PERPINYÀ, Bartomeu de

Escultura en fusta

[Barthelemy de Perpinyà]

Bartomeu de Perpinyà fou un escultor actiu al comtat del Rosselló al darrer quart del segle XIII, a qui s’atribueix el cor de fusta, avui desaparegut, que presidia la nau central de la catedral de Santa Eulàlia i Santa Júlia d’Elna.

El seu nom és conegut gràcies a la inscripció autògrafa que hi havia sobre una cadira del cor. El comte de Basterot va fer una transcripció de la signatura abans de la seva desaparició (probablement durant la Revolució Francesa), de la qual Bonnefoy tenia un calc que li va permetre citar la inscripció (DE BONNEFOY, 1868, p.71):

ANNO: DOMINI: M: CC: XCIIII: III: IDUS: SEPTEMBRIS:

BARTHOLOMEUS: CUM: DUOBUS: FILIIS: DE:

PERPINIANO: FECIT: PARTEM: ISTAM: CHORI

“Bartomeu de Perpinyà, amb els seus dos fills, va fer una part d’aquest cor l’any 1294”

Malgrat que el cor no es conserva, coneixem la seva ubicació gràcies a la descripció realitzada per J.-B.-F. Carrère, l’any 1787:

“El cor és situat al mig de l’església i ocupa una part de la nau central; és magnífic, gran i remarcable, sobretot per la bellesa de les seves cadires, que són de fusta però cobertes de treball escultòric bastant bo si tenim en compte l’època en què fou fet; aquestes cadires són del final del segle XIII, segons ens ho indica una inscripció situada sobre un d’aquests alts seients” (CARRÈRE, 1787, p. 26).

Segons Pierre Ponsich (1993, p. 214), l’any 1292 es documentat un Guillem Bartomeu, fuster de Perpinyà, que l’autor va identificar amb l’artífex del cor de la catedral d’Elna.

Cor de fusta de la catedral d'Elna.