que presenta sorprenents afinitats amb els cortinatges que decoren el nivell inferior de les pintures dels conjunt terrassenc i, sobretot, amb els plecs dels vestits d’alguns personatges de Terrassa (Becket, Salisbury i Edward Grim) que duen túnica llarga. Si acceptem la hipotètica formació del Mestre d’Espinelves en el taller catedralici de Vic, no seria descabellat pensar en una seva possible participació en la ornamentació pictòrica de la catedral, sobretot tenint en compte les analogies existents entre aquest fragment pictòric i les que decoren l’absidiola de Santa Maria. Malgrat tot, amb els escassos vestigis conservats de la decoració pictòrica de la catedral vigatana –reduïts a la part inferior dels cortinatges-, resulta difícil corroborar totalment aquesta atribució  (AINAUD 1952-1954 : 205-209; BARRAL, 1979).

Text: Carles Sánchez

Obres

 

  • Frontal d'altar «de la Mare de Déu i els Profetes» o d'Espinelves, conservat al Museu Episcopal de Vic (MEV 7).
  • Pintures murals de Santa Maria de Terrassa dedicades al martiri de Tomàs Becket.
  • Fragment de pintura mural procedent de la catedral de Vic (MEV 9702). (?)

 

Bibliografia

PUIGGARÍ, 1882 : 22 i 1888 : 108; ESPONA 1893 : 71-72; GUDIOL I CUNILL 1929 : 116-124; KUHN 1930 : 41-43; POST 1930 : 243-247; COOK & GUDIOL RICART 1950 : 91-92; AINAUD 1952-1954 : 205-209; FOLCH I TORRES 1956 : 166-167; BARRAL, 1979; BORFO 1992: 12-18; GUÀRDIA 1998-1999 : 37-58; CASTIÑEIRAS 2007 : 119-153; SÁNCHEZ 2014: 87-106; VERDAGUER-ALCAYDE 2014: 125-142.