GERB, MESTRE DEL

Escultura.

Sigui qui s’amagui darrera de l’apel·latiu del Mestre de Gerb –la identitat del qual es discutirà a continuació- es tracta d’un escultor deutor del llenguatge artístic de Jaume Cascalls i, potser en menor mesura, de Bartomeu de Rubió, ambdós actius a Lleida; tot i que no gaudeix de la mateixa qualitat tècnica.

La historiografia no s’ha cansat de reiterar els innegables punts de contacte del retaule de Gerb (la Noguera) amb l’escultura lleidatana, tot i que formulant diverses hipòtesis sobre la identitat del seu escultor i els seus lligams amb uns o altres artífexs actius a les terres ponentines. Agustí Duran i Sanpere, en un primer moment, va adscriure el citat retaule a Bartomeu de Rubió, però ben aviat se’n desdiu, inclinant-se per considerar l’obra com una derivació –entre moltes d’altres- de l’ Escola de Lleida. Els vincles que l’historiador observà entre el retaule i l’obra de Bartomeu de Rubió són reconeguts, de nou, per Francesca Español qui subratlla, sobretot, els punts de contacte de l’artífex amb Jaume Cascalls (actiu a Lleida, recordem-ho, a partir de 1360). Pere Beseran, admetent aquests deutes, s’atreveix a identificar el fins aleshores mestre anònim amb Guillem Solivella, al qual, tot i ser documentat, no se li havia pogut adscriure obra. Consegüentment, rebutja la identificació de Guillem Solivella amb el Mestre d’Albesa. En aquest sentit, Pere Beseran sustenta –prou sòlidament- la seva hipòtesi amb referències documentals que vinculen professionalment i personalment Guillem Solivella i Jaume Cascalls i atesten l’estada del primer a Gerb (1383). Essent aquestes les aportacions historiogràfiques més destacables –i sense l’oportunitat aquí de detenir-nos-hi-, altres autors han discutit, en major o menor mesura, el catàleg de peces.

Text: Montse Barniol.

Corpus d’obres creat a l’entorn del retaule de Gerb

• Retaule de la Mare de Déu i sant Antoni Abat de Gerb (Os de Balaguer, la Noguera), conservat al MNAC (inv. 25071).
• Imatges funeràries de Gerb, en parador desconegut (mercat d’antiquari).
• Retaule de Santa Maria de Castelló de Farfanya (la Noguera).
• Santa Úrsula, procedent de Gerb, avui al MNAC (inv. 23000).
• Santa no identificada, antigament conservada a Llardecans (el Segrià), perduda probablement durant la Guerra Civil (1936-1939).
• Mare de Déu dels Fillols, Museu de Lleida (inv. 655). Arran de l’atribució d’aquesta peça a l’autor del retaule de Gerb, la historiografia (Pere Beseran) considera factible creure de la mateixa mà la clau de volta principal de la capella del bisbe Guerau de Requesens de la Seu Vella de Lleida (Segrià), on es figura una Verge amb el Nen, així com una imatge de sant barbut al nervi de la volta de la mateixa capella. 

Obra documentada de Guillem Solivella

• Mestre d’obra de la Seu Vella de Lleida (1378-c. 1405/1410). Entre 1384 i 1387/88 s’edifica el porxo davant de la porta dels Fillols; mentre Guillem Solivella ocupa el càrrec també es treballa, en diferents fases (1390, 1396-1403) en el campanar. Sembla que s’implica també en l’edificació de la capella de l’Epifania o de Guerau de Recasens, bisbe.
• Intervenció (1382-1383, 1392-1395) en el retaule major de la Seu Vella, obra de Bartomeu de Rubió.
• Escultures de la Mare de Déu, sant Pau, sant Pere, sant Joan Baptista, sant Joan Evangelista per a la porta dels Apòstols de la Seu Vella (1390-1395), totes reemplaçades.
• La documentació relativa a estades a Tarragona i Calatayud (Saragossa) i, per suposat, a Gerb, suggereixen que treballés també en aquests indrets.