BERGEDANUS, Nicolaus

Tinta sobre pergamí

Copista conegut pel colofó d’un manuscrit conservat a l’Arxiu de la Catedral de Tortosa, al qual la historiografia ha atribuït repetidament l’autoria de les il·lustracions del còdex, sense que hi hagi cap evidència que permeti afirmar que la seva tasca anés més enllà de l’escriptura. Al marge de la naturalesa de la seva activitat, l’interès de les il·lustracions del manuscrit i el fet que no sigui clar l’indret de la seva realització, farien encara més necessari esbrinar on va treballar. La consideració del bergedanus com a indicatiu d’origen (Berga, Catalunya), que tot i ser probable tampoc no és segur, no aclareix res al respecte, atès que no indica altra cosa que una possible procedència i no pas l’àmbit d’activitat,  i cal desestimar que aquest fos Berga, on no hi ha cap indici que faci imaginable la realització d’un manuscrit d’aquestes característiques. La possibilitat que fos realitzat a Tortosa i, per tant, Nicolaus desplegués allà la seva activitat, no és tampoc segura, si bé no es pot descartar. En tot cas cal tenir present que el bisbat tortosí és tardà (la conquesta cristiana data del 1148) i és sabut que, al menys inicialment i de manera clara, es va proveir de manuscrits d’altres indrets. Justament això darrer fa plantejar altres possibilitats per a la realització del manuscrit, com ara que provingués de Sant Joan de les Abadesses (DALMASES-JOSÉ I PITARCH 1986: 294). L’estil de les seves il·lustracions, de difícil filiació –potser per la internacionalitat que caracteritza tantes obres de l’entorn del 1200- no aclareix la qüestió. De tot plegat es pot concloure que Nicolaus Bergedanus, escriba, treballa en un manuscrit que no podem afirmar que també il·lustrés, i que ho fa en territori català, ja sigui al nord (Ripoll? Cuixà?) o bé al que seria encara recent escriptori de la catedral de Tortosa. Qui fos l’autor de les il·lustracions degué conèixer models nord catalans anteriors, que traduiria al llenguatge figuratiu propi de l’entorn del 1200.   

Malgrat Nicolaus Bergedanus, en el colofó del De civitate Dei de Tortosa  no afirma altra cosa que haver escrit de maig a setembre, se li han atribuït freqüentment les interessants il·lustracions del manuscrit tota vegada que se l’ha considerat natural de Berga (Catalunya). Però també s’ha posat en dubte que el quadern final del manuscrit on es troba el colofó formés part del còdex original (Ainaud 1961: 84) i, per tant, tingui res a veure amb les il·lustracions que conté.

Les il·lustracions del manuscrit no han permès precisar el lloc on es varen realitzar. S’han assenyalat paral·lels de diversa naturalesa en obres prou disperses. Des de  fórmules iconogràfiques presents en algunes il·lustracions produïdes a Ripoll  (IBARBURU 1984: 265-272; 1997:  128-129), però també a Cuixà (ORRIOLS 1996: 37-38); fins a  trets estilístics i formats il·lustratius (absència de color) que es troben tant en altres manuscrits romànics catalans (BOHIGAS 1960: 83) però també hispans (BOHIGAS 1974: 41) i centreeuropeus (DOMÍNGUEZ BORDONA 1930: 48; 1962: 95). A costat d’això s’ha subratllat el seu tarannà bizantinitzant (DALMASES-JOSÉ I PITARCH 1986: 294) que comparteixen amb la pintura sobre taula del nord-est català en aquestes mateixes dates  (IBARBURU 1985: passim; 1997: 129-130). 

Còpia del text (i segons alguns autors també les il·lustracions) del manuscrit De Civitate Dei de Tortosa (Arxiu de la Catedral, ms. 20)