CADELL, Arnau

Escultura

Arnau Cadell o Catell [Arnallus Catelli] fou un escultor i arquitecte actiu a Catalunya al darrer quart del segle XII i primers decennis del XIII, a qui s’atribueix juntament al seu taller l’autoria dels capitells dels claustre de Girona i Sant Cugat, així com les portades de Sant Pere d’Or de Santpedor i Santa Maria de Manresa. Primer artista català conegut amb nom i cognom, es retratà a un capitell de la galeria oriental del claustre de Sant Cugat del Vallès tallant un capitell corinti, al costat d’una inscripció on deixà constància de la paternitat del claustre.

Cadell es perfila com a arquitecte, escultor i mestre d’obres al capdavant d’un taller local itinerant amb un extens repertori ornamental caracteritzat pel predomini de composicions vegetals, a base de tiges estriades i/o perlejades i palmetes d’àrum, que dissenyen formes i recorreguts diversos en frisos i capitells. Aquests copsen la predilecció del taller per il·lustrar amb un gran sentit narratiu escenes historiades procedents de l’Antic Testament (amb episodis del primer llibre des de la Creació d’Eva fins a la tornada de Jacob a la casa de Laban, tot il·lustrant passatges de la història de Samsó) i del Nou (Visitació, Nativitat, Epifania, degollació dels Innocents, presentació al temple, l’entrada a Jerusalem). També adquireixen un alt grau de desenvolupament les escenes profanes, amb al·lusions al bestiari, escenes de cacera i psicomàquia, així com un extens repertori dedicat a l’ofici de la construcció ( picapedrers, autoretrat de l’artista). Entre les constants d’aquest obrador cal destacar la presència als pilars d’un fris continuat i l’emmarcament de les escenes historiades amb elements arquitectònics que presenten torretes a les cantonades, acabades en merlets o cobertes amb un teulat cònic.

El repertori de tipus vegetal del taller manté punts de contacte amb l’anomenada segona flora llenguadociana, present a al segon taller de la Daurada de Toulouse, al claustre de Sant Serni i a l’escultura de la catedral de Saint-Étienne, i especialment a l’escultura del tercer taller de la Daurada.

Arnau Cadell era un personatge que gaudia d’un cert reconeixement de la seva feina per part del cenobi, com sembla que posa de manifest el fet que signés com a testimoni en documents del 1206 i 1207, que afectaven molt directament al monestir de Sant Cugat del Vallès.

El seu terme post quem vindria donat per les obres del claustre de la catedral de Girona, on l’obrador hi treballaria entre 1180 i 1190. El terme ante quem el dóna el mateix testament d’Arnau Cadell fet el 13 d’octubre de 1221, trobat recentment entre els pergamins del calaix de Testaments de la Pia Almoina del Pa a la Seu de Girona. El claustre de Sant Cugat va ser construït en temps de l’abat Guillem d’Avinyó (1174-1205). L’any 1190 Guillem de Claramunt en el seu testament féu una deixa de mil sous barcelonesos i d’un mul per l’obra del claustre.

Segons F. P. Verrié (1953), Arnau Cadell devia ser, més que un simple escultor, “el director, el projectista fins i tot, del conjunt de l’obra”. Aquest perfil d’arquitecte i mestre d’obres va ser desenvolupat per Josep Gudiol i Cunill  i Inmaculada Lorés (1995), que situa Cadell al capdavant d’un taller especialista en treballs escultòrics depenent de l’escultura del tercer taller de la Daurada de Toulouse. 

• Claustre de la catedral de Girona
• Claustre de Sant Cugat del Vallès
• Portada de Sant Pere d’Or de Santpedor
• Portada de Santa Maria de Montserrat