INVESTIGADORS      |     COL·LABORADORS      |     EPOS

Rico Camps, Daniel

Rico Camps, Daniel

Investigadors

Biografia

Daniel Rico Camps és professor titular d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix classes des del 1992. En aquesta universitat ha estat sotscoordinador del grau d’Humanitats (2001-2009), coordinador del doctorat d’Humanitats (2000-2013) i del grau d’Història de l’Art (2021-2023) i director de l’Institut d’Estudis Medievals (2018-2021). Actualment dirigeix el Departament d’Art i Musicologia (des de 2023).

Com a investigador ha estat membre d’una dotzena de projectes de recerca, entre els quals CARE Hispania (secció hispana del Corpus Architecturae Religiosae Europeae), dirigit per G. Ripoll (Universitat de Barcelona), Literatura, Art i Representació a la llarga Edat Mitjana (LAiREM), dirigit per F. Massip (Universitat Rovira i Virgili) i el Corpus de inscripciones y textos hispano-latinos sobre arquitectura religiosa y civil altomedieval (CITHARA), dirigit per I. Velázquez (Universidad Complutense de Madrid).

La seva recerca és molt variada, transversal i creativa. En el camp dels estudis medievals, s’ocupa tant d’epigrafia, especialmente d’època carolíngia, com de l’art i l’arquitectura des de l’Antiguitat Tardana fins a l’època dels Reis Catòlics, centrant bona part de la seva atenció en la relació dialèctica entre text i imatge, sagrat i profà, i art i litúrgia. Dins d’aquests àmbits de treball destaquen una edició bilingüe del poema carolingi Hortulus, de Walafrid Estrabó (2024), i els llibres Las voces del románico. Arte y epigrafía en San Quirce de Burgos (2008) i El románico de San Vicente de Ávila (estructuras, imágenes, funciones) (2002), així com la codirecció dels volums col·lectius Catedral y ciudad medieval en la península Ibérica (2004, amb E. Carrero), El «Libro de buen amor». Texto y contextos (2008, amb G. Serés y O. Sanz), i José Enrique Ruiz-Domènec o la narración de la historia (2021, amb A. Blasco).

També s’interessa per diferents aspectes de la història i el concepte de patrimoni cultural. En aquesta área de coneixement ha publicat l’edició espanyola de les Cartas a Miranda d’A. C. Quatremère de Quincy (2008) i l’assaig ¿Quién teme a Francisco Franco? Memoria, patrimonio, democracia (2024), que ha tingut una àmplia repercussió en els mitjans de comunicación nacionals.

Ha estat director de les revistes científiques Medievalia (2012-2018) i Locus Amoenus (2019-2023), i des de 2017 coordina la col·lecció d’assaig El espejo y la lámpara (Servei de Publicacions de la UAB). També forma part del consell assessor de les revistes Dante e l'Arte, Journal of Medieval Iberian Studies, Letteratura & Arte, Pyrenae i Quintana. És membre del Consell Internacional de Museus, de l’Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC) i d’Hispania Nostra.

Publicacions

  • RICO, D., “Musa architectonica. La reinvención de la epigrafía monumental en verso entre los siglos IV y XII”, V. Debiais, M. Uberti (eds.), Traversées. Limites, cheminements et créations en épigraphie, Pessac, Presses universitaires de Pau et des pays de l’Adour, 2024, p. 239-256. 
  • RICO, D., “El origen carolingio de la Crux Triumphalis y el caso pionero de la abadía de Centula”, E. Escuredo, D. Olivares Martínez, P. Pomar Rodil (eds.), Crux Triumphalis: calvarios y vigas de imaginería entre la Edad Media y el Concilio de Trento, León, Universidad de León, 2023, p. 13-39.
  • RICO, D., “Culmina qui feci, carmina qui cecini. El programa epigráfico de Angilberto en Centula/Saint-Riquier”, I. Velázquez Soriano, S. López-Maroto Quiñones (eds.), Praxis epigráfica. Desarrollo en el tiempo y en el espacio, col. Epigraphica Complutense, Madrid, Guillermo Escolar Editor, 2023, p. 409-444.
  • RICO, D., “Los versos del plano de Saint-Gall”, Pyrenae, 51/2 (2020), p. 139-156.
  • RICO, D., “Hacia un patrimonio sin entidad”, Patrimono Cultural y Derecho, 22 (2018), pp. 383-398.
  • RICO, D., “Los Juicios del Bosco o la reinvención del tríptico flamenco”, en M. C. Gómez, El Juicio Final. Sonido. Imagen. Liturgia. Escena, Madrid: Alpuerto, 2016, pp. 15-44.
  • CARRERO, E., RICO, D., “La organización del espacio litúrgico hispánico entre los siglos VI y XI”, Antiquité Tardive, 23 (2015), pp. 207-216.
  • RICO, D., “¿La Sibila, patrimonio inmaterial? Un concepto a la deriva”, M. Gómez, E. Carrero, La Sibila. Sonido. Imagen. Liturgia. Escena, Madrid: Alpuerto, 2015, pp. 13-36.
  • RICO, D., “Ridiculous Voices in Medieval Art”, F. Massip (ed.), Those Dark Ages Revisited. New Perspectives for the Study of Medieval and Early Modern Culture / Repensar el sombrío Medioevo. Nuevas perspectivas para el estudio de la cultura medieval y de la temprana Edad Moderna, Kassel: Reichenberger, 2014, pp. 25-44.
  • RICO, D., “Inscripciones monumentales del siglo VIII (de Cangas a Pravia)”, Territorio, Sociedad y Poder, 9 (2014), p. 67-98.
  • RICO, D., “Arte románico y epigrafía romance. Las primeras «imágenes» de la lengua vulgar en Italia, Francia y España”, Revista de Poética Medieval, 27 (2013) pp. 131-160.
  • RICO, D., “Les genres artistiques «profanes» au XIIIème siècle: convention et originalité dans le plafond à caissons de la cathédrale de Téruel et les marges du Vidal Mayor", Viator Multilingual, 42 (2011), pp. 75-96.