PENAFRETA, Berenguer de

Arquitectura

Tradicionalment, s'ha considerat el quart mestre d'obres de La Seu Vella de Lleida, a mitjans del segle XIII, abans del mestratge de Pere de Penafreta (Veure DE PENAFRETA, Pere). La documentació epigràfica relacionada amb la Seu Vella de Lleida i encara les fonts documentals del segle XIII donen notícia de dos únics mestres d’obres, Pere de Coma i Pere de Penafreta. El mestratge del primer abasta els últims anys del segle XII i les primeres dècades del segle XIII, mentre que, en el cas del segon, generalment s’accepta que estava a càrrec de la direcció de les obres de la catedral en el moment de la seva consagració el 1278. Una part de la historiografia encapçalada per Josep Lladonosa i Gabriel Alonso, defensa la idea d’un mestratge continuat en el temps i vinculat a dues nissagues integrades per membres relacionats amb els oficis de la construcció. Seria el cas de la intervenció de Berenguer i Mateu de Coma, propparents de Pere de Coma i també aquell de Berenguer de Penafreta, qui pogué antecedir a Pere de Penafreta en el càrrec.

Malgrat no existeixen fonaments documentals que avalin aquesta hipòtesi, aquesta fou suggerida per primera vegada per Lladonosa, qui atribueix a Berenguer de Penafreta la construcció del cimbori de la catedral (LLADONOSA, 1970), i represa més tard per Alonso, el qual situa la participació del mestre des de mitjans dels segle XIII fins el moment de la consagració (ALONSO, 1976).

Obres atribuïdes

• Cimbori de la Seu Vella de Lleida.

Text: Verónica Abenza.