PENAFRETA, Pere de

Arquitectura

[Petro de Pena Freyta; Petro de Penafreyta; Petrus de Pennafreita; Petro de Penafreta]

Mestre d’obres de la catedral de Lleida des d’una data incerta (1250?) fins l’any 1286, any de la seva mort i enterrament al claustre. El seu nom és conegut gràcies a la làpida sepulcral conservada a la porta de les Fonts del claustre de la Seu Vella, on consta que el mestre (magisteri operis) Pere de Penafreta va deixar fundat un aniversari i una capellania per oficiar per la seva ànima. El 1259 li va ser atorgada per Jaume I la torre de Besora, bastió defensiu de la Suda i alguns anys més tard (1273), el mateix monarca li entregava una cantera situada al costat de l’esmentada torre.

La historiografia està d’acord en atribuir a Pere de Penafreta el bastiment del gran cimbori que corona el temple, el cobriment de les naus (LLADONOSA 1970; FITÉ 2003), l’acabament de la façana principal, així com l’inici de les obres del claustre (BERGÓS 1928; MACIÀ-RIBES 2003; ARGILÉS 1991). Recordem que la Catedral era consagrada el 1278, quan restaren finalitzats tots els murs perimetrals i potser s’estaven enllestint els darreres trams de les voltes de creueria de les naus, sota la seva direcció. Malgrat tot, no existeix consens sobre la data d’inici de Penafreta al capdavant de les obres de la catedral. L'any 1264 trobem documentat a mestre Mateu, a qui possiblement seguiria en la direcció Pere de Penafreta (ARGILÉS 1991; ALONSO 1983), mentre que altres autors avancen l’inici del  seu mestratge fins al 1250 (MACIÀ-RIBES 2003).

Considerat com l’introductor del llenguatge gòtic a l’obra de la Seu, Penafreta formava part d’una nissaga de mestres d’obra i picapedrers que tingueren a llur cura el castell del Rei: Ramon (documentat el 1297), Pere (documentat el 1312) i Domènec de Penafreta, fills i néts respectivament del primer Penafreta. És possible que el seu fill Ramon i el seu nét Pere esdevinguessin projectistes del nou claustre (FITÉ 2003; ARGILÉS 1991), engegat entre la fi del segle XIII i el començament del XIV. Un germà del segon Pere de Prenafeta, anomenat Domènec, encara era mestre del Castell del Rei el 1315 i potser mestre d’obra de la Seu. 

Catedral de Santa Maria de Lleida, la Seu Vella