MIRUS

Escultura

La identitat de Mirus, o Miró, és coneguda per la inscripció que apareix en dos capitells procedents de la cripta de Sant Pere de la Madrona, avui al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. El primer capitell (inv.157) és decorat amb una figura descalça i en posició frontal, que vesteix una túnica llarga a la vegada que sosté amb els braços dues tiges ( CAMPS 1986) o cintes (PUIG I CADAFALCH 1918) que sorgeixen de la seva corona.

Sens dubte, l'element de major rellevància és la inscripció de l'àbac (MIRUS ME FECIT), que revela la identitat de l'escultor que realitzà els capitells i probablement el responsable de la projecció de l'obra. La firma ja fou reproduïda per Joan Serra Vilaró, que identificà Mirus com l'arquitecte de l'edifici. Poc després Puig i Cadafalch es feia ressò de la inscripció tot afirmant que la figura representada en el cistell era el retrat de l'escultor del capitell, mentre que per altres podria tractar-se d'una cariàtide (SERRA VILARÓ 1909) o un atlant (CAMPS 1986). El segon capitell (inv.159), decorat amb motius vegetals, conté la inscripció URIM, que sembla una inversió del mot Mirus. Encara que no es conserva cap signatura que ho certifiqui, possiblement cal atribuir a Mirus un tercer capitell procedent de la cripta (inv.158), decorat amb les figures de dos centaures afrontats.

Els capitells procedents de Sant Pere de la Madrona presenten punts de contacte amb la producció artística dels tallers de Santa Maria de Solsona, que treballen en la decoració del claustre de l'abadia a partir dels anys seixanta del segle XII. En aquest sentit, no podem oblidar que l'església Madrona es citada entre els béns de la canònica de Santa Maria de Solsona en l'acta de consagració de l'any 1163. Admeses les relacions dels capitells amb l'escultura solsonina, es improbable que la decoració de la cripta fos realitzada abans de 1170.

Capitells procedents de la cripta de Sant Pere de Madrona, conservats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona