MILIANO, Raimundus de

[Ramon de Milà; Ramon de Millà]

Canonge fabriquer (operarius) encarregat de l’administració de l’obra de la catedral de Tarragona durant l’arquebisbat de Pere d’Albalat (1238-1251). El seu nom és conegut gràcies a la làpida sepulcral conservada al Museu Diocesà de Tarragona en la què es fa constar que Raimundus de Miliano, en morir el 31 de desembre de 1266, deixava acabades deu voltes construïdes durant la seva administració (decem voltas condidit).

Probablement obtingué el càrrec de fabriquer vers el 1246, quan subscriu per primera vegada un document de compromís entre el Capítol i la ciutat sobre mobles funeraris. Encara que no hi ha dubte sobre el seu paper com a encarregat de l’administració financera de la construcció, a partir de la làpida sepulcral esmentada alguns autors l’han identificat erròniament com l’artífex de les voltes (RÀFOLS 1953; MORERA LLAURADÓ 1903). Així mateix, la historiografia ha especulat insistentment entorn a la identificació de les decem voltas a les que al·ludeix el canonge Milà, donant lloc a un prolongat debat. Segons Marià Marí, les voltes no poden ser altres que “les deu cambres o voltes de què consten les naus de la catedral”. Sanç Capdevila matisa l’afirmació anterior, i considera que vuit corresponen a les naus laterals i dues a la nau major. Per altra banda, Serra Vilaró afirma que les deu voltes realitzades en temps de Miliano foren construïdes a l’església desapareguda de Santa Tecla la Vella i no a la seu, mentre que Dalmases-Pitarch situen les voltes a la catedral, encara que a les naus laterals. Per  Liaño les decem voltas a les que fa esment l’epitafi podrien ser tres de cada nau que neixen del creuer, i la desena el propi cimbori, per l’elevació del qual es requeria el recolzament d’arcs i voltes als quatre trams adjacents. 

Fabriquer encarregat de l' administració de l'obra de la catedral de Tarragona durant l'arquebisbat de Pere d'Albalat (1238-1251).