Bibliografía

A

ADELL, J. A., et al., La catedral de la Seu d’Urgell, Manresa, 2000, p. 69-70.

AINAUD, J.; VERRIÉ, F-P., La Pintura gótica en la Catedral de Barcelona, Barcelona, [1942] [estudi inèdit].

AINAUD, J., "Tabla de la Resurrección procedente de Santes Creus", Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, Barcelona, juliol-octubre de 1946, vol. IV-3 i 4, p. 499-505.

AINAUD, J.; GUDIOL, J.; VERRIÉ, F-P., La ciudad de Barcelona, Madrid, 1947 (Catálogo monumental de España, 2 vols.). 

AINAUD, J., "Tablas inéditas de Joan Mates", Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 1948, VI-3 i 4, p. 341-344.

AINAUD, J., “Dades inèdites sobre la catedral romànica de Vich”, Ausa, I (1952-1954), p. 205-209.

AINAUD, J., “El Maestro de Soriguerola y los inicios de la pintura gótica catalana”, Goya, 2 (1954-1955), p. 75-82.

AINAUD. J.; COOK, W. W. S., España. Pinturas románicas, Nova York, 1957.

AINAUD, J., “San Agustín: De civitate Dei, códice”, El Arte Románico, Exposición organizada por el Gobierno Español bajo los auspicios del Consejo de Europa. Catálogo, Barcelona y Santiago de Compostela 1961, Barcelona, 1962, p. 84.

AINAUD, J., Exposición de pintura catalana [Madrid, Casón del buen Retiro] Madrid, 1962, 2a ed.

AINAUD, J., Pintura románica catalana, Barcelona, 1962.

AINAUD, J., Pittura spagnola. Dal periodo romanico a «El Greco», Bèrgam, 1964, I.

AINAUD, J., Arte románico catalán. Pintura sobre tabla, Barcelona, 1965.

AINAUD, J., Art Romànic. Guia, Barcelona, 1973 (guia del Museu Nacional d’Art de Catalunya).

AINAUD, J., Donació Fontana, Barcelona, 1976. 

AINAUD, J., La pintura catalana. La fascinació del Romànic, Ginebra-Barcelona, 1989.

AINAUD, J., La pintura catalana. De l’esplendor del Gòtic al Barroc, Ginebra, 1990.

AINAUD, J., "Joan Mates. San Miguel vencedor de los demonios"Obras singulares, Barcelona, 1990, cat. núm. 1.

AINAUD, J., “Retaule de sant Pere, apòstol”, Pallium. De la memòria de sant Fructuós al triomf de santa Tecla, Tarragona, 1992, p. 151 (catàleg d’exposició).

AINAUD, J., "Les Arts", GIUNTA, F.; RIQUER, M. De; SANS, J. M. (Eds.), Els catalans a Sicília, Barcelona, 1992, p. 129-140.

AL-HAMDANI, B. W., “Los frescos del ábside principal de San Quirce de Pedret”, Anuario de estudios medievales, 8 (1972-1973), p. 405-461.

ALARCIA, M. A., Museu d’Art de Catalunya. Art i història, Barcelona, 1980.

ALCOLEA, S., “Le monastère de Sant Cugat del Vallès”, Congrès Archéologique de France, Catalogne, XCVII session, París, 1959, p. 177-188.

ALCOLEA, S., “L’obra pictòrica de Ramon de Mur. Museu Episcopal de Vic”, Revista Vic, (juny 1982), p. 6-10.

ALCOLEA, S., “Ramon de Mur”, Thesaurus. L’art als Bisbats de Catalunya 1000/1800, Barcelona, 1985, p. 145-148 (catàleg d’exposició).

ALCOLEA, S., “Ramon de Mur”, RUÍZ, F. (ed.), Pintura II. El corrent internacional, Barcelona, 2005, p. 162-170 (L’art Gòtic a Catalunya).

ALCOLEA, S., “Ramon de Mur. Verge de la Llet de Cervera”, BARRAL, X. (ed.), Prefiguració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1992, p. 264-266 (catàleg d’exposició).

ALCOY, R.; BESERAN, P., “La Fortuna de Jaume Cascalls en el context gironí”, Estudi General, X (1991), p. 93-118.

ALCOY, R.; DOMENGE, J., “Frontal de altar de Orellà”, Cataluña medieval, Barcelona, 1992, p. 148-150.

ALCOY, R., "Joan Mates. Sant Sebastià i calvari de la Pia Almoina", Prefiguració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1992, p. 267-269.

ALCOY, R., "Fragments del retaule de Santes Creus: Nativitat, Sant Joan Evangelista i Resurrecció", Prefiguració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1992, p. 256-260.

ALCOY, R., "Guerau Gener i les primeres tendències del gòtic internacional en les arts pictòriques de les catedrals catalanes", Lambard. Estudis d’art medieval, Barcelona, 1996, vol. VIII-1995, p. 179-213.

ALCOY, R., "Pere Serra, Guerau Gener i Lluís Borrassà a l’entorn del gran retaule gòtic de Santes Creus", Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, Santes Creus, 1996, vols. XV-XVI (1992-1993), p. 65-98.

ALCOY, R., "Natividad, San Juan Evangelista, Resurrección", Cathalonia. Arte gótico en los siglos XIV-XV, Barcelona, 1997.

ALCOY, R., "Joan Mates. San Sebastián y calvario de la Pía Almoina", Cathalonia. Arte gótico en los siglos XIV-XV, Madrid, 1997, p. 155-157.

ALCOY, R., “La pintura gòtica”, BARRAL, X. (Ed.), Pintura antiga i medieval, Barcelona, 1998, p. 136-348 (Art de Catalunya. Ars Cataloniae, 8).

ALCOY, R.; MIRET, M. M., Joan Mates, pintor del gòtic internacional, s.l. 1998.

ALCOY, R., "Joan Mates i el retaule de Sant Jaume de Vallespinosa", ANGLÈS, F.; FUGUET, J. (Eds.), Vallespinosa i el seu patrimoni monumental i artístic conservat (segles XII-XVII), Tarragona, 2002, p. 113-148.

ALCOY, R., "Tortosa i l’experiència italiana: les portes pintades del retaule de la Mare de Déu de l’Estrella", Recerca, 7 (2003), p. 9-68.

ALCOY, R. (Ed.), Pintura I. De l’inici a l’italianisme, Barcelona, 2005, (L’Art Gòtic a Catalunya).

ALCOY, R.; BUTTÀ, L., "La pintura italianitzant a Tortosa", Alcoy, R. (Ed.), Pintura I. De l’inici a l’italianisme, Barcelona, 2005, p. 221-225 (L’art gòtic a Catalunya). 

ALCOY, R., “Mare de Déu de la Llet”, BERGÉS, C. (ed.), Patrimoni dispers. L’esplendor medieval a la Segarra, Cervera, 2007, p. 48-52 (catàleg d’exposició).

ALCOY, R., “Talleres y dinámicas de la pintura del gótico internacional en Cataluña”, LACARRA, M. C. (Ed.), La pintura gótica durante el siglo XV en tierras de Aragón y en otros territorios peninsulares, Saragossa, 2007, p. 139-205.

ALCOY, R., "La pintura dels retaules", FUGUET, J.; PLAZA, C. (Coord.), Història de la Conca de Barberà. Història de l’Art, Valls, 2008, p. 234-258.

ALCOY, R., "Aproximació a la pintura gòtica", CARBONELL, J. A.; VIDAL, J. (Eds.), Art i Cultura, Tortosa, 2010, p. 85-95 (Història de les Terres de l’Ebre, V). 

ALEXANDER, J.S.; MARTIN, T., “ Sistemas constructivos en las fases iniciales de la catedral de Santiago : una nueva mirada al edificio románico a través de las marcas de cantería”, SENRA, J.L. et al., En el principio, Génesis de la Catedral Románica de Santiago de Compostela. Contexto, construcción y programa iconográfico, Santiago de Compostela, 2014, p. 143-163.

ALFANI, E.,  “Itinerari artistici tra Lombardia, Catalogna e Oriente”, PIVA, P. (ed.), Pittura murale nel Medievo Lombardo. Ricerche iconografiche (secoli XI-XIII), Milà, 2006, p. 9-29.

ALFANI, E., “Relations iconographiques entre Catalogne et Orient: mobilité des modèles”, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, XXXVIII (2007), p. 57-70.

ALIAGA, J., «Una pintura valenciana atribuïda a Guerau Gener y Gonçal Peris en el Museo del Prado», Boletín del Museo del Prado, Madrid, 1994, XV, p. 7-10.

ALIAGA, J., Els Peris i la pintura valenciana medieval, València, 1996. 

ALMEIDA, C.; BARROCA, M. J., História da Arte em PortugalO Gótico, Presença, 2002.

ALMUNI I BALADA, V., Un exemple de fàbrica baixmedieval de gran envergadura: la catedral de Tortosa als segles XIV i XV. Estudi documental, Tesi Doctoral, Universidad de Barcelona, 2002, publicada com La catedral de Tortosa als segles del Gòtic, Barcelona, I, 2007, p. 93-95.

ALMUNI I BALADA, V., La catedral de Tortosa als segles del gòtic, 2 vols, Benicarló, 2007.

ALONSO, G., Los Maestros de la Seu Vella de Lleida y sus col·laboradores. Con notas documentales para la Historia de Lérida, Lleida, 1976.

ALONSO, G.,  “El último de Coma, maestro de la Seu Vella”,  Ilerda, 44 (1983), p. 164-169.

ALTISENT, A., “L’Almoina Reial a la cort de Pere el Cerimoniós. Estudi i ediciò dels manuscrits de l’almoiner fra Guillem Deudé, monjo de Poblet (1378-1385)”, Scriptorium Populeti, 2 (1969).

ALTISENT, A., Història de Poblet, Abadía de Poblet, 1974.

ANDRADE, S., Escultura Portuguesa, Lisboa, 1997.

ANTHONY, E. W., Romanesque Frescoes, Princeton, 1951.

ALOMAR, G., Guillem Sagrera y la arquitectura gótica del siglo XV, Madrid, 1970.

ALOY, M., et. al.Guimerà i el retaule de Ramon de Mur, Guimerà, 2011.

AMBRÒS I MONSONÍS, J., El monestir de Sant Cugat del Vallès, Vilassar de Mar, 1980.

ARCO, R. Del., Sepulcros de la Casa Real de Aragón, Madrid, 1945.

ARGILES, C., “Contracte de Pere ça Coma”, La Seu Vella de Lleida. La catedral, els promotors, els artistes, s.XIII a s.XV, Lleida, 1991, (Catàleg de l’Exposició).

ARGILÉS, M. C., Preus i salaris a la Lleida dels segles XIV i XV segons els llibres d’obra de la Seu, Edició digital, Alacant, 1999.

AZCÁRATE, J. M., El Protogotico hispánico, Madrid, 1974.

AZCÁRATE, J. M., Arte Gótico en España, Madrid, 1990.

B

BACH, A., “Els Coma i els Camporrells, gent de l’Urgell i de Solsonès”, BANGO, I; BUSQUETA, J. (Ed.), Gombau de Camporrels, bisbe de Lleida. A l’alba del segle XIII, Lleida, 1996. 

BALARI I JOVANY, J., Orígenes históricos de Cataluña, Barcelona, 1899.

BALLARÓ CASAS, J.; SERRA VILARÓ, J., Història de Cardona, Barcelona, 1906.

BALTRUSAITIS, J., Les chapiteaux de Sant Cugat del Vallès, París, 1931.

BANGO, I., “La catedral de Lleida. De la actualizacion de una vieja tipologia templaria, conservadurismos y manierismos de su fábrica”Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes. Lleida, 1991, p. 30-38.

BANGO, I., “La catedral de Lleida, último gran proyecto del románico catalán”, BANGO, I; BUSQUETA, J. (Ed.), Gombau de Camporrels, bisbe de Lleida. A l’alba del segle XIII, Lleida, 1996, p. 17-42.

BARAUT, C., “Els documents, dels anys 1151-1190, de l’Arxiu Capitular d’Urgell”, Urgellia, X (1990-1991), p. 7-349 (doc. 1683, 1690, 1730, 1822).

BARAUT, C., “Els documents, dels anys 1191-1200, de l’Arxiu Capitular d’Urgell”, Urgellia, XI (1992-1993) p. 7-160 (doc. 1876).

BARNIOL, M.; DURAN, J. (ed.), Bella i solemne. La creu gòtica dels Sants Màrtirs i la Cardona del seu temps, Cardona, 2010.

BARRAL I ALTET, X., La catedral románica de Vic, Barcelona, 1979.

BARRAL, X., “Entre el segle XII i el segle XIII: el romànic més tardà”, Escultura antiga i medieval, Barcelona, 1997, p.160-164 (Art de Catalunya. Ars Cataloniae, 6).

BARRAL, X. “La pintura sobre taula”, Pintura antiga i medieval, Barcelona, 1998, p. 126-135 (Art de Catalunya. Ars Cataloniae, 8).

BARRAL, X., Josep Puig i Cadafalch. Escrits d’arquitectura, art i política, Barcelona, 2003.

BARRAQUER, C., Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX, Barcelona, 1915, III.

BARROCA, M. J., “106 – contrato para a execução do túmulo de D. Gonçalo Pereira”, Nos Confins da Idade Média, Catàleg de l'Exposició, Lisboa, 1992.

BARROCA, M. J., “Fig. 15” (ficha técnica de catálogo), Pera Guerrejar. Armamento Medieval no espaço português, Catàleg de l'Exposició, Palmela, 2000.

BARROCA, M. J., Epigrafia Medieval Portuguesa (862-1422), vol.II, 2, Fandacão Calouste Gulbenkian/Fundação para a Ciência e a Tecnologia/ Ministério da Ciência e da Tecnologia, 2000, pp. 1627-1632.

BARTOLOMÉ, L., Presència i context del Mestre del timpà de Cabestany. La formació de la traditio classica d’un taller d’escultura meridional ca. 1160-1200 (tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona, juny 2010; Dir. ANTONI JOSÉ I PITARCH). Disponible: <http:// hdl.handle.net/10803/2028>.

BARTOLOMÉ, L., “El Maestro del tímpano de Cabestany: pensando en imágenes el Tránsito de María”, Pensar en imágenes, pensar con imágenes en la Edad Media, Aguilar de Campoo, 2012, p. 109-124 (Códex Aquilarensis, 27).

BASSEGODA, B., Josep Puiggarí i Llobet (1821-1903), primer estudiós del patrimoni artístic, Barcelona, 2012. 

BATLLE, P., “Ramon de Mur, pintor de Tarragona, Mestre de Sant Jordi”, Analecta Sacra Tarraconensia, XII (1936), p. 113-147.

BATLLE HUGUET, P., «Museo Diocesano de Tarragona. La colección de pinturas góticas», Memorias de los museos arqueológicos provinciales1944 (extractos), V (1945), p. 210-215.

BATLLE HUGUET, P., «Las pinturas góticas de la catedral de Tarragona y de su Museo diocesano», Boletín Arqueológico, 19 (1952), p. 197-218.

BAYERRI, E., Historia de Tortosa y su comarca, VIII, Tortosa, 1959.

BAYERRI, E., Los códices medievales de la catedral de Tortosa, Barcelona, 1962.

BEALIEU, M.; BEYER, V., Dictionnaire des sculpteurs français du Moyen Âge, París, 1992.

BENET, X., La Seu Vella avui, als 90, Lleida, 1992.

BERGÓS. J., “L’església de sant Joan el Vell”, Vida Lleidatana, 16 (1926), p. 86-87.

BERGÓS. J., La catedral Vella de Lleida, Barcelona, 1928. 

BERLABÉ JOVÉ, C., “Ramon Gonçalbo”, RUIZ I QUESADA, F. (coord.), Pintura II. El corrent internacional, Barcelona, 2005, p. 315-317 (L’Art Gòtic a Catalunya).

BERTAUX, E., “La sculpture chrétienne en Espagne des origines aux XIV siècle”, Histoire de l’Art, II (1922), París, p. 214-295.

BERTRAN, M., “L’anomenat taller de la Ribagorça: estat de la qüestió i nova aproximació”, IBIX, publicació biennal de cultura, arts, lletres, música i ciència dels dos vessants dels Pirineus, annals 2006-7, (2008), p. 183-196.

BESERAN, P., “Alguns capitells de Sant Pere de Galligants i el mestre de Cabestany”, Estudi general: Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, 10 (1990), p. 17-45.

BESERAN, P., “Un taller escultòric a la Barcelona del segon quart del segle XIV i una proposta per a Pere de Guines”, Lambard. Estudis d’art medieval, IV, 1991-1993, (1994), p. 215-239.

BESERAN, P., “Originalitat i tradició en l’escultura monumental de la catedral de la Seu d’Urgell”, Lambard, IX (1996), p. 49-73.

BESERAN, P., “Els retaules del segle XV”, ADELL, J.-A. et al., La catedral de La Seu d’Urgell, Manresa, 2000, p. 168-174.

BESERAN, P., “Aloi de Montbrai”, Escultura I, La configuración de l’estil, Barcelona, 2007, p. 204-219 (L’Art Gòtic a Catalunya).

BESERAN, P., “Ramon Lambard i la Seu d’Urgell”, FREIXAS, P.; CAMPS, J. (ed.), Els comacini i l’arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona, 2010, p. 109-120.

BILBAO ZUBIRI, I; VALLET, J-M., "Les peintures murales romanes de Saint-Martin-de- Fenollar et des Cluses- Hautes : études de la technique et éléments de conservation", MALLET, G.; LETURQUE, A. (eds.), Arts picturaux en territoires catalans (XIIe-XIV siècles). Approches matérielles, techniques et comparatives, 2015, p. 87-100. 

BLANCH, J., Arxiepiscoplogi de la Santa Església Metropolitana i Primada de Tarragona, vol. 2, Tarragona, 1985.

BLANCHET, A., “Marques de tâcherons et marques d’appareillage”, Bulletin monumental, 68 (1904), p. 109-117.

BLASCO, A. Mª., La pintura romànica sobre fusta, Barcelona, 1984.

BLASI, F., Guia descriptiva dels monestirs de Poblet i Santes Creus, Barcelona, 1928.

BLONDAUX, L., "Burnand", D’ocre et d’azur-Peintures murales en Bourgogne, Dijon, 1992, p. 212-213.

BOHIGAS, P., La ilustración y la decoración del libro manuscrito en Cataluña. Contribución al estudio de la historia de la miniatura catalana. Período románico, Barcelona, 1960.

BOHIGAS, P., “Les derniers temps de l’enluminure romane en Catalogne. La transition en gothique”, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, V (1974), p. 39-41.

BONNERY, A., “L’atelier du Maître anonyme du tympan de Cabestany à Vaissière, Azille”, Histoire et généalogie en Minervois, 12 (1993), p. 24-25.

BORAU C., Els promotors de capelles i retaules a la Barcelona del segle XIV, Barcelona, 2003. 

BORFO, A., “Les pintures murals sobre el martiri de Sant Tomàs Becket. La difusió d’un culte, la mort dins de la catedral o un conflicte social”, Terme, 7 (1992), p. 12-18.

BORRÁS,G.; GARCÍA GUATAS, M., La pintura románica en Aragón, Saragossa, 1978.

BRACONS, P.; FREIXAS, P., (ed.), Arquitectura II. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos, Barcelona, 2002 (L’Art Gòtic a Catalunya).

BRACONS, J., "La segona vida del retaule de Santes Creus a la Guàrdia dels Prats", GRAU, J. M. T. et al.La Guàrdia dels Prats i la seva església. Treballs en el VII Centenari de la mort de Sant Pere Ermengol (1304-2004), Valls, 2004, p. 91-102.

BRION-GERRY, L., Fresques romanes de France, Paris, 1958.

BURRINI, M., L’attività toscana del Maestro di Cabestany, Florència, 1994, (tesi di laurea presentada a la Università degli Studi di Firenze).

BUTTÀ, L., “Pere Vall”, Pintura II. El corrent internacional, Barcelona, 2005, p. 112-113 (L’art gòtic a Catalunya).

C

CAETANO, J. O., “Cavaleiro”, Obras-Primas da Arte Portuguesa. Escultura, (Coord. RODRIGUES, D.), Lisboa, 2011.

CAFFARO, A., Scrivere in oro. Ricettari medievali d'arte e artigianato (secoli IX-XI). Codici di Lucca e Ivrea, Napoli, 2003.

CALDERER I SERRA, J.; TRULLÉN I THOMÀS, J.Mª. (Ed.), Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d’art romànic i gòtic, Solsona, 1990.

CAMPS, J., “Capitells de Sant Pere de Madrona”, Catalunya Romànica, Vol XXII: Museu Diocesà de Solsona, Barcelona, 1986, p. 310-314.

CAMPS, J.; LORÉS, I., “Dos capitells del Museu arqueològic de Narbona del cercle del Mestre de Cabestany”, Lambard, IV (1985-1988), 1990, p. 125-137.

CAMPS, J., “À propos des sources toulousaines du Maître de Cabestany: l’exemple du portail de Sant Pere de Rodes (Catalogne)”, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, XVI (1995), p. 95-107.

CAMON AZNAR, J., Summa Artis, vol. XXII. Madrid: Espasa Calpe, 2000. p. 405-413.

CAPDEVILA, T., El monestir de Santes Creus, Tarragona, 1935.

CARBONELL, E., L’art romànic a Catalunya. Segle XII, 2 vol., Barcelona, 1974-1975.

CARBONELL, E., “Pintures procedents de Sant Quirze de Pedret”, Catàleg d’Art Romànic i Gòtic, Solsona 1990, p. 67-72 (guia del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona).

CARBONELL, E.; SUREDA, J., Tresors medievals del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Madrid, 1997.

CARBONELL-LAMOTHE, Y., “Les devants d’autels peints de Catalogne: bilans et problèmes”, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 5 (1974), p. 71-86.

CARBONELL-LAMOTHE, Y., “Le devant d’autel peint d’Orella”, De la création a la restauration, Toulouse, 1992, p. 285-291 (Travaux d’histoire de l’art offerts à Marcel Durliat pour son 75è anniversaire).

CARDÚS, S., L’escultor Arnau Cadell y el seu claustre de Sant Cugat del Vallès, Sabadell, 1957 (Ponencia llegida a la sessió plenària del 4 de maig de 1957, Fundación Bosch i Cardellach).

CARRERAS CANDI, F., “Lo retaule barceloní de la Santa Creu. Obra d’en P. Terrers y d’en F. Vergós”. Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona [Barcelona], núm. 52 [1913], p. 217-220.

CARVALHO, M. J. V. De, "São Tiago Apóstolo", S. Thiago Discípulo de Jezus e Fêz Guerra Contra os Mouros. Palmela, 1998, pp. 26-27.

CARVALHO, M. J. V. De, "Virgem com o Menino", Museu Nacional de Arte Antiga, Catàleg de l'Exposició, Lisboa, 1999, p. 72.

CARVALHO, M. J. V. De, "San Pietro", Ai Confini Della Terra. Scultura e arte in Portogallo 1300-1500, Milà, 2000, p. 242.

CARVALHO, M. J. V. De, "São Pedro", O Sentido das Imagens. Escultura e Arte em Portugal 1300-1500. Lisboa, 2000, p. 241.

CARVALHO, M. J. V. De, “40. Santa Mártir não identificada”, O Sentido da Imagens. Escultura em Portugal [1300-1500] Catàleg de l'Exposició, Lisboa, 2000, p. 240.

CARVALHO, M. J. V. De, “Santiago”, EUSÉBIO, M. i SOALHEIRO, J. (Coord.), Arte, Poder e Religião nos Tempos Medievais. A Identidade de Portugal em Construção, Catàleg de l'Exposició, Viseu, 2009, p. 189.

CASTELLANO, A., “I costruttori lombardi nel Medioevo. Dall’espansione internazionale al declino”, CASTELLANO, A.; SELVAFORTA, O. (ed.), Costruire in Lombardia. Aspetti e problemi di storia edilizia, Milà, 1983, p. 13-56.

CASTELNUOVO, E., “Viaggiavano gli artisti nei lunghi secoli del Medioevo? E perché, e come, e quando?”, Els camins, el viatge, els artistes, Barcelona, 2007, p. 33-45.

CASTIÑEIRAS, M., “The Catalan Romanesque Painting Revisited (with Technical Report by A. Morer and J. Badia)”, Spanish medieval Art, Recent Studies, Tempe (Arizona), 2007, p. 119-153.

CASTIÑEIRAS, M., “Pintura sobre tabla”, CASTIÑEIRAS, M.; CAMPS, J. (ed.), El románico en las colecciones del MNAC, Barcelona, 2008, p. 89-135.

CASTIÑEIRAS, M.; CAMPS, J. (ed.), El romànic i la Mediterrànea. Catalunya, Toulouse i Pisa. 1120-1180, Barcelona, 2008 (catàleg d’exposició).

CASTIÑEIRAS, M., “En torno a los orígenes de la pintura románica sobre tabla en Cataluña: los frontales de Urgell, Ix, Esquius y Planès”, Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 9, 2008, pp. 15-41.

CASTIÑEIRAS, M.,  “La pintura mural y sobre tabla en la España del siglo XIII. Una aproximación a partir del caso catalán”, BANGO, I. (ed.), Alfonso X el Sabio, Múrcia, 2009, p. 282-291 (catàleg d’exposició).

CASTIÑEIRAS, M., “Il “Maestro di Pedret” e la pittura lombarda: mito o realtà”, Arte Lombarda, 156 (2009) 2, p. 48-66.

CASTIÑEIRAS, M.,  “Le origini della bottega del cosiddetto Maestro di Pedret: una questione di metodo”, QUINTAVALLE, A.C (ed.), Medievo: le officine (Atti del XII Convegno Internazionale di Studi, Università degli Studi di Parma-AISAME, 22-27 setembre 2009), Parma-Milà, 2010, p. 276-290.

CASTIÑEIRAS, M., “El altar románico y su mobiliario litúrgico: frontales, vigas y baldaquinos”, HUERTA, P. L. (ed.), Mobiliario y ajuar litúrgico en las Iglesias románicas, Aguilar de Campoo, 2011, p. 11-75.

CASTIÑEIRAS, M., “Catalan Panel Painting around 1200, the Eastern Mediterranean and Byzantium”, Romanesque and the Eastern Mediterranean, International Conference (British Archaeological Association, Palermo, 16-18 abril 2012).

CASTIÑEIRAS, M. et al. Les peintures murales de Saint-Sauveur de Casesnoves (Îlle-sur-Têt, Pyrenées Orientales) : restitution 3D de l’église et des décors peints , MALLET,G.; LETURQUE, A., (eds.), Arts picturaux en territoires catalans (XIIe-XIVe siècle). Approches matérielles, techniques et comparatives, 2015, p. 171-198.

CASTRO, J.M., “El matrimonio de Pedro IV de Aragón y María de Navarra”, Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, III (1947-1948), p. 57-156.

CAPDEVILA, S., La Seu de Tarragona. Notes històriques sobre la construcción, el tresor, els artistas, els capitulars, Barcelona, 1935.

Catalunya Romànica, 1984-1998, 27 vols.

CAZENAVE, A., “Une découverte de fresques romanes dans les Pyrénées: Saint-Lizier en Couserans”, Jardins des Arts, 131 (1965), p. 75-77.

CERQUEIRA, C., O arquitecto da Batalha: era inglês e viveu em Viana do Castelo?, Arquivo do Alto Minho, 1945.

CERVERÓ GOMIS, L., "Pintores valentinos. Su cronología y documentación", Archivo de Arte Valenciano, 1956, p. 95-123.

CERVERÓ GOMIS, L., "Pintores valentinos. Su cronología y documentación", Anales del Centro de Cultura Valenciana, XXII (1964), p. 83-130.

CERVERÓ GOMIS, L., "Pintores valentinos. Su cronología y documentación. Apéndice (conclusión)", Archivo de Arte Valenciano, 1972, p. 44-57.

CHAPELOT, J., Le château de Vincennes. Une résidence royale au Moyen Âge, Paris 1994, p. 103-106.

CLARKE, M., The Art of all Colours. Medieval recipe books for painters and illuminators, London, 2001.

CLARKE, M., “Codicological indicators of practical medieval artists´recipes”, a Sources and Serendipity, London, 2009, pp. 8-17.

CLARKE, M., “Late mediaeval artists’ recipe books (14th-15th centuries)”, a Craft treatises and handbooks: the dissemination of technical knowledge in the Middle Ages. Turnhout, (en prensa).

CLARKE, M., “The earliest technical recipes: Assyrian recipes, Greek chemical treatises and the Mappae clavicula text family” a Craft treatises and handbooks: the dissemination of technical knowledge in the Middle Ages. Turnhout, (en prensa).

CLARKE, M., “Reworking Theophilus: adaptation and use in workshop texts”, a Die 'Schedula diversarum artium' - ein Handbuch Mittelalterlicher Kunst?, Berlin-New York, (en prensa).

COMPANY I CLIMENT, X.; PUIG SANCHIS, I., “Els pintors de Lleida, les terres de Ponent i els Pirineus”, SUREDA I PONS, J. (coor.), Pintura III. Darreres manifestacions, Barcelona, 2006, p. 171-191 (L’Art Gòtic a Catalunya).

COOK, W. W. S., “Early Spanish Paintings in the Plandiura Collection”, The Art Bulletin, XI, 2 (1929), p. 9-32.

COOK, W. W. S.; GUDIOL RICART, J., Pintura e imaginería románicas, Madrid, 1950 (Ars Hispaniae, VI) (2ª edició revisada, Madrid, 1980).

COOK, W. W. S., “Franco-gothic stucco Altar Frontals in Catalonia”, MINER, D. (ed.), Studies in art and literature for Belle da Costa Greene, Princeton University, 1954, p. 109-117.

COOK, W. W. S., La pintura románica sobre tabla en Cataluña, Madrid, 1960.

COROLEU ANGLADA, J., Documents històrics catalans del segle XIV, Barcelona, 1889.

CORRAL, J. Del., Linajes de Aragón. El Nobiliario original, ERAE, XII, (2006).

CORREIA, V., “Esculturas arcaicas do Museu de Lamego”, Monumentos e Esculturas, Lisboa, 1924.

CORREIA, V., Três Túmulos, Lisboa, 1924.

CORREIA, V., “Virgens pejadas”, Monumentos e Esculturas, Lisboa, 1924.

CORREIA, V., “Imaginária gótica Coimbrã”, Diário de Coimbra, Any VII, núm. 2171, 4 de Març de 1937.

CORREIA, V., Secções de Arte e Arqueologia, Coimbra, 1941.

CORREIA, V.; GONÇALVES, A. N., Inventário Artístico de Portugal - Cidade de Coimbra, Lisboa, 1947.

CORREIA, V., Obras. Estudos de História da Arte – Pintura e Escultura, vol. III, Coimbra, 1953.

CRISPÍ, M., “Una obra documentada d’Aloi de Montbrai: la marededéu dels Prats de Rei. Noves vies per a l’estudi de l’escultor francés”, Locus Amoenus 7 (2004), p. 111-116.

D

DALMASES, N. DE (ed.), Arts de l’objecte, Barcelona, 2008 (L’Art Gòtic a Catalunya).

DALMASES, N. DE, Orfebreria catalana medieval, Barcelona, 1300-1500: aproximació al seu estudi, Barcelona, 1984.

DALMASES, N. DE; JOSÉ PITARCH, A., L’art Gòtic s. XIV-XV, Barcelona, 1984 (Història de l’art català,  III).

DALMASES, N. DE; JOSÉ PITARCH, A., L’època del Císter. Segle XIII, Barcelona, 1986 (Història de l’art català, II).

DALMASES, N. DE; JOSÉ PITARCH, A., Els inicis i l’art romànic. Segles IX-XII, Barcelona, 1986 (Història de l’art Català, I).

DE BONNEFOY, L., Epigraphie Roussilllonnaise, 1868.

DELOGU, R., "Chiosa al "Maestro di Peñafel"", Annali della Facoltà di Lettere e Filosofia della Università di Cagliari, 1947, XIV, p. 3-12.

DEMUS, O., La peinture murale romane, Paris, 1970.

DENIFLE, H.; CHÂTELAIN, A., “Inventarium codicum manuscriptorum Capituli dertusensis”, Revue des Bibliothèques, VI (1896), p. 7.

DIAS, P., «A escultura Gótica. Primeiras manifestações em Portugal», História da Arte em Portugal, vol. IV, Lisboa,1986, p. 116-119.

DIAS, P., A Escultura de Coimbra do Gótico ao Maneirismo, Coimbra, 2003.

DÍAZ, E.; OLUCHA, F., "Uns documents per l’estudi de l’art al Maestrat de Montesa", Boletín de divulgación cultural. Centro de Estudios del Maestrazgo, 36 (octubre-desembre de 1991), p. 29-35.

DOMÈNECH, I., "El vidre d’ús i de prestigi. Les produccions", Dalmases, N. de (ed), Arts de l’objecte, Barcelona, 2008, p. 195-207 (L’art gòtic a Catalunya).

DOMENGE, J., L’obra de la seu. El procés de construcció de la catedral de Mallorca en el tres-cents, Palma de Mallorca, 1997.

DOMENGE, J., “ Le portail du mirador de la cathédrale de Majorque : du document au monument ”, BERNARDI, P., et al. (ed.), Texte et archéologie monumentale. Approches de l’architecture médiévale (Actes du colloque d’Avignon, 30 novembre-2 desembre 2000), Montagnac, 2005.

DOMÍNGUEZ BORDONA, J., “Diccionario de iluminadores españoles”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 140 (1957), p. 57.

DOMÍNGUEZ BORDONA, J., La Miniatura española, Florència-Barcelona, 1930.

DOMÍNGUEZ BORDONA, J., Manuscritos con pinturas. Notas para un inventario de los conservados en colecciones públicas y particulares de España, I, Madrid, 1933.

DOMÍNGUEZ BORDONA, J.; AINAUD, J., Miniatura. Grabado. Encuadernación, Madrid, 1962 (Ars Hispaniae, 18).

DUCH, J., “Ramon de Mur, amb taller a Tàrrega, autor del retaule de Guimerà (s. XV)”, Recerques Terres de Ponent, VIII (1985), p. 3-20.

DUCH, J., “Ramon de Mur, autor del retaule de Guimerà (s. XV)”, Butlletí de l’Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, XX, 2006 (2007), p. 13-33.

DUCH, J., “Ramon de Mur. Autor del retaule de Guimerà (s. XV). Tàrrega i Guimerà en plena edat mitjana”, Urtx, 22 (2008), p. 46-79.

DURAN, A.; AINAUD, J., “Escultura gótica”, Ars Hispaniae, VIII, Madrid, 1956.

DURAN-PORTA, J., “Sobre l’origen de Raimon Lambard, obrer de la catedral d’Urgell”, Locus Amoenus, 8 (2005-2006), p. 19-28.

DURAN-PORTA, J., “¿Lombardos en Cataluña? Construcción y pervivencia de una hipótesis controvertida”, Anales de Historia del Arte, vol. extra. (2009), p. 231-245.

DURAN-PORTA, J., “The Lombard masters as a deus ex machina in Catalan First Romanesque”, Arte Lombarda, 156 (2009), p. 99-119.

DURÁN I CAÑAMERAS, F., “La escultura medieval catalana. La escultura ojival hasta el año 1400”, Estudio, XXVI (1919), p. 205-206.

DURÁN I CAÑAMERAS, F., “L’esculptura mitjeval a la ciutat de Tarragona”, Butlletí Arqueològic, vol. E (1921-22).

DURAN I SANPERE, A., “L’art antic a l’església de Santa Maria de Cervera”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 333 (1922), p. 293-317.

DURAN I SANPERE, A., "Un deixeble de Lluís Borrassà a la Catedral de Barcelona", Vida cristiana, núms. 163 i 164 (1932-1933), p. 84-88 i 123-132.

DURAN I SANPERE, A., Barcelona i la seva història, Barcelona, 1975, III. 

DURAN I SANPERE, A., L’Art i la cultura, Barcelona, 1975 (Barcelona i la seva història, vol. 3). 

DURAN I SANPERE, A., Llibre de Cervera, Barcelona, 1977 (edició 2001).

DURLIAT, M., “L’atelier du Maître Alexandre en Roussillon et en Cerdagne”, Études Roussillonnaises, I, 1 (1951), p. 103-119.

DURLIAT, M., “Deux nouveaux devants d’autel du groupe de Maître Alexandre”, Études Roussillonnaises, I, 3-4 (1951), p. 385-394.

DURLIAT, M., “La peinture roussillonnaise à l’époque des rois de Majorque”, Études roussillonnaises, 3 (1952), p. 191-211.

DURLIAT, M., “L’œuvre du Maître de Cabestany”, Actes du Congrès régional des Fédérations historiques du Languedoc, Carcassonne, 1952, p. 185-193.

DURLIAT, M., Arts Anciens du Roussillon. Peinture, Perpinyà, 1954.

DURLIAT, M., La peinture roussillonnaise à la lumière de découvertes récentesEtudes Roussillonnaises, IV, 3-4 (1954-1955), p. 293-306.

DURLIAT, M., Roussillon roman, La-Pierre-qui-Vire, 1958.

DURLIAT, M., “La peinture romane en Roussillon et en Cerdagne”, Cahiers de Civilisation Médiévale, IV (1961), p. 1-14.

DURLIAT, M., L’art dans le Royaume de Majorque, Toulouse, 1962.

DURLIAT, M., “Un artiste picard en Catalogne et à Majorque: Pierre de Saint-Jean”, Caravelle, 1 (1963), p.111-120.

DURLIAT, M., El arte catalán, Barcelona, 1967.

DURLIAT, M., L’art en Cerdagne, Mairie d’Osseja, 1975.

DURLIAT, M., Roussillon roman, Saint-Léger-Vauban, 1986.

DURLIAT, M., “Les chantiers de construction des églises romanes”, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, XVI (1995), p. 9-25.

DURLIAT, M., “Du nouveau sur le Maître de Cabestany”, Bulletin Monumental, 129 (1971), p. 193-198.

E

Exposición de artistas vilafranqueses s. XIV al XIX, Vilafranca del Penedès, 1961, (Catàleg de l’Exposició).

Exposición de pintura catalana. Desde la prehistoria hasta nuestros días, Madrid, 1962, (Catàleg de l’Exposició).

ESPAÑOL, F.,  “La Catedral de Lleida: arquitectura y escultura y escultura trescentistas”, Congrés de la Seu Vella, Actes, Lleida, 1991, p. 184-186.

ESPAÑOL, F., “El Castillo real de Lleida en época medieval”, Anuario de Estudios Medievales, 26/1 (1996), p. 442-453.

ESPAÑOL, F., El Gòtic Català, Barcelona, 2002.

ESPAÑOL, F., "Artistas y obras entre la Corona de Aragón y el reino de Francia", COSMEN, C. et al. (Coord.), El intercambio artístico entre los reinos hispanos y las cortes europeas en la Baja Edad Media, Lleó, 2009, p. 253-294. 

ESQUIEU, Y., “ Sur les traces de tailleurs de pierres au Moyen Âge : pour une lecture plus attentive des marques de tâcherons ”, Mélanges offerts à Georges Duby, IV, La mémoire, l’écriture et l’histoire, Aix-en-Provence, 1992, p. 117-129.

ESQUIEU, Y. et al.,  “ Les signes lapidaires dans la construction médiévale : études de cas et problèmes de méthode ”, Bulletin monumental, vol. 165-4 (2007), p. 331-358.

F

FALGUERA, J. DE., Els constructors de les obres romàniques, Barcelona, 1907.  

FAVÀ, C., "Retaule de sant Miquel. Retaule de santa Llúcia", CORNUDELLA, R. (Dir.), Catalunya 1400. El Gòtic Internacional, Barcelona, 2012,  p. 174-177.

FAVÀ, C., "Resurrecció de Crist", CORNUDELLA, R. (Dir.), Catalunya 1400. El Gòtic Internacional, Barcelona, 2012, p. 161-163.

FAVÀ, C.; CORNUDELLA, R., "La renovació del 1400 en la pintura catalana: manuscrits il·luminats i retaules", Cornudella, R. (Dir.), Catalunya 1400. El Gòtic Internacional, Barcelona, 2012,  p. 39-53.

FAVÀ MONLLAU, C., “L’Ascensió de Crist, taula atribuïda al Mestre d’All (Ramon Gonsalbo?) ”, La peça del mes, Sitges, febrer de 2013.

FAVÀ, C., “De pintura gòtica als Pirineus. El Mestre d’All i els seus vestigis andorransPLANAS, M. (coord.), Benvingudes a casa vostra! Les obres d’art patrimonials fora d’Andorra, Andorra la Vella, 2013, p. 70-90.

FARRERAS, F., Monografía del monastir de Sant Cugat del Vallès, Barcelona, 1904.

FERNANDES, C. V., Imaginária Coimbrã dos anos do Gótico. Tese de Mestrado, Faculdade de Letras da Universidade de Lisboa, Lisboa, 1997.

FERNANDES, C. V., “Maestro Pero y su conexión con el arte de la Corona de Aragón. (La renovación de la escultura portuguesa en el siglo XIV)”, Boletín del Museo e Instituto «Camon Aznar», LXXXI (2000), p. 243-271.

FERNANDES, C. V., Poder e Representação. Iconologia da Família real Portuguesa (Séculos XII a XIV), II vol., Tese de Doutoramento, Faculdade de Letras da Universidade de Lisboa, Lisboa, 2005.

FÉTON, A., "Les peintures murales de Burnand", Images de Saône-et-Loire, 64 (1995).

FÉTON, A., Eglise Saint-Martin et Saint-Nicet, Rapport de restauration: 1- restauration des polychromies et dépose des fragments ; 2- restauration de la couche picturale et des badigeons, traitement de protection, Charenton-le-Pont, 1995.

FITA i COLOMÉ, F., “Los Reys de Aragó y la Seu de Girona desde l’any 1462 fins al 1482: col·lecció de actes capitulars escrites per lo doctor Andreu Alfonsello, vicari general de Girona, publicadas y anotadas per D. Fidel Fita y Colomé”, Estampa Catalana, 1873, p. 106-107.

FITÉ, F., “La Seu Vella”, Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes. Lleida, 1991, p. 13-32.

FITÉ, F., “Consideracions sobre el romànic en l'àmbit del comtat d'Urgell”, El comtat d’Urgell, Lleida, 1995, p. 119-148.

FITÉ, F., “Sobre els mestres d’obra i la construcció medieval a Catalunya”, FITE, F.; YARZA, J. (Ed.), L’Artista-artesà Medieval a la Corona d’Aragó (Actes del col·loqui celebrat a Lleida, 14, 15 i 16 de gener de 1998), Lleida, 1999, p. 211-238.

FITÉ, F., “Els mestres d’obra d’època medieval”, a La Seu Vella. L’esplendor retrobada, Lleida, 2003, p. 51-66, (Catàleg de l’Exposició). 

FLORIANO CUMBREÑO, A. C., El bordado. Artes decorativas españolas, Madrid, 2006.

FOLCH I TORRES, J., La pintura romànica catalana sobre fusta, Barcelona, 1956, (Monumental Cataloniae, IX).

FOLCH I TORRES, J., “La peinture sur panneaux”, La Catalogne à l’époque romane. Conférences en Sorbonne, París, 1932, p. 129-142.

FORT, E., "Bernardo Dalmau, abad de Santes Creus (1404-1412)", Boletín Arqueológico, Tarragona, 1952, p. 244-255.

FORT, E., Notícies històriques de Santes Creus, I, Santes Creus, 1964. 

FRAGO i PÉREZ, M. P. et al, “Les marques de picapedrer a la Seu de Manresa”, Dovella, 21 (1987), p. 23-26.

FRANCOVICH, G., “Problema della pittura e della scultura preromanica”, I problema comuni dell’Europa post-carolingia, II, Spoleto, 1955, p. 405-435.

FRANKL, P., Arquitectura gòtica, Madrid, 2002.

FRANZÉ, B., La pierre et l’image. L’église de Saint-Chef-en-Dauphiné, Paris, 2011.

FREIXAS, P., “L’obra del Mestre Aloi a Girona”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Homenatge a Carles Rahola, XXVI (1982-1983), 1984, p. 79-80.

FREIXAS, P., “L’art gòtic a Girona. Apèndix documental del capítol II”, Girona, 1983, p. 131-132.

FRINTA, M. S., “Raised Gilded Adornment of the Cypriot Icons, and the Occurrence of the Technique in the West”, Gesta, 20 (1981), p. 333-347.

G

GABORIT, J. R., “L’Art au temps de Philipe le Bel et de ses fils”, L’Art au temps des rois maudits. Philip le Bel et ses fils. 1285-1328, París, Exposició, Réunion des Musées Nationaux, 1998, p. 26-31.

GALERA, A., Sant Celdoni i Sant Ermenter: sis-cents anys a Cardona, Cardona, 2000.

GALINDO, M., "Trecentistes i cuatrecentistes tortosins", Pàgina Artística de la Veu, 182 (12 de juny de 1913).

GALINDO, M., "Trescentistes i cuatrecentistes tortosins (Segons noticies tretes dels Llibres de Clavaris i de Provisions, del l’Archiu Municipal", La Zuda. Boletín del Ateneo de Tortosa, 106 (maig de 1922), p. 73-76.

GANDOLFO, F., “Il sarcofago di Saint-Hilaire d’Aude, il Maestro di Cabestany e la Toscana”, QUINTAVALLE, A. C. (ed.), Medioevo: il tempo degli antichi, (Atti del VI  Convegno Internazionale di Studi, Università degli Studi di Parma-AISAME, Milà, 2006, p. 425-437.

GARCÍA AVILÉS, A., El tiempo y los astros. Arte, ciencia y religión en la Alta Edad Media. Murcia, 2001.

GARDELLES, J., “L’œuvre du Maître de Cabestany et les reliefs du château de la Réole”, Bulletin Monumental, CXXXIV (1976), p. 233-239.

GARRIGA, J., “L'antic retaule major de sant Esteve de Granollers, dels Vergós”. Lauro. Museu de Granollers [Granollers], núm. 15 (1998), p. 15-35. 

GASCÓN CHOPO, C.; FONT JUANATI, T., Els retaules gòtics de la Vall de la Vansa i Tuixén, Barcelona, 2006.

GIL CABRERA, J. L., “Cruz procesional mayor de Lucena”, La llum de les imatges, València, 2005, p. 264-267 (catàleg d’exposició).

GILMAN, B.I., Catalogue of sculpture (thirteenth and fifteenth centuries in the collection of Hispanic Society of America, New York, 1932.

GOMES, S. A., Fontes Históricas do Mosteiro e da Vila da Batalha. Séculos XIV a XVII, IPPAR, vol. 1 (1388-1450), 2002; vol. 2 (1451-1500), 2002; vol. 3 (1501-1519), 2004; vol. 4 (1520-1650), 2004.

GOMES, S. A., O Mosteiro de Santa Maria da Vitória no Século XV, Lisboa, 1989.

GOMES, S. A., “Perspectivas sobre os mesteirais das obras da Batalha no século XV”, Mare Liberum, 7 (1994), p. 105-126.

GOMES, S. A., Vésperas Batalhinas. Estudos de História e Arte, Leiria, 1997.

GÓMEZ-FERRER, M. M., "Un nuevo contrato de Jacomart: el retablo de la iglesia parroquial de Museros", Archivo de Arte Valenciano [valència], núm. 75 (1994), p. 20-24.

GÓMEZ FRECHINA, J., "El gótico internacional en Valencia", El retablo de San Martín, Santa Úrsula y San Antonio Abad, València, 2004, p. 17-83.

GÓMEZ FRECHINA, J., "Gonçal Peris y el retablo de San Martín, Santa Úrsula y San Antonio abad", El retablo de San Martín, Santa Úrsula y San Antonio Abad, València, 2004, p. 84-116.

GONÇALVES, A., Estatuária Lapidar no Museu Machado de Castro, Coimbra, 1923.

GONZÁLEZ PÉREZ, J.R.; TARRAGONA, J.; BUSQUETA, J., Sobre la ubicació correcta de la pedra commemorativa de la col·locació de la primera pedra de la Seu Vella de Lleida, informe inèdit, Lleida, 2002.

GORT, E., Abaciologi de Santes Creus des de la fundació de Santa Maria de Valldaura (1150) fins a la definitiva exclaustració de 1835, Santes Creus, 1997.

GOULÃO, M. J., Impressões Artísticas do Universo Medieval. Arte Portuguesa da Pré-História ao Século XX, RODRIGUES, D. (Coord.) Dalila Rodrigues, 2009.

GUARDIA, M., “Sant Tomàs Becket i el programa iconogràfic de les pintures murals de Santa Maria de Terrassa”, Locus Amoenus, 1998-1999, 4, p. 37-58.

GUARDIA, M.; MANCHO, C., “Pedret, Boí, o dels orígens de la pintura mural romànica catalana”, GUARDIA, M.; MANCHO, C. (ed.), Les fonts de la pintura romànica, Barcelona, 2008, p. 117-159 (Col·lecció Ars Picta, Temes, 1).

GUDIOL, J.; ALCOLEA, S., Pintura gòtica catalana, Barcelona, 1987.

GUDIOL I CUNILL, J., “Quelcom sobre els lambarts”, Revista de la Asociación artístico-arqueológica barcelonesa, any 14, 6, nº 62/II (1906), p. 329-335.

GUDIOL I CUNILL, J., “San Cucufate del Vallès”, Museum, XVII (1912), p. 437-478.

GUDIOL i CUNILL, J., "El retaule de sant Esteve de Granollers”. La Veu de Catalunya [Barcelona], 2 i 9 d'agost de 1915.

GUDIOL I CUNILL, J., "Els Trescentistes", II, La pintura mig-eval catalana, Barcelona 1924.

GUDIOL I CUNILL, J., La pintura migeval Catalana, Els primitius. I. La pintura mural, Barcelona, 1927.

GUDIOL I CUNILL, J., La pintura migeval Catalana, Els Primitius, II. La pintura sobre fusta, Igualada, 1929. 

GUDIOL I CUNILL, J., “La col·lecció Plandiura”, Gaseta de les arts, 2 (1928), p. 2-15.

GUDIOL I CUNILL, J., Els primitius. Segona part. La pintura sobre fusta, Barcelona, 1929.

GUDIOL I CUNILL, J., Nocions d’arqueologia sagrada, 2 vol., 1931-1933.

GUDIOL RICART, J., Els vidres catalans, Barcelona, 1936 (Monumenta Cataloniae III). 

GUDIOL RICART, J., La pintura gòtica a Catalunya-I, Barcelona, 1938.

GUDIOL RICART, J., Historia de la pintura gótica en Cataluña, Barcelona, 1944.

GUDIOL RICART, J., “Los relieves de la portada de Errondo y el maestro de Cabestany”, Príncipe de Viana, XIV (1944), p. 9-16.

GUDIOL RICART, J., Borrassà, Barcelona, 1953. 

GUDIOL RICART, J., Pintura gótica, Madrid, 1955 (Ars Hispaniae, 9). 

GUDIOL RICART, J., “Les peintres itinérants de l’èpoque romane”, Cahiers de Civilisation Médiévale, I (1958), p. 191-194.

GUDIOL RICART J., “Arte antiguo y medieval. Cataluña”, Tierras de España: Cataluña, Madrid, 1974, p. 218-219.

GUDIOL RICART, J.; ALCOLEA, S., Pintura gótica catalana, Barcelona, 1986.

GUDIOL RICART, J.; GAYA NUÑO, J. A., Arquitectura y escultura románicas, Madrid, 1948 (Ars Hispaniae, V).

GUÉ TRAPIER, E. Du, Catalogue of Paintings (14th and 15th centuries) in the Collection of The Hispanic Society of America, Nova York, 1930.

GUILLOUËT, J. M., O portal de Santa Maria da Vitória de Batalha e a arte europeia do seu tempo, Leiria, 2011.

GUILLOUËT, J. M., “Santa Maria da Vitória de Batalha (Portugal). L’art européen à ses confins”, Revue de l’art, 168 (2010), p. 31-44.

GRABAR, A.; NORDENFALK, C., La Peinture romane du onzième au treizième siècle, Lausana, 1958.

H

«Hallazgo de importantes documentos relacionados con artistas catalanes», La Vanguardia, Barcelona, 1/11/1935, p. 7.

HALLEUX, R.; MEYVAERT, P., “Les origines de la Mappae clavicula”, a Archives d' Histoire Doctrinale et Littéraire du Moyen Âge, 62 (1987), pp. 7-58.

HALLEUX, R., “Recettes d'artisan, recettes d'alchimiste”, a Les Artes mechanicae en Europe médiévale, Bruxelles, 199, 8pp. 25-49.

HARMANN-MacLEAN, R.; SCHÜSSLER, I., Die Kathedrale von Reims, Sttutgart, 1993, t. I, 1.

HÉRIARD DUBREUIL, M., "Découvertes: le gothique à Valence II", L’Oeil, París, 236, LXIII (març de 1975), p. 10-15. 

HÉRIARD DUBREUIL, M., Valencia y el Gótico Internacional, 2 vols., València, 1987.

HERMANN, F., Peinture catalane des XII et XIIIéme siècles, Lausana, 1962.

HUANG, L.,“ Constituer, ordonner et interpréter : autour du corpus de marques lapidaires de Sainte-Foy de Conques ”, Annales de Janua, 2 (2014).

I

IAN BEGG, D. J., “An archaeology of Palatial Mason’s Marks on Crete ”, Hesperia Supplements, vol. 33 (2004), p. 1-25.

IBARBURU, M. E., “Estudio iconográfico de la “Ciudad de Dios” de San Agustín, códice 20 del Archivo Capitular de Tortosa”, D’Art, 10 (1984), p. 93-124 (reeditat: De capitibus litterarum et aliis figuris. Recull d’estudis sobre miniatura medieval, Barcelona, 1999, p. 243-272).

IBARBURU, M. E., “La ciutat de Déu de Sant Agustí”, Visió de Síntesi, Barcelona, 1997, p. 125-131 (Catalunya Romànica, XXVII).

J

JOSÉ PITARCH, A., “Les arts plàstiques: l’escultura i la pintura gòtiques”, Història de l’art al País Valencià, I, p. 165-239.

JOSÉ PITARCH, A., "Valencia", La pintura gótica en la Corona de Aragón, Saragossa, 1980, p. 51-61 (Catàleg de l’Exposició). 

JOSÉ PITARCH, A., "Pere Lembrí. Retablo de San Juan Bautista y San Juan Evangelista", La pintura gótica en la Corona de Aragón, Saragossa, 1980, p. 92-93 (catàleg d’exposició). 

JOSÉ PITARCH, A.; DALMASES, N., "L’art gòtic s. XIV-XV", Història de l’art català, III, Barcelona, 1988 (1ª ed.: 1984).

JOSÉ PITARCH, A., "A propòsit del plet del retaule d’Albocàsser, de 1373-1374: Domingo Valls pintors de Tortosa de la segona meitat del segle XIV. Documents i notícies", Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXIX (gener-juny 2003), p. 199-299. 

JOSÉ PITARCH, A., "Pere Lembrí, pintor de Morella y de Tortosa. 1399-1421", JOSÉ PITARCH, A. (Ed.), Una memoria concreta. Pere Lembrí. Pintor de Morella y Tortosa (1399-1421), Castelló de la Plana, 2004, p. 19-129 (Catàleg de l'Exposició). 

JOSÉ, A.; ALCOLEA, S., "Un element més del retaule: les Santes Màrtirs d’un compartiment de la predel·la", GRAU, J. M. T. et al.La Guàrdia dels Prats i la seva església. Treballs en el VII Centenari de la mort de Sant Pere Ermengol (1304-2004), Valls, 2004, p. 103-112.

JUNYENT, E., Catalogne romane, 2 vol., la-Pierre-qui Vire, 1960-1961.

JUNYENT, E., “L’œuvre du Maître de Cabestany”, (Actes du quatre-vingt-sixième congrès national des Sociétés savantes, Montpellier, 1961), París, 1962, p. 169-178.

JUNYENT, E., Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XII, Barcelona, 1976.

JUNYENT, E., “Arnau Cadell”, Gran Enciclopedia Catalana, 4, Barcelona, 1979, p. 87.

K

KROUSTALLIS, S., “Los recetarios medievales de tecnología artística” a Art Technology. Sources and Methods. London, pp. 35-41.

KROUSTALLIS, S., "Theophilus matters: the thorny question of De diversis Artibus' authorship", a Die 'Schedula diversarum artium' - ein Handbuch Mittelalterlicher Kunst?. Berlin-New York, (en prensa).

KROUSTALLIS, S., "The technical treatise of the Codex Matritensis 19 and the transmission of art technology in Middle Ages", a Craft treatises and handbooks: the Dissemination of technical knowledge in the Middle Ages, Turnhout, (en prensa).

KUHN, CH. L., Romanesque Mural Painting of Catalonia, Cambridge, 1930.

L

LACARRA, J. M., Historia del Reino de Navarra en la Edad Media, Pamplona, 1975.

LACARRA, M. C., "Una obra del pintor Joan Mates (1391-1431) en el Museo Diocesano de Huesca", Artigrama, 2001, núm. 16, p. 285-295. 

LACARRA, M. C., "Actividad pictórica de Joan Mates en Aragón", MELE, G. (Ed.), Chiesa, potere politico e cultura in Sardegna dall’età giudicale al Settecento, Oristany, 2005, p. 295-305. 

LACERDA, A. De, História da Arte em Portugal, Porto, 1942.

LACLOTTE, M., "Du XIIIe au XVe siècles", Trésors de la peinture espagnole. Églises et musées de France, París, 1963, p. 29-112 (Catàleg d’exposició). 

LACOSTE, J., “La cathédrale de Lérida: Les débuts de la sculpture”, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuixà, 6 (1975), p. 276-277.

LACOSTE, J., “La cathedrále de Lleida: le debut de la sculpture”, Ilerda, XL (1979), p. 167-192.

LAMBERT, E., “L’église du monastère dominicain de Batalha et l’architecture cistercienne”, Mélanges d’études Portugaises offerts à M. Georges le Gentil, Lisboa, 1949, p. 243-256.

LAMPÉREZ, V., Historia de la Arquitectura cristiana española en la Edad Media según el estudio de los elementos y los monumentos, III, Madrid, 1930.

LAVEDAN, P., L’architecture gothique religieuse en Catalogne, Valence et Baléares, París, 1935.

LECOTTÉ, R., “Multiplicité et grande variété des signes lapidaires”, Actes du colloque international de Mons, 28-29 avril 1979, Braine-le-Château, 1979, p. 61-74.

LETURQUE, A., Du trait à la couleur: les arts picturaux en Catalogne aux âges romans. Peintures monumentales et parements d’autel des Pyrénées-Orientales, (Tesi de Master, Université de Montpellier 3, 2009).

LETURQUE, A., "Étude des peintures de Saint-Martin-de-Fenollar: remarques préalables à l'ètude en laboratoire", MALLET, G; LETURQUE, A., Arts picturaux en territories catalans (XIIe-XIVe siècle). Approches matérielles, techniques et comparatives, Montpellier, 2015. 

LIAÑO MARTÍNEZ, E., “Tarragona: Catedral”, SUREDA, J., (ed.) Cataluña 1. Tarragona y Lérida, Madrid, 1987, p. 95-138, (La España Gótica).

LIAÑO MARTÍNEZ, E., “Catedral de Tarragona”, SUREDA, J., (ed.) Catalunya 1: Tarragona y Lérida, Madrid, 1987, (La España gòtica).

LIAÑO MARTÍNEZ, E., La portada principal de la catedral de Tarragona y su programa iconográfico, Tarragona, 1989.

LIAÑO MARTÍNEZ, E., “Reinard de Fonoll, maestro de obras de la Seo de Tarragona. Una hipótesis sobre su obra”, Miscel·lània en Homenatge al P. Agustí Altisent, 1991, p. 379-402.

LIAÑO MARTÍNEZ, E., “Reinard de Fonoll y el gótico flamígero en Cataluña”, (Actas del VIII Congreso Nacional de Historia del Arte, Cáceres, 1990), Mèrida, 1992, vol. I, p. 81-86.

LIAÑO MARTÍNEZ, E., "Mare de Déu amb l’Infant", Pallium. Exposició d’Art i Documentació. De la memòria de Sant Fructuós al triomf de Santa Tecla, Tarragona, 1992, p. 154 (Catàleg de l’Exposició).

LIAÑO MARTÍNEZ, E., "Guerau Gener y la presencia artística valenciana en la Cataluña del siglo XV", Primer Congreso de Historia del Arte Valenciano. Actas, València, 1993, p. 151-156.

LIAÑO MARTÍNEZ, E., “Catedral de Tarragona”, BRACONS, J., FREIXAS, P., (ed.) Arquitectura I. Catedrals monestirs i altres edificis religiosos, Barcelona, 2002, (L’Art Gòtic a Catalunya).

LIAÑO MARTÍNEZ, E., "El retablo gótico de Santes Creus", Diari de Tarragona, Tarragona, 1/6/2005, p. 19. 

LIAÑO MARTÍNEZ, E., “Pere Johan y la escultura gótica en Santa María de Montblanc”, Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, 98 (2006), p. 239-256.

LIAÑO MARTÍNEZ, E., “La primera escultura trescentista al monestir de Santes Creus”, Escultura I, La configuració de l’estil, 2007, p. 92-97, (L’Art Gòtic a Catalunya).

LIAÑO MARTÍNEZ, E., “La catedral de Tarragona. La Capella del Baptisteri o de Santa Úrsula i les Once mil verges”, Escultura I, La configuració de l’estil, 2007, p. 105-106, (L’Art Gòtic a Catalunya).

LIAÑO MARTÍNEZ, E., “La catedral de Tarragona. La Capella de Santa Maria dels Sastres”, Escultura I, La configuració de l’estil, 2007, p. 103-105, (L’Art Gòtic a Catalunya).

LIAÑO MARTÍNEZ, E.,  “La catedral de Tarragona y las iglesias de San Pablo y Santa Tecla”, Cataluña medieval. El Tarragonés, 2007, p. 94-123.

LIAÑO MARTÍNEZ, E., “Poblet y Santes Creus. Nuevas precisiones cronológicas y terminológicas”, Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, 106 (2010), p. 79-123.

LIAÑO MARTÍNEZ, E., “El arte en los monasterios del Cister. Santa María de Poblet”, (Sardegna e Catalogna ‘oficinae’ di identità. Riflessioni storiografiche e prospettive di recerca, Atti del Seminario di Studi, Cagliari 2011, a cura di Alessandra Cioppi, edita nella Collana Europa e Mediterraneo. Storia e immagini di una comunità internazionale CNR-ISEM), en premsa.

LOMARTIRE, S., “Comacini, campionesi, antelami, “lombardi”. Problemi terminologici e storiografici”, FREIXAS, P.; CAMPS, J. (ed.), Els comacini i l’arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona, 2010, p. 9-31.

LÓPEZ DE MENESES, A., “Documentos culturales de Pedro el Ceremonioso”, Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, XXIII (1952).

LÓPEZ, L.; PUJOL, M. M.; TARRÉS, M., “El Gòtic i el Renaixement”, Andorra, un profund i llarg viatge, Andorra, 2009, p. 195-224 [catàleg d’exposició].

LORÉS, I., Els capitells historiats del claustre de Sant Cugat del Vallès: aspectes estilístics i iconogràfics (treball de llicenciatura presentat la Universitat Autònoma de Barcelona, setembre 1986).

LORÉS, I., L’escultura dels claustres de la catedral de Girona i del monestir de Sant Cugat del Vallès: formació, desenvolupament i difusió (tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona, febrer 1990).

LORÉS, I., “Le travail et l’image du sculpteur dans l’art roman catalan”, Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, XVI (1995), p. 23-33.

LOZOYA, MARQUÉS De, História del Arte Hispánico, II, Barcelona, 1934.

LLADONOSA, J., “Pere de Coma, introductor de l’art romànic a Lleida”, Serra d’Or, any 4, núm.2 (1962).

LLADONOSA, J., “El arte románico en la ciudad de Lérida. Influencias y escuelas artísticas que concurrieron a su gestión”, Ciudad, vol. XVII (1965), p. 86-87. 

LLADONOSA, J., “Santa Maria l’Antiga i la primitiva canonja de Lleida (1149-1278), Miscel·lània Històrica Catalana. Homenatge al P. Jaume Finestres, historiador de Poblet (+1769), Poblet, (1970), p. 85-136.

LLADONOSA, J., Història de Lleida, Tàrrega, 1972.

LLAGUNO Y AMIROLA, E., Noticias de los arquitectes y arquitectura de España desde su restauración, Madrid, 1829.

LLOBET, J. M., “Ramon de Mur, pintor resident a Tàrrega, autor del retaule de Santa Maria de l’església parroquial de Granyena de Segarra (1417)”, Urtx, 2 (1990), p. 55-61.

LLONCH, S., "Pintura italogótica valenciana", Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, XVIII (1975). 

M

MACEDO, F. P. De, “Isabel de Aragão, Rainha de Portugla e a Arte em Coimbra”, Relaciones Artísticas entre Portugal y España, Simposio Hispano-Portugués, Salamanca, 1986, p. 155-163.

MACEDO, F. P. De, “O Descanso Eterno. A túmulária”, História da Arte Portuguesa, PEREIRA, P. (Dir.), I, Lisboa, 1995, p. 335-355.

MACEDO, F. P. De, “O túmulo gótico de Santa Isabel”, Imagen de la Reina Santa Isabel, Infanta de Aragón y Reina de Portugal, I, Zaragoza, p. 93-199.

MACEDO, F. P. De; BERNARDO, L., ”Fragmento de fonte do claustro do Mosteiro de Santa Clara-a-Velha de Coimbra”, Património Estudos, 8 (2005), p. 195-202.

MACEDO, F. P. De, “Virgem do Ó”, Arte Porder e Religião nos tempos medievais. A identidade de Portugal em Construção, Catàleg de l'Exposició, Viseu, 2009, p. 190-192.

MACIÀ, M., La Seu Vella de Lleida. Guia històrica i arquitectònica, Barcelona, 1997.

MACIÀ, M., “Història de Santa Maria de Lleida (o Seu Vella)”, Catalunya Romànica. Vol XXIV: Segrià, Garrigues, Pla d’Urgell, Segarra, Urgell, Barcelona, 1997, p.143-149.

MACIÀ,M.; RIBES, J.L., “La Seu Vella de Lleida”, Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos, Barcelona, 2003, p. 356-370 (L’Art Gòtic de Catalunya). 

MACÍAS, G.; FAVÀ, C.; CORNUDELLA, R., "La pintura del gòtic internacional", CORNUDELLA, R.; FAVÀ, C.; MACÍAS, G., El Gòtic a les col·leccions del MNAC, Barcelona, 2011,  p. 69-117.

MADURELL MARIMÓN, J. M., “El Palau Reial Major de Barcelona”, Analecta Sacra Tarraconensia, XII (1936), p. 503-505.

MADURELL MARIMÓN, J. M., “El Palacio Real Mayor de Barcelona”, Analecta Sacra Tarraconensia, XIII (1937-40), p. 89-113.

MADURELL MARIMÓN, J. M., "Lluís Borrassà. Su escuela pictórica y sus obras", La Notaría, (1944), p. 164-195. 

MADURELL MARIMÓN, J. M., "El arte en la comarca alta de Urgel", Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 1945, III-4, p. 259-340.

MADURELL MARIMÓN, J. M., "El arte en la comarca alta de Urgel (Continuación)", Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 1946, IV-1 i 2, p. 9-172.

MADURELL MARIMÓN, J. M., "Notes sobre dos retaules de l’altar major de Santes Creus", Memorias. Archivo bibliográfico de Santes Creus, Santes Creus, 1948, p. 53-66.

MADURELL MARIMÓN J. M., “El pintor Lluís Borrassà: su vida, su tiempo, sus seguidores y sus obras”, Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, VII (1949). 

MADURELL MARIMÓN J. M., “El pintor Lluís Borrassà: su vida, su tiempo, sus seguidores y sus obras”, Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, VIII (1950). 

MADURELL MARIMÓN, J. M., "El pintor Lluís Borrassà. Su vida, su tiempo, sus seguidores y sus obras", Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, X (1952).

MANCHO, C., El paper de l’artista en l’art medieval, Universitat de Barcelona, 2012. 

MANOTE, R., et al., Art gòtic. Guia, Barcelona, 1998 (guia del Museu Nacional d’Art de Catalunya).

MARCH, J. M., “Miniaturas españolas antiguas. Biblioteca Capitular de Tortosa. Códice nº 20”, Razón y Fe, 45 (1916), p. 351-354.

MARÉS DEULOVOL, F., Las tumbas reales de los monarcas de Cataluña y Aragón del Monasterio de Santa María de Poblet, Barcelona, 1952.

MARIÑO, B., Contribución a la iconografía del trabajo urbano en el arte medieval hispánico: (siglos XI-XIII), (tesi doctoral presentada a la Universidad de Santiago de Compostela, 1991).

MARQUÈS I PLANAGUMÀ, J. M., “El sepulcre de Sant Daniel del mestre Aloy”, Revista de Girona, 96 (1981), p. 195-201.

MARQUÈS I PLANAGUMÀ, J. M., “L’escultor Arnau Cadell i el claustre de la Seu de Girona”, Miscel·lània litúrgica catalana, 16 (2008), p. 163-168.

MARTINELL, C., El monestir de Santes Creus, Barcelona, 1929.

MARTINELL, C., L’art català, Barcelona, 1957.

MARTINEZ BUENAZA, I., “ Marcas de canteros en el castillo de Peníscola. Ejemplo de una nueva experiencia docente ”, Actes du VIIIe colloque international de glyptographie d’Hoepertingen EUREGIO. 29 juin-4 juillet 1992, Bruxelles, s. f., p. 331-346.

MAS, J., "Notes sobre antichs pintors a Catalunya (Continuació)", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, vol. 6, núm. 45, 1912, p. 250-260.

MAS, J., Guía Itinerario de la Catedral de Barcelona, Barcelona, 1916. 

MASSIP, J., El catàleg de l’arxiu territorial de Tortosa de 1574, Tortosa, 1987.

MATEU IBARS, M. D.,  “Pedro de Penyafreta, escultor de Jaume II de Aragon”, Santes Creus, IV (1976), p. 77-79.

MATEU IBARS, M. D.,  “Documentos de 1306, 1310 y 1339, referentes a obras en el castrum Ilerdae”,  Ilerda, XL (1979) 1982, p. 231-234.

MAURÍCIO, R.i, “38. Cavaleiro”, O Sentido da Imagens. Escultura em Portugal [1300-1500], Catàleg de l'Exposició, Lisboa, 2000, p. 239-240.

MAYER, A. L., Historia de la pintura española, Madrid, 1928.

MELERO, M., “Puntualizaciones sobre el inicio de la pintura lineal en Cataluña. Pintura sobre tabla”, Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, LII (1993), p. 5-22.

MELERO, M., “La tabla de san Pedro del Museo Real de Bruselas”, Locus Amoenus, 3 (1997), p. 25-38.

MELERO, M., “El patrimonio monumental de Tudela a partir del siglo XII: El retablo de Santa Catalina de Alejandría y algunas consideraciones sobre las obras relacionadas con el pintor Juan de Leví”, El patrimonio histórico y medioambiental de Tudela: una perspectiva interdisciplinar, Tudela, 2001, p. 71-92.

MELERO, M., La pintura sobre tabla el gótico linealfrontales, laterales de altar y retablos en el reino de Mallorca y los condados Catalanes, Barcelona, 2005.

MESURET, R., Les peintures murales du sud-ouest de la France du XIe au XVIe siècles. Languedoc, Catalogne septentrionale, Guyenne, Gascogne, comté de Foix, Paris, 1967.

MILONE, A., “El Mestre de Cabestany: notes per a un replantejament”, CASTIÑEIRAS, M.; CAMPS, J. (ed.), El romànic i la Mediterrània: Catalunya, Toulouse i Pisa1120-1180, Barcelona, 2008, p. 181-191 (catàleg d’exposició).

MIRET I SANS, J., Itinerari de Jaume el Conqueridor, Barcelona, 1918.

MILLER,  D. C., “The Romanesque Mural Paintings of Pedret”, Parnassus, I (1929), p. 20.

MOLINA, J., “Relacions i intercanvis artístics entre Girona i el Rosselló a la segona meitat del segle XV”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins [Girona], núm. 33 [1994], p. 481-515. 

MOLINA, J., "Gli artisti del re nel Trecento aragonese", DONATO, M. M. (Ed.), L’artista medievale. Atti del Convegno internazionale di studi Modena, 17-19 novembre 1999, Pisa, 2008 [Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa, 16 (2003), p. 193-213].

MOLINA, J., “Al voltant de Jaume Huguet”, L’Art Gòtic Català. Pintura, vol. IIIBarcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006. p. 122-146.

MORALEJO, S., “La reutilización e influencia de los sarcófagos antiguos en la España medieval”, (Atti del Colloquio sul reimpiego dei sarcofagi romani nel Medioevo, Pisa 1982), Marburg, 1984, p. 187-203.

MORER, A.; FONT-ALTABA, M., “Materials pictòrics medievals: Investigació de les pintures murals romàniques a Catalunya”, Butlletí del MNAC, 1 (1993), p. 71-115.

MORERA LLAURADÓ, E., Memòria o descripció històrico-artística de la Santa Iglésia Catedral de Tarragona, Tarragona, 1904.

MOSCHINI, V., Le raccolte del Seminario di Venezia, Roma, 1940. 

O

O’CALLAGHAN, R., Los Códices de la Catedral de Tortosa, Tortosa 1897.

OLIVAR, M., Museo de Arte de Catalunya. Barcelona, Pamplona, 1964.

OLTROGGE, D., “Theophilus: a methodological approach to reading an art technology”, a The Artist's Process: Technology and Interpretation. London: 2012, pp. 48-53.

ORRIOLS, A., “Les imatges preliminars dels Evangelis de Cuixà (Perpinyà, Bibl. Mun. ms. 1)”, Locus Amoenus, 2 (1996), p. 37-38.

ORRIOLS, A., “La pintura gòtica a l’església de Sant Miquel de Cardona”, M. Juan, F.X. Solé, A. Galera, A. Orriols, L’església parroquial de Sant Miquel de Cardona. El gòtic al mig Cardener, Manresa, 2003, p. 131-195. 

ORRIOLS, A., “Un panorama de la Cardona gòtica”, M. Barniol i J. Duran-Porta (eds.), Bella i solemne. La creu gòtica dels Sants Màrtirs i la Cardona del seu temps, Cardona, 2010, p. 43-69.

OTTAWAY, J.,  “Le cercle de Pedret et les influences lombardes”, Entre Adriatique et Atlantique. Saint-Lizier au premier âge féodal, Saint-Lizier, 1994, p. 143-147.

P

PAGÈS, M., La pintura romànica de la Vall d’Àneu, Barcelona, 2008.

PAGÈS, M., “La signatura i una altra inscripció inèdita al frontal romànic de Cardet”, Miscel·lània litúrgica catalana, 19 (2011), p. 203-211.

PALAU, A., La Conca de Barberà. Monografía histórica y descriptiva, Barcelona, 1912.

PALAU, A., Guia de la Conca, Barcelona, 1932.

PAPELL, J., Compendium Abreviatum. Còdex del monestir de Santa Maria de Santes Creus dels segles XIV i XV, de fra Bernat Mallol i fra Joan Salvador, Barcelona, 2009. 

PASQUALETTI, C., Il Libellus ad faciendum colores dell'Archivio di Stato dell'Aquila: Origine, contesto e restituzione del "De arte illuminandi". Florence, 2011.

PASTOR I LLUÍS, F., "Dos retablistas medioevales", La Zuda. Boletín del Orfeó Tortosí, 25 (31-3-1915), p. 38-39.

PASTOR I LLUÍS, F., "Calamidades públicas", La Zuda. Boletín del Ateneo de Tortosa, 79 (desembre de 1919), p. 149-150.

PASTOR I LLUÍS, F., "Las puertas de la ciudad I", La Zuda. Boletín del Ateneo de Tortosa, 138 (març de 1925), p. 42-44.

PEDREIRINHO, J. M., Dicionário dos arquitectos activos em Portugal do século I à actualidade, Porto, 1994.

PONSICH, P., “Santa Maria del Camp”, El Rosselló, Barcelona, 1993 (Catalunya Romànica, XIV).

PIANO, N., Locus Ecclesiae. Passion du Christ et renouveaux ecclésiastiques dans la peinture murale des Pyrénées françaises. Les styles picturaux (XIIe siècle), Thèse de doctorat, Université de Poitiers, 2010, 2 vols.

PIJOAN, J., “Pedret”, Les pintures murals catalanes, I, Barcelona, 1907, p. 3-7.

PIJOAN, J., “A Re-discovered School of Romanesque Frescoes”, The Burlington Magazine for Connoisseurs, XIX, XCVII (1911), p. 67-73.

PIJOAN, J.;GUDIOL I CUNILL, J., Las pinturas murales románicas de Cataluña, Barcelona, 1948 (Monumenta Cataloniae, IV).

PIQUERO, M. A., La Pintura Gótica de los siglos XIII y XIV, Barcelona, 1989.

PLANAS BADENAS, J., «El Misal de Santa Eulalia», Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, 16 (1984), p. 33-62.

PLEYAN, J., Apuntes de historia de Lérida, Lleida, 1873.

POISSON, O., Saint-Martin de Fenollar, Perpignan, 1991.

POISSON, O., Rien. Rien. L’église Saint-Sauveur de Casenoves et son décor peint De la création à la restauration. Travaux offerts à Marcel Durliat, Toulouse, 1992, p. 261-283.

POISSON, O.,  Les peintures murales romanes de Casenoves : fortune d’un décor devenu objet (1954-2004) , PAPOUNAUD, B.-H.; PALOUZIE, H., (éd.), Regards sur l’objet roman, Arles, 2005 (Actes du colloque Fortune de l’objet roman, tenu à Saint-Flour du 7 au 9 octobre 2004), p. 91-106.

PONSICH, P.,  Le maître de Saint-Martin de Fenollar , Les cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 5 (1974), p. 117-129.

POST, CH. R., A History of Spanish Painting, 14 vol., Cambridge, 1930-1966.

PRESSOUYRE, L., “Une nouvelle oeuvre du “Maître de Cabestany” en Toscane: le pilier sculpté de San Giovanni in Sugana”, Bulletin de la Société Nationale des Antiquaires de France, (1969), 1971, p. 30-55.

PUIG I CADAFALCH, J., Santa Maria de la Seu d’Urgell, Barcelona, 1918.

PUIG I CADAFALCH, J., “Jurgis Baltrusaitis. Les chapiteaux de Sant Cugat del Vallès”,  Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, VIII (1927-1931), Barcelona, 1936, p. 272-273.

PUIG I CADAFALCH, J., L’escultura romànica a Catalunya, 3 vol., Barcelona, 1949-1954 (Monumenta Cataloniae, V, VI, VII).

PUIG I CADAFALCH, J., DE FALGUERA, A., GODAY I CASALS, J., L’arquitectura romànica a Catalunya, vol.III/1, Barcelona, 1918, ed.facsímil 1983.

PUIGGARÍ, J., Noticia de algunos artistas catalanes inéditos de la Edad Media y del Renacimiento, Barcelona, 1880.

PUIGGARÍ, J., «Noticia de algunos artistas catalanes inéditos de la Edad Media y del Renacimiento. Parte segunda», Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 3 (1883), p. 266-306.

PUIGGARÍ, J., Álbum de detalles artísticos y plástico-decorativos de la Edad Media catalana, Barcelona, 1882.

PUIGGARÍ, J.,  Álbum de la sección arqueológica de la Exposición Universal de Barcelona, Barcelona, 1888. 

PUIGGARÍ, A., “Pintures murals de Pedret”, L’Avens, 7 (1889), p. 105-110.

PUJOL i CANELLES, M.,  “El retaule de sant Miquel de Castelló d’Empúries: descoberta de la identitat dels seus autors”, Institut d’Estudis Gironins [Girona], núm. 30 [1988], p. 233-259. 

PUJOL i CANELLES, M., “El retaule de Sant Miquel de Castelló d'Empúries i la seva circumstància sòcio-cultural”. Annals de l'Institut d’Estudis Empordanesos [Figueres]núm. 27 [1994], p. 45-79.

PUJOL i CANELLES, M., “Els pintors de l’Empordà”, L’Art Gòtic Català. Pintura, vol. IIBarcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006. p. 286-289.

R

RÀFOLS, J. F., Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña: desde la época romana hasta nuestros días, 3 vol., Barcelona, 1951-1954.

REVEYRON, N., “ Marques lapidaires : the state of the question ”, Gesta, vol. 42, n° 2 (2003), p. 161-170.

REVILLA, F., “Hacia una interpretación de los claustros románicos: el discurso edificante de Sant Cugat del Vallès”, Goya, 208 (1989), p. 200-208.

RICHERT, G., La pintura medieval en España. Pinturas y tablas catalanas, Barcelona, 1926.

RIUS SERRA, J., “Més documents sobre la cultura catalana medieval”, Estudis Universitaris Catalans, XIII (1928).

ROCA I FLOREJACHS, Ll., La Seo. Memoria de la catedral Antigua de Lérida, Lleida, 1911.

ROLLIER-HANSELMANN, J., "Els Murals Hispans de Borgonya: Els Exemples de Burnand i Gourdon", URTX, Revista cultural de l’Urgell, 25 (2011), p. 180-197. http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/viewFile/250331/344994

ROMERO MEDINA, R., Diccionario bibliográfico de los signos lapidarios de España, Braine-le-Château, Centre international de recherches glyptographiques C.I.R.G., 2012.

ROS BARBOSA, E., Estudi documentau sus eth patrimòni des glèises dera Val d'Aran, vol. I, 2005 [estudi inèdit]. 

ROSAS, L. M. C., “146 – Nossa Senhora do Ó”, Nos Confins da Idade Média. Arte Portuguesa Séculos XII-XV, Catàleg de l'Exposició, Lisboa, 1993, p. 22.

RUBIÓ I LLUCH, A., Documents per l’història de la cultura catalana mig-evag, 2 vols., Barcelona, 1908-1921, Ed. facsímil, Barcelona, 2000.

RUIZ, F., "Imagen artística y económica de la pintura catalana en los siglos del gótico", Cathalonia. Arte gótico en los siglos XIV-XV, [Barcelona], 1997, p. 67-80.

RUIZ, F., Lluís Borrassà i el seu taller, Barcelona, 1999 (tesi doctoral inèdita).

RUIZ, F., "Natività e san Giovanni Evangelista", Manote, M. R. (dir.), Bagliori del Medioevo. Arte romanica e gotica dal Museu Nacional d’Art de Catalunya, Roma, 1999, p. 110-113, cat. núm. 28 (catàleg d’exposició). 

RUIZ, F., "Els Borrassà i les canòniques de Girona", Lambard. Estudis d’art medieval, XII-1999-2000 (2000), p. 117-147 i p. 210. 

RUIZ, F., "L’evolució del retaule", RUIZ, F., Pintura II. El corrent internacional, Barcelona, 2005, p. 40-47 (L’art gòtic a Catalunya). 

RUIZ, F., "Guerau Gener", RUIZ, F., Pintura II. El corrent internacional, Barcelona, 2005, p. 84-88 (L’art gòtic a Catalunya). 

RUIZ, F., "Lluís Borrassà", RUIZ, F., Pintura II. El corrent internacional, Barcelona, 2005, p. 53-73 (L’art gòtic a Catalunya). 

RUIZ, F.,  “Barcelona entre l’internacional i les primeres influències flamenques”, L’Art Gòtic Català. Pintura, vol. IIBarcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006. p. 224-225.

RUIZ, F.; MONTOLÍO, D., "De pintura medieval valenciana", SANAHUJA, J. et. al. (Dir.), Espais de Llum, [s.l.], 2008, p. 115-169.

RUIZ MALDONADO, M., “La escultura trecentista de la Seo de Évora”, Boletim del Museo e Instituto «Camon Aznar», XLV (1991), p. 29-70.

S

SACS, J. [Feliu Elias], «Una exposició de primitius catalans», Mirador. Setmanari de literatura, art i política, Barcelona, 12/12/1935, núm. 356, p. 7-8.

SALET, F., “Chapiteaux catalans conservés au Musée de Cluny”, Congrés Archéologiques de France. Catalogne, París (1959), p. 225-228.

SÁNCHEZ, C., "Becket o el martiri del millor home del rei. Les pintures de Santa Maria de Terrassa, la congregació de Saint-Ruf i l’anomenat Mestre d’Espinelves”, Castiñeiras, M.; Verdaguer, J. (eds.), Pintar fa mil anys. El color i l'ofici del pintor romànic, Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacións, 2014, pp. 87-106.

SANCHIS SIVERA, J., La catedral de Valencia. Guía histórica y artística, València, 1909. 

SANCHIS SIVERA, J., "Pintores medievales en Valencia (continuación)", Estudis Universitaris Catalans, VI (1912), p. 296-327.

SANCHIS SIVERA, J., "Pintores medievales en Valencia (continuación)", Estudis universitaris catalans, VII (1913), p. 25-103.

SANCHIS SIVERA, J., “La orfebrería valenciana en la Edad Media”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 42 (1922), p. 1-17, 235-259 i 612-637.

SANCHIS SIVERA, J., «Pintores medievales en Valencia», Archivo de Arte Valenciano, 1929, p. 3-64.

SANÇ CAPDEVILA, M., La Seu de Tarragona. Notes històriques sobre la construcció, el tresor, els artistes, els capitulars, Barcelona, 1935.

SANPERE I MIQUEL, S., Los Cuatrocentistas Catalanes. Historia de la pintura en Cataluña en el siglo XV, vol. I (La pintura Mig-eval catalana), Barcelona 1906.

SANPERE I MIQUEL, S., El retaule de Granollers”, Vell i Nou [Barcelona], núm. 7 [1915], p. 2-7.

SANPERE I MIQUEL, S., Els trescentistes. Primera part, Barcelona, [1924] (La pintura Mig-Eval Catalana, I). 

SANTJUST LATORRE, C.,  L'obra del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes des de la seva fundació fins al segle XVI. Un monestir reial per a l'orde de les clarisses a Catalunya, annexos (Tesi doctoral).

SANTOS, R. Dos, A Escultura em Portugal. Séculos XII-XV, I, Lisboa, 1948, p. 25-39.

SANTOS, R. Dos, Oito séculos de Arte Portuguesa. História e Espírito, Lisboa.

SARALEGUI, L. de, "La pintura valenciana medieval", Archivo de Arte Valenciano, 1935, p. 3-68.

SARI, A., "L’arte in Sardegna nel xiv-xv secolo e il polittico dell’Annunciazione di Joan Mates", Insula, 2009, núm. 6,  p. 25-52.

SARRET, J., Art i Artistes Manresans, Manresa, 1916. 

SERRA, R., Pittura e scultura dall’età romanica alla fine del ‘500, Nuoro, 1900.

SERRA VILARÓ, J., “Senyoriu de la vescomtal família Miró”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 170, vol. XIX (1909), p. 67.

SERRA VILARÓ, J., “March Olzina argenter de Barcelona”, La Veu de Catalunya, 1913.

SERRATE, J., Las portadas románicas de la Seo antigua de Lérida, Lleida, 1973, 2ª Edició 1990. 

SIMON, D., “Still more by the Cabestany Master”, The Burlington Magazine, CXXI (1979), p. 106-111.

SOLER I MARCH, A., “L’escultura romànica a les esglésies de Manresa i Santpedor”, Ciutat, 1 (1926), p. 7-14.

SOLER I MARCH, A., «Mateu Ortoneda, pintor de Tarragona», Gaseta de les Arts, Barcelona, 4/1929, núm. 8, p. 79-99.

SUREDA, J., El gòtic català. Pintura, I, Barcelona, 1977.

SUREDA, J., La Pintura Románica en Cataluña, Madrid, 1981.

SUREDA, J., “Sobre el estudio de la secuencia pictórica protogótica en los condados catalanes. I. Estado de la cuestión”, Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, XV (1984), p. 46-63.

SUREDA, J., La pintura gòtica catalana del segle XIV, s.l. 1989.

SUREDA, J., "Una tabla inédita de Joan Mates en la Galleria Corsi de Florencia", Homenaje al profesor Martín González, Valladolid, 1995, p. 565-567.

SUTRÀ, J., El retaule de la Mare de Déu de la catedral de Tarragona, Barcelona, 1935 [extret del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, 1935, vol. XLV, p. 18-31].

STARRABBA, R.; BALAGUER, A.; SALINAS, A., «Di un documento inedito relativo a una icona fatta dipingere in Catalogna da Pietro de Queralt per la cattedrale di Monreale, existente in un archivo notarile della città di Barcellona (Spagna)», Archivo Storico Siciliano, 4 (1880), p. 458-468. 

STIRNEMANN, P., “L’illustration du cartulaire de Saint-Martin-du-Canigou”, GUYOTJEANNIN, O.; MORELLE, L., et al. (ed.), Les Cartulaires (Actes de la Table Ronde organisée par l’École National des Chartes et le D.G.R. 121 du C.N.R.S, París, 5-7 desembre 1991), París, 1993, p. 171-177.

T

TARRAGONA, J., “Inscripcions i làpides sepulcrals a la Seu Vella de Lleida”Ilerda, 40, 1979 (1982), p. 254.

TARRAGONA, J.,”Topografia de la antigua Catedral con sus memorias sepulcrales”, Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes. Lleida, 1991, p. 93.

TAVARES, M., Arquitectura da Idade Media em Portugal. Dois estudos a cerca da igreja do mosteiro da Batalha, Lisboa, 1944.

TERÉS, M. R., “La Seu i els seus artistes”, Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes. Lleida, 1991, p. 77-92.

TERÉS, M. R., "Antoni Canet, arquitecte i escultor", MANOTE, M. R.; TERÉS, M. R. (Coord.), Escultura II. De la plenitud a les darreres influències foranes, Barcelona, 2007, p. 62-74 (L’art gòtic a Catalunya).

THIBOUT, M.,  Saint-Martin de Fenouilla Congrès archéologique du Roussillon, XXX, Paris, 1955, p. 339-346.

TODA, E., Monestir de Santes Creus, Barcelona, 1929 (Catalunya artística, 2). 

TOLOSA, Ll.; COMPANY, X.; ALIAGA, J. (Eds.)., Documents de la pintura valenciana medieval i moderna (1401-1425), València, 2011 (Fonts històriques valencianes, III). 

TORMO, E., "El nuevo Museo diocesano de Tarragona", Boletín de la Sociedad Española de Excursiones, Madrid, 1916, XXIV, p. 318-325.

TRAMOYERES, L., "El arte español en la Italia meridional durante el siglo XV", Museum. Revista mensual de arte español antiguo y moderno y de la vida artística contemporánea, IV (1914-1915), p. 227-246. 

V

VAIRO, G. R., “74. Santa Clara”, O Sentido da Imagens. Escultura em Portugal [1300-1500], Catàleg de l'Exposició, Lisboa, 2000.

VALERO, J., “L’etapa gironina de l’escultor Pere de Santjoan”,  Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLII (2001), p. 221-236.

VAN BELLE, J.-L. “Les signes lapidaires : Essai de terminologie”, Actes du Colloque international de glyptographie de Saragosse, 7-11 juillet 1982, Saragossa, 1983, p. 29-43.

VAN BELLE, J.-L., Signes lapidaires : nouveau dictionnaire : Belgique et Nord de la France, Namur, 1994.

VELA, S., “Encamp durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV) ”, JUAN, M. et al., Santa Eulàlia d’Encamp. Evolució històrica d’un edifici. Segles XI-XX, Andorra, 1989, p. 19-23.

VELASCO GONZÀLEZ, A., El Mestre de Vielha: un pintor del tardogòtic entre Catalunya i Aragó, Lleida, 2006.

VELASCO GONZÀLEZ, A., Devocions pintades. Retaules de les Valls d’Àneu (segles XV i XVI), Lleida, 2011.

VERDAGUER, J.; ALCAYDE, M., “Descobrint o interpretant la matèria. La policromia de la pintura sobre taula romànica catalana segons els exemples de Puigbò, Ribes, Espinelves i Lluçà”, Pintar fa mil anys. Els colors i l’ofici del pintor romànic,  Castiñeiras, M.; Verdaguer, J., Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, Bellaterra, 2014, p. 125-142. 

VERRIÉ, F. P., La vida de l’artista medieval, Barcelona, 1953.

VERRIÉ, F. P., "Joan Mates", Ruiz, F., Pintura II. El corrent internacional, Barcelona, 2005, p. 89-101.

VIDAL, J., Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva i urbanística de la Universitat de Tortosa a la Baixa Edat Mitjana, vol. II, Barcelona, 2006. 

VIDAL, J., "El retaule dels sants Joans d’Albocàsser, Domingo Valls i Pere Lembrí", CARBONELL, J. A.; VIDAL, J. (Eds.), Art i Cultura, Tortosa, 2010, p. 100-101 (Història de les Terres de l’Ebre, V). 

VIDAL, J., El pintor de la ciutat (Tortosa, segles XIV-XV), Valls, 2011. 

VIDAL-VILASECA, El romànic de la Noguera, Barcelona, 1984.

VIDAL-VILASECA, El romànic de Biscarbó (El romànic del temps de l’acta de consagració de la Catedral d’Urgell de l’any 819), Acotacions a la “Catalunya Romànica” i a l’“Onomasticon Cataloniae”, Barcelona, 1998.

VILLANUEVA, J., Viaje Literario a las iglesias de España, Madrid, 1821-1851.

VIREY, J., Les églises romanes de l’ancien diocèse de Mâcon, Mâcon, 1935.

VIVES, E., «Els frares menors a les Terres de l’Ebre: el convent de Tortosa (segles XIII-XIV)», Recerca, 7 (2003), p. 231-263.

VV. AA., Le Maître de Cabestany, la Pierre-qui-vire, 2000.

W

WEBSTER, Jill R. “Vicolau Verdera de Vic i altres pintors catalans de l’Edat Mitjana”. Ausa [Vic], núm. XVII [1997], p. 269-275.

WETTSTEIN, J., La fresque romane. Études comparatives, I. Italie – France – Espagne, Paris, 1971 ; II. La route de Saint-Jacques, de Tours à León, Paris, 1978.

WETTSTEIN, J.,  Les fresques roussillonnaises de Casenoves Genava, 26, 1978, p. 171-186.

WILLIAMS, J., The Illustrated Beatus. A Corpus of the Illustrations of the Commentry on the Apocalypse, vol. IV, 11-12th cent., Londres-Turnhout, 2002.

WUNDERWALD, A., Die Katalanische Wandmalerei in der Diözese Urgell 11-12. Jahrhundert, Stuttgart, 2010.

Y

YARZA, J., et al. (ed.), Arte Medieval II: Románico y Gótico, Barcelona, 1982.

YARZA, J., “Escultura romànica”, Art Català. Estat de la qüestió, Barcelona, 1984.

YARZA, J., “Sant Quirze de Pedret”, El Berguedà, Barcelona, 1985, p. 218-234 (Catalunya romànica, XII).

YARZA LUACES, J., “Artista-artesano en el Gótico catalán, I”, Lambard. Estudis d’art medieval, III, 1983-1985, (1987).

Z

ZIMMERMANN, M., Ecrire et lire en Catalogne (IX-XIIe siècle), Bibliothèque de la Casa de Velasquez, Madrid, vol. no 23, 2003.