AVOLI

Arquitectura (?), escultura (?)

La identitat d’Avoli ens és coneguda gràcies a una inscripció epigràfica, avui desapareguda, que es conservava a la portada sud de l’església de Sant Miquel de Camarasa (Lleida): A:M AVOLI ME FECIT: A(nno) m(ille) Avoli me fecit [L’any mil Avoli em va fer]. 

El text epigràfic va ser transcrit al segle XVIII per Jaume Pascual i Francisco de Zamora. 

“En la iglesia antigua de la villa de Camarasa se lee la inscripción siguiente sobre el portal principal de la parte del mediodía. Es obra soberbia, aunque actualmente, es decir, en el año 1770 en que la he visto y copiado, dicha inscripción está apunto de caerse, ni se celebra en ella. Está en forma de cruz aunque no perfecta, por ser la capillas del crucero demasiado anchas. Dice así: A:M AVOLI ME:FECIT" (Pasqual, J. XI, foli 24).

“En lo más alto había antes un castillo, de que quedan dos torres y la iglesia antigua, que también estaba encastillada. Esta iglesia está perfectamente trabajada de piedra de sillería, con adornos de columnas cuyos chapiteles están trabajados. Igualmente se halla adornada por fuera y asimismo lo está su portada. Es una de las mejores obras que yo he visto hacer en su tiempo, y encima de la puerta, que está bien adornada, dice claramente, en caracteres de su tiempo «Año M Avoli me fecit». Dentro de esta iglesia hay una urna sepulcral y parte que había de otra. Según nos dijeron se ha abandonado esta iglesia haciendo una nueva, porque esta se hundía” (Zamora, F. de, 1973, p. 224).

Pel que fa a l'epígraf, cal recordar que el terme FECIT va ser utilitzat sovint en inscripcions que tenen el valor de signatures. A causa del seu caràcter polisèmic, aquesta fórmula pot remetre tant al comitent com a l'artista, és a dir, a l'autor intel·lectual o al material. Tanmateix, a partir d’inicis del segle XII la fórmula FECIT va ser generalment emprada sobretot per al·ludir a l'autor material (MINEO 2015), a l'artista, mentre que per al comitent s'utilitza FIERI IVSSIT (vegeu la veu FIERI IVSSIT).

Malgrat que tradicionalment la historiografia ha volgut veure a Avoli com “l’artífex material” de la portalada, tenint en compte la parquedat documental de la inscripció i la datació (any mil), resulta difícil discernir quin va ser el veritable rol d’Avoli a la construcció.  

Les notícies documentals sobre l'església de Camarasa són escasses. A l'Arxiu Capitular d'Urgell es conserven dues còpies, una del segle XII i una altra del XIII, de l'acta de consagració de l'església de sant Pere de Camarasa (1058), temple precedent a l'actual (dedicat a sant Miquel). Segons aquest document, aquest temple va ser consagrat pel bisbe Guillem Guifré de la Seu d'Urgell per ordre dels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis. L'església que ha arribat fins a nosaltres i que va ser descrita per Pascual i per Zamora, correspon a una fàbrica construïda entre finals del segle XII i el primer quart del XIII.

La data primerenca de la inscripció de Camarasa (any mil), ens porta a plantejar que a Camarasa probablement va existir un temple anterior al consagrat l'any 1058. En aquest primer temple romànic, del qual es desconeixen notícies documentals, va participar un personatge identificat Avoli (el comitent? el mestre d’obres? l’escultor?), la memòria del qual va conservada a la portalada de l’església. 

Portada de l’església de Sant Pere de Camarasa.