Constança d’Aragó i de Navarra

Constança va néixer a Poblet (Conca de Barberà – Tarragona) els darrers dies del mes de juliol de 1342 (CINGOLANI, 2019; ACA reg. 1305, f. 60v)*. Era la filla primogènita de Pere III de Catalunya i IV d’Aragó (1319-1387) i de Maria de Navarra (ca. 1327-1347).

El seu pare, Pere el Cerimoniós o del Punyalet, era fill dels comtes d’Urgell, Alfons el Benigne (1299-1336) i Teresa d’Entença (ca. 1301-1327). Va regnar més de cinquanta anys plens d’enfrontaments i de grans canvis. D’aquest sobirà només recordar la seva “obsessió per preservar la dignitat i el poder de la seva casa, la casa d’Aragó”  (CINGOLANI, 2007). D’aquí la seva necessitat d’aplegar escrits, ordenacions, llibres, tombes, relíquies, obres d’art i altres coses amb una clara finalitat: “Calia venerar la seva dinastia i la seva persona”.

La seva mare, Maria de Navarra, era la segona filla de Joana II de Navarra (1311-1349) i Felip d’Évreux (1306-1343), ambdós de la dinastia Capet. Així doncs, era besnéta del rei Lluís X l’Obstinat o l’Hutin (1289-1316) de França.

Va arribar al matrimoni, el juliol de 1338 a Alagó (Aragó), quan encara no havia fet els 12 anys. Portava amb ella totes les tradicions i el món de la cort francesa. Tenia poc més de vint anys quan va morir i havia tingut quatre fills. De la seva curta vida tenim pocs detalls, però cal recordar que amb el seu nom ens ha arribat el Llibre d’Hores de Maria de Navarra, encàrrec del Cerimoniós al taller de Ferrer Bassa, que es conserva a la Biblioteca Nazionale Marciana de Venècia.

Constança, el 1347, va ser proclamada hereva legítima de la Corona d’Aragó, fet que va portar a la protesta del germà del rei, Jaume d’Urgell (ca. 1320-1347), i als enfrontaments amb les Unions (Aragó i València). El problema va quedar resolt en néixer un hereu mascle, el futur Joan I (1350-1396), fill de la tercera esposa del rei Pere. Des d’aquest moment, la reina Elionor de Sicília (ca. 1325-1375), qualificada com “l’esplèndida i maquiavèl·lica reina de la nit” (SCIASCIA, 2010/12), va negociar el casament del seu germà Lluís el Nen, rei de Sicília, amb la infanta Constança. S’havien de mantenir i d’estrènyer les aliances amb la monarquia insular de Sicília.

Poca cosa sabem de la infància de Constança, però la podem imaginar prop de les seves germanes i de la seva mare fins a la seva mort el 1347. Sembla que era de complexió delicada ja que, abans d’haver fet l’any, la seva mare havia encarregat figures -exvots- per ser lliurades al monestir de Montserrat i a la capella de Santa Eulàlia. L’única referència directa que Pere III fa a la Crònica (SOLDEVILA, 2014) de la vida familiar, diu així: “Dimercres, a vint-e-dos de deembre propdit, nós estant en Perpenyà, venc la reina Dona Maria, muller nostra, ab les infantes Na Constança e Na Joana, filles nostres, de les parts de Barcelona”. Era finals del 1344, Constança ja tenia els 2 anys i Joana ja estava en el seu segon mes de vida.

Entre els papers i cartes del Cerimoniós conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, n’hi ha que ens ajuden a conèixer la relació que el rei mantingué amb les seves filles*.

Entre d’altres trobem que el 1350, el rei ordena a les seves filles Constança i Joana vestir-se de dol per la mort de la seva àvia, Joana de Navarra (ACA, reg. 1133, f. 26r). Poc després, aquest mateix any, el monarca rebutja donar autorització a les seves filles per assistir a la coronació del rei de Navarra que tingué lloc el 27 de juny de 1350 (ACA, reg. 1134, f. 37r-v) i ordena un de tants trasllats de la casa de les infantes. Escriu:

 “1350, abril, 1. Saragossa. Lo rey d’Aragó.

Cara filla, reebudes dues letres vostres, et les coses en aquelles contengudes bé enteses, responén vos fem saber que, mercè de Nostre Senyor, som sans et en bona disposició de nostra persona, e havem haüt et havem gran goig et plaer de la salut vostra et de la alta infanta dona Johana, filla nostra et sor vostra molt cara. E res-no-menys vos fem saber que havem manats dar al feel porter vostre Sanch[o] d’U[n]castiello M solidos barchinonenses per comprar un mul a obs de les andes; altra moneda, quant a adés, no us o po[de]m trametre, mas volem que manlevets açò que mester haurets tro a Perpenyà, car nós, qui, si a Déu plau, serem dins breus dies en Cathalu[n]ya, farem pagar complidament ço que manlevant haurets. Quant és de ço que·ns havets fet saber de la reyna de Ffrança, havem haüt gra[n] plaer, et ja o sabíem ans que les vostres letres reebéssem. Açò que deyts, que vós et la dita infanta anàssets a la conoració del rey de Navar[r]a, no·ns sembla cosa covinent, ans volem que, ab la benedicció [de] Déu, tingats vostre camí vers Perpenyà. E porets fer resposta sob[r]e açò a la comtessa de Ffoix, que vós et la dita infanta, de manament et ordinaci[ó] nostre, anats a Perpenyà, et con serets là, et ella serà en lo comtat de Ffoix, vós porets ve[n]ir dins nostra t[err]a en alcu[n] loch covi[n]ent, notifficàn-li [que la?] havets gran desig de veer.

D[ata] en Çaragoça sots nostre segell secret [l]o dia primer del mes d’abril en l’any de Nostre Senyor MCCCL. Rex Petrus.

Dominus rex mandavit Matheo Adriani.”

Uns dies més tard, el 19 d’abril de 1350, en un altre registre (ACA, reg. 1134, f. 44v), el rei Pere convoca les seves filles per acompanyar-lo a Poblet en la translació del cos de la seva mare, Maria de Navarra.

Uns anys després, en una carta del Cerimoniós al seu oncle, l’infant Pere de Ribagorça i Muntanyes de Prades (1319-1387), datada l’abril de 1354, li demana consell davant el projecte matrimonial de la seva filla Constança amb el rei de Sicília. Li diu que com a tutor d’aquesta li prega “porti totes les joy[e]s de la dita infanta, per tal que, si finarem de fer lo dit matrimoni, que no calla laguiar per aquellas” (ACA, reg. 1067, f. 90r). D’acord amb el testament de Maria de Navarra, les infantes van passar a estar sota la tutela de l’infant Pere de Ribagorça en el moment que el seu espòs es va tornar a casar.

La casa de les infantes havia de viure de les rendes procedents del llegat matern i de les assignacions que el rei estipulava que sembla que mai no arribaven puntualment i sempre s’havien de tramitar préstecs per cobrir el dia a dia. Com a evidència tenim un apunt de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona del 1359 (AHPB, 23/8, f. 62r 17-4-1359) que diu que totes dues infantes van haver d’empenyorar a Perpinyà unes corones per al manteniment de la seva cort.

La casa o cort de les infants es desplaçava contínuament (Barcelona, Perpinyà, Osca, Lleida, Montblanc, Tarragona, València…); sovint, seguint els desplaçaments de la reina o del rei. Un dels llocs on possiblement podien haver fet alguna breu estada era la residència de l’última esposa del seu besavi, la reina Elisenda de Montcada (1292-1364), ja que era padrina de la infanta Joana. En aquells anys la reina Elisenda vivia al palau del monestir de Pedralbes on ja s’havia pintat la cel·la de Sant Miquel amb els frescos de Ferrer Bassa.

De la relació de Constança amb la seva madrastra, Elionor de Sicília, no en tenim gaires notícies, tret d’algunes notes d’encàrrec de roba de vestir per a les infantes i de la utilització que va fer de la seva fillastra per aconseguir controlar el regne de Sicília. Després de moltes negociacions i àrdues maquinacions, el 1354, es va signar l’acord matrimonial amb el rei Lluís I el Nen de Sicília (1337-1355). En morir aquest, l’acord va passar al seu germà petit, Frederic IV (III) el Feble o el Senzill (1342-1377). I, finalment, el 21 de setembre de 1356, a Perpinyà, es van signar per procura les esposalles, però no va ser fins el 15 d’abril de 1361 que tingué lloc el casament a Catània (Sicília), després de burlar la vigilància dels nobles sicilians que volien impedir aquesta unió.

Els pocs anys que va ser reina de Sicília va estar en funcionament la Cort de Contança o Càmera règinale di Costanza, que es regulava per les Ordinacions sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort de Pere el Cerimoniós del 1344. Aquesta Càmara es va anar reunint al Castell Ursino de Catània o al Castell Maniace de Siracusa fins a la mort de la reina. Dels documents que encara es conserven és especialment interessant una nota de la Cúria a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (MR, 472, f.17v.) en la qual la reina encarrega obres del pintor Jaume Serra de Barcelona (AGNELLO, 2005). Es desconeix si realment algun retaule o pintura dels Serra va arribar a Sicília durant el seu curt regnat.

A finals de l’any 1362 o durant els primers mesos del 1363, va néixer la seva única filla, Maria de Sicília (ca. 1362-1401), i, poc després, la reina va morir d’epidèmia. Era el 18 de juliol de 1363. L’última notícia que tenim de Constança és que el seu pare, el desembre de 1363, mana que siguin comprats “brandons” per a la celebració a Perpinyà de l’aniversari de la reina de Sicília (MR, 347, f.203r.). La imatge desdibuixada del segell de Constança diu molt d’aquesta reina oblidada.

Va ser reina de la Sicília insular durant poc més de dos anys, del 1361 al 1363, però la riquesa del conjunt d’objectes que possiblement va portar al matrimoni deuria ser importantíssim (SANTORO, 2007). Va ser enterrada a la catedral de Catània en un sarcòfag de marbre del qual creiem que només es conserva la coberta amb l’estàtua jacent o gisant. És la tomba coneguda com  “Sarcofago di Costanza di Aragona” que es troba a la capella de la Madonna de la catedral de Catània.

*Agraeixo la col·laboració de Stefano Maria Cingolani.

AGNELLO 2005, 30–32; CINGOLANI 2019, “ACA reg. 1305, f.60v”; 2007, 226–227; SCIASCIA 2010/12, 111; FERRER I MALLOL 1992, 35–40; GIUNTA 1992, 17–27; SANTORO 2007, 71–106; SOLDEVILA 2014, 245; YARZA 2013, 95–106.