SORIGUEROLA, Mestre de

Pintura al tremp sobre fusta d’avet. Ús de pigments inorgànics com el cinabri, l’orpiment, el carbó natural i l’aerinita.

Nom amb el qual es coneix un pintor o taller actiu a la Cerdanya i el Ripollès. Es tracta d’un taller local, format en la tradició romànica, però influït per la nova estètica gòtica, arribada de l’altre costat dels Pirineus, entre la segona meitat del segle XIII i la primera del XIV. Aquest pintor o taller es caracteritza per la realització de figures rabassudes, de rostres rodons i gesticulació expressiva. Les composicions, emmarcades per microarquitectures, es situen sobre fons neutres amb escassos elements contextualitzadors. Es tracta d’un mestre a cavall de l’Art 1200 i del model gòtic lineal arribat de l’altre costat dels Pirineus.

El nom de Mestre de Soriguerola és una convenció historiogràfica que fa referència a un taller actiu a la zona de la Cerdanya, el Ripollès i el Conflent que probablement hauria tingut la seva seu a Puigcerdà. El seu treball s’ha convertit en una peça clau alhora d’explicar com i en quin moment l’estètica gòtica començà a penetrar en els territoris que avui considerem catalans. Joan Ainaud de Lasarte (1954: 75-82) fou qui donà nom i forma a aquest mestre. Tenint en compte les filiacions que ja havia marcat Ch. R Post (1930: 26-28), entre el retaule de Soriguerola i altres conjunts procedents de la Cerdanya i el Ripollès, J. Ainaud de Lasarte va definir un catàleg força ampli d’obres sobre taula atribuïdes a aquest mestre i als seus deixebles. J. Ainaud de Lasarte el considerà el “nexo entre las últimas modalidades de la pintura romànica y los inicios del gótico”. Una línia de pensament molt estesa que fou seguida, entre altres, per Marcel Durliat (1962: 319-320; 1967: 160-161), que amplià el catàleg d’aquest mestre, Josep Gudiol, Walter W. S. Cook, Eduard Junyent, Fritz Hermann, Marçal Olivar, José Mª Azcárate, Anna Mª Blasco, Núria Dalmases, Antoni José Pitarch, Santiago Alcolea, Mª. Angeles Piquero, Joan Sureda Pons, Miquel Àngel Alarcia, Eduard Carbonell i Rosa Alcoy (2005: 50-55) qui afirmà que “la pintura del Mestre de Soriguerola neix d’una assimilació progressiva dels nous corrents europeus que (...) portaren a l’art occidental a una separació més objectiva i conscient del model bizantí” i per tant la seva obra cal situar-la durant l’últim quart del segle XIII, quan segons aquesta autora es desenvolupa el primer gòtic-lineal.

Per Marisa Melero (2005: 27-34), en canvi, l’estètica del gòtic lineal hauria arribat a Catalunya a través de mestres procedents de l’altre costat dels Pirineus durant el segon quart del segle XIV. Aquests artífexs, formats en la tradició anglo-francesa i molt actius al sud de França, s’haurien vist desplaçats per la nova estètica italianitzant. La necessitat d’aconseguir nous clients els hauria portat fins als territoris limítrofs, com el Regne de Mallorca. Un regne que apareix en el mapa polític europeu el 1276, després que Jaume I el Conqueridor (1213-1276) disposi, en el seu testament, la divisió dels seus territoris entre els seus dos fills; i desapareix el 1343 quan de nou és annexionat a la Corona Catalano-Aragonesa. El Regne de Mallorca comprenia les illes Balears i tots aquells territoris limítrofs amb França: els comtats de la Cerdanya, el Rosselló, el Conflent i el Vallespí i la ciutat de Montpeller. Tenint en compte aquesta situació política i les teories desenvolupades per Marcel Durliat sobre l’art d’aquest territori (1962), Marisa Melero considera que l’estil anglo-francès hauria penetrat a Catalunya a través del Regne de Mallorca on el nou i exitós estil hauria perviscut fins a la segona meitat del segle XIV. Conseqüentment, els tallers formats en la tradició local, com el Mestre de Soriguerola, haurien intentat emular les noves formes, mitjançant una estereotipació i una arcaització de les mateixes, donant com a resultat unes obres que es mouen entre la tradició i la nova estètica del moment. Així doncs per Marisa Melero el terme post quem, del Mestre de Soriguerola, vindria donat pel cicle dedicat a sant Pere Màrtir que trobem a Sant Domènec de Puigcerdà atribuït a un taller format en la tradició anglo-francesa avinyonesa, datat entre 1325 i 1340. 

• Frontal de Sant Miquel de Soriguerola (MNAC)
• Frontal de Santa Eugènia de Saga (Musée des Arts Decoratifs, París)
• Frontal de Sant Vicenç de La Llaguna
• Taules laterals de Ribes (MEV)
• Frontal de Sant Cristòfol de Toses (MNAC)
  

Text: Gemma Malé