FENOLLAR, MESTRE DE

Técnica mixta: les primeres capes han estat executades al fresc i els retocs al tremp. La paleta és relativament reduïda, el verd i el blau són poc habituals. 

Les pintures de Sant Martí del Fenollar, descobertes el 1860 per Louis Bonnefoy, presenten unes particularitats estilístiques que també poden trobar-se a l’absis de La Clusa (Les Cluses), situada a només tres quilòmetres, fet que ens permet parlar d’una personalitat artística amb una obra arrelada a nivell local.

Tanmateix, les seves influencies semblen allunyades de l’àmbit local, ja que el mestre del Fenollar confereix a l’actitud dels personatges i al traçat dels vestits un dinamisme característic de la pintura del Poitou, que va tenir una gran ressonància a Catalunya. En qualsevol cas, el seu estil s’allunya del hieratisme adoptat en la pintura catalana de finals del segle XI-inicis del XII  i s’inscriu de forma global en el moviment de pintura de l’oest de França. No obstant això, el mestre de Fenollar adopta trets estilístics molt personals que permeten reconèixer la seva intervenció a La Clusa, principalment els triangles curvilinis que formen les ombres sobre les galtes, el dibuix més sinuós dels llavis i els ombreigs. Les diferencies en el tractament suggereixen la intervenció d’un segon pintors pels Evangelistes Marc i Lluc, l’estil dels quals es diferencia dels altres evangelistes i de la resta de pintures.

D’altra banda, s’ha tingut igualment en compte la influencia que va poder exercir la portada de Moissac, ja que Sant Martí de Fenollar depenia de l’abadia d’Arles-sur-Tech, que alhora estava subjecta a Moissac, on trobem una representació dels Ancians, asseguts i subjectant una viola i una copa, que sembla haver estat el model de Fenollar. D’altra banda, un element iconogràfic vincula les pintures de Fenollar amb Catalunya: un àngel sosté per les potes els símbols de sant Lluc i sant Marc, com succeeix a les pintures de Taüll i d’Engolasters. De la mateix manera, l’epigrafia s’inscriu en una tradició regional, atès que conté els versos del Carmen Paschale de Sedulius relatius als Vivents, com a Casesnoves, Mur, Saint-Plancard i a l’Evangeliari de Perpinyà.

En primer lloc, a partir de criteris essencialment estilístics, aquests conjunts van ser datats entre l’inici i la segona meitat del segle XII. Pierre Ponsich (1974) és el primer en proposar una datació basada en arguments històrics, ja que relaciona el nom tradicionalment atribuït al lloc – « la Mahut » – con Mahaut o Matilde de Barcelona, filla de Ramon Berenguer III, que l’esmentat autor va identificar amb la vescomtessa de Castellnou que l’any 1131 va rebre uns terrenys on Fenollar hi formava part. En conseqüència, Ponsich situa les pintures entre 1131 i 1157, una hipòtesi que ha gaudit d’un cert consens entre la historiografia (Poisson 1991; Piano 2010; Leturque 2015). No obstant això, aquesta proposta recolza en un argument discutible. Encara que el catàleg del mestre del Fenollar es limita a aquests dos conjunts propers geogràficament, també s’atribueix a aquest mentre una influència sobre les pintures d’Arles-sur-Tech, sens dubte realitzades en una data propera a la consagració del 1157.  

Text: Marcello Angheben

• Cor de Sant Martí de Fenollar.
• Absis de Les Cluses.