MATES, Joan

• Tremp, daurat amb pa d’or i full metàl·lic sobre fusta
• Pintura sobre tela
• Pintura i daurat sobre metall

És probable que Joan Mates fos originari de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès, Barcelona), tenint en compte que hi tenia llaços familiars i que hi mantingué contactes al llarg de la seva vida. Tanmateix, desenvolupà la seva carrera a la Barcelona del primer terç del segle XV, on coexistí amb els altres mascarons de proa de la primera generació del gòtic internacional català: Lluís Borrassà, Rafael Destorrents o Guerau Gener. Les primeres notícies de Mates són de la darrera dècada del segle xiv i el presenten com a testimoni en un parell de documents vinculats a Pere Serra, fet que ha servit per insistir en què Mates s’hauria format al potent taller barceloní d’aquest pintor. De ser així, aviat superà els supòsits de la pintura italianitzant dels Serra en favor d’un estil personal, edulcorat i vaporós, atent a les novetats pictòriques procedents de l’àrea francoflamenca. Des del 1400, que es feu càrrec d’un retaule inacabat per part del pintor Jaume Lors, el trobem principalment immers en l’elaboració de retaules, majorment per al Principat, però també de manera puntual per a altres territoris de la corona catalanoaragonesa, com Aragó o Sardenya. Pel seu taller hi degueren passar, entre altres, pintors com el seu fillastre Francesc Oliva, el seu fill Bernat Mates o Francesc Mates, fill del sastre barceloní Pere Mates. En el seu testament s’esmenta un imatger, «Colino», que solia viure a casa de Mates.

A redós del Retaule de sant Miquel i el Retaule de santa Llúcia del santuari penedesenc de Penafel s’aplegaren un seguit d’obres amb un estil comú, creant un “Grup de Penafel” (Post 1935), primer, i després un “Mestre de Penafel” (Gudiol 1938; Post 1938). Poc més tard, J. Ainaud i F-P. Verrié (1942) van documentar una de les obres que havia estat atribuïda al Mestre de Penafel, el Retaule de sant Martí i sant Ambròs conservat a la catedral de Barcelona (1411-1414), com a obra de Joan Mates. D’ençà d’aquesta troballa, que va permetre assignar les obres de l’antic grup de Penafel a Joan Mates, les recerques arxivístiques han permès de documentar amb certesa dos retaules més del pintor: el de sant Sebastià de la Pia Almoina de Barcelona (1417), del qual es conserva el carrer central al MNAC (inv. 42340), i el de l’altar major de Santa Maria de Vila-rodona (1422), del qual només es conserven fotografies de dues taules: la Coronació de la Mare de Déu i el Calvari. 

Obres documentades

Obres documentades i conservades totalment o parcial, o conegudes per fotografies:

• Retaule de sant Martí i sant Ambròs de la catedral de Barcelona (1411-1414), del qual actualment es conserva el cos principal en una capella de la girola de la catedral
• Retaule de sant Sebastià de la Pia Almoina de Barcelona (1417), del qual només es coneix la taula central (MNAC 42340)
• Retaule major de la parroquial de Vila-rodona (Alt Camp, Tarragona) (1422), destruït però conegut en part per fotografíes

Obres documentades no conservades:

• Acabament del retaule per a la capella dels sants Eloi i Mateu de l’església del convent del Carme de Manresa (1400), iniciat pel pintor Jaume Lors, de Lieja
• Imatge de la Mare de Déu per a un drap d’or de la Confraria del Senyor Rei (1407)
• Retaule de sant Miquel i santa Anna de la catedral de Barcelona (1408-1409)
• Acabament del Retaule de sant Tomàs i sant Antoni de la catedral de Barcelona (1409), iniciat per Pere Serra
• Retaule per a la parroquial de sant Quirze de Muntanyola (Osona, Barcelona) (1411), finalment no realitzat
• Retaule de la capella de santa Agnès de la catedral de Barcelona (1412)
• Pintura i daurat de les reixes de la capella de Sant Martí del claustre de la catedral de Barcelona (1412)
• Pintura del bordó de la creu major de la catedral de Barcelona (1412)
• Retaule de sant Jaume per al monestir de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès, Girona) (1414)
• Retaule per a la capella de santa Engràcia de la catedral d’Osca (1416)
• Pintura d’unes teles mortuòries per a la catedral de Barcelona (1417)
• Retaule de santa Llúcia i santa Caterina de la parroquial de Vilafranca del Penedès (1418)
• Retaule de sant Jaume i santa Llúcia del monestir de Valldonzella (Barcelona) (1421)
• Retaule del Corpus Christi de la parròquia de Santa Maria de Blanes (Selva, Girona) (1423)
• Retaule per a la parroquial de El Pla de Santa Maria (Alt Camp, Tarragona) (1423-1427)
• Retaule per al senyor del Castell de Palau-Sator (Baix Empordà, Girona) (1426)
• Retaule de la Confraria de la Santíssima Trinitat de Barcelona (1428-1429)
• Retaule per a l’església de Bellvei (Baix Penedès, Tarragona) (1434), cobrat un cop mort Joan Mates pel seu fill Bernat
• Retaule per a La Llacuna (Anoia, Barcelona) (1431)

Obres atribuïdes

• Retaule de l’Anunciació de l’església de Sant Francesc, de Càller, conservat parcialment a la  Pinacoteca Nazionale de Cagliari (Sardenya)
• Taula de la Caiguda dels àngels rebels (col·lecció particular), que ha estat vinculada al retaule documentat de Mates dedicat als sants Miquel i Anna de la catedral de Barcelona
• Retaule de sant Jaume de la parroquial de Vallespinosa (Santa Perpètua de Gaià, Conca de Barberà, Tarragona) (Museu Diocesà de Tarragona, inv. 1960-1962)
• Retaule de sant Miquel del santuari de Penafel (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, Barcelona) (MNAC 214533)
• Retaule de santa Llúcia del santuari de Penafel  (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, Barcelona) (col·lecció Casacuberta Marsans, Barcelona)
• Tríptic de la Mare de Déu provinent de la capella de Serratosa (les Masies de Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, Barcelona) (MEV, inv. 19)
• Coronació de santa Eulàlia (Pinacoteca Manfrediniana e raccolte del Seminario Patriarcale di Venezia)
• Fragment del Plany sobre el cos de Crist mort procedent probablement de l’antiga Casa de la Diputació del General de Barcelona (MNAC 15921)
• Plany sobre el cos del Crist mort (Museu Capitular – Tresor de la catedral de Girona)
• Retaule dels sants Joans d’Hostalric, conservat en part al Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid (taula central), al Musée Goya de Castres (taula de Sant Joan Evangelista a Patmos) i en mans privades
• Compartiments de predel·la de la col·lecció Latecoère de Tolosa de Llenguadoc
• Taules de l’Anunciació i la Resurrecció (col·lecció Brimo de Laroussilhe de París), i de la Nativitat (col·lecció Dohan, Pennsilvània, EUA)
• Retaule de santa Margarida del monestir de Santa Maria de Valldonzella (col·lecció Homar de Barcelona)
• Taula de Sant Pere i sant Pau (Museo Diocesano de Huesca, inv. 254)
• Compartiments de predel·la amb la Flagel·lació de Crist i el Plany sobre el cos de Crist mort (Museo Stefano Bardini, Florència)