ARNALLI, BERNARDUS

Arquitectura

La identitat de Bernardus Arnalli és coneguda gràcies a un document de l’any 1145, on apareix com a testimoni en una donació dels vescomtes del Berguedà, Berenguera i Guillem, segons el qual donaren a l’església parroquial de Sant Martí de Puig-reig els censos que rebien de Sant Andreu de Madrona, probablement en relació amb la construcció de la nova església (ACA, pergs. Ramon Berenguer IV, 173; Baiges, I.G, Feliu, G., Salrach, J. M., 2010, n. 834, pp. 1356-1357). Els termes utilitzats en el document de donació (Bernardus Arnalli, operator huius ecclesie) fan pensar que Bernardus Arnau va ser el constructor o mestre d’obres de l’esmentada església, edificada sota la promoció dels vescomtes del Berguedà.

L’església és una senzilla edificació d’una sola nau capçada per un absis semicircular i volta de canó lleugerament apuntada. La tipologia planimètrica i  estructural presenta punts de contacte amb altres edificis de la zona erigits durant la segona meitat del segle xii, també sota el domini de la família vescomtal de Berguedà, com Sant Sadurní de Fonollet, documentada el 1167, Sant Andreu de Cal Pallot o Sant Pau de Casserres, on trobem el mateix motiu amb escaquejat en el guardapols de la portada sud.

Un dels elements més significatius és la portada situada als peus, constituïda per cinc arquivoltes de mig punt i en degradació. Els capitells presentaven decoració escultòrica, malgrat que l’erosió només permet intuir el tema representat en el capitell interior esquerre, que acull les figures de set aus o harpies disposades frontalment, de les quals encara són visibles les urpes cisellades sobre el collarí.

L’any 1183 el trobador Guillem de Berguedà heretà del seu pare el castell de Puig-reig, juntament amb els de Madrona, Casserres i Montmajor. Cal pensar que després de la mort del trobador, el 1196, s’obriren els dos arcosolis del presbiteri, molt probablement per acollir les seves despulles en un dels dos, seguint costums pròpies dels edificis de l’Orde del Temple (Castiñeiras). No podem oblidar que en el seu testament del 1187, Guillem oferí el seu cos i ànima a Crist, Maria i l’Orde del Temple, a la qual entregà el castell de Puig-reig, on residia habitualment, així com el lloc de Fonollet (Serra 1996, Castiñeiras 2014).

Precisament l’arcosoli situat a la paret nord del tram del presbiteri acollia les pintures murals romàniques descobertes durant els treballs de restauració empresos per la Diputació de Barcelona el 1954. Aquestes foren arrencades, restaurades i traspassades a tres suports de fusta que actualment es conserven a l’interior de l’església.

Església de Sant Martí de Puig-Reig.

Catalunya Romànica, 1984-1998, XII, pp. 378-386; Serra i Rotés, R., 1982; Serra i Rotés, R.,  1982; Serra i Rotés, R., 1996, pp. 13-17; Baiges i Jardí, I. et alii, 2010, doc. 834, pp. 1356-1357; Enciclopedia del Románico, 2014, pp.696-707; Castiñeiras, 2014, pp.107-124.