ORTONEDA, Pasqual

Pintura sobre taula (Tremp)

Tradicionalment s’havia identificat al pintor Pasqual Ortoneda, documentat en terres aragoneses des de 1423 fins a 1460, amb el germà de Mateu Ortoneda (al qual aquest atorga poders el 1421). Tanmateix, per l’allunyada cronologia entre un i altre (caldria situar Mateu Ortoneda entre c. 1377 i 1433) i pels innegables punts de contacte estilístics, la historiografia s’inclina ara per emparentar els dos pintors, descartant però que fossin germans, hipotitzant que Pasqual podria ser un nebot de Mateu. Tot sembla indicar que el primer s’hauria format al taller del segon, a Tarragona, abans d’establir-se a Osca, on consta el 1423.

A Osca, a part d’altres encàrrecs, el pintor deuria fer-se càrrec de la sarga de la Mare de Déu i l’infant per a la catedral, una de les obres atribuïdes amb més força al pintor. Ben aviat, però es trasllada a Saragossa, on resideix des d’almenys 1433 i on contracta obres destacades (vid. infra), entre les quals la part pictòrica del retaule de Tarassona, esculpit per Pere Joan (1437). Probablement, ni aquest encàrrec ni l’èxit del pintor a la capital aragonesa poden desvincular-se a Dalmau de Mur, arquebisbe de la ciutat entre 1431-1456, on havia arribat procedent de Tarragona i on hauria tingut ocasió de conèixer Pasqual Ortoneda i altres artistes com el mateix Pere Joan. Amb la mort de l’arquebisbe, el pintor es trasllada a Montsó i, posteriorment, a Barbastre.

La confecció del catàleg de Pasqual Ortoneda passa inevitablement per l’única obra conservada i documentada, el retaule de la Mare de Déu, sant Blai i sant Antoni Abat, d’Embid de la Ribera, del qual conservem únicament un fragment, al MNAC (n. inv. 065783-000). La historiografia ha situat pròxima a aquesta obra la sarja d’Osca, obra que permet a Ruiz Quesada (RUIZ QUESADA 2014) veure la mà de Pasqual a la Dormició de la Mare de Déu. D’altra banda, avui la majoria d’autors coincideixen en identificar el Mestre de la Secuita, en el catàleg del qual figura el retaule de la Secuita i una taula de santa Margarida, amb el pintor; mentre que Gudiol preferia mantenir-lo com a una personalitat artística independent. Recentment, Ruiz Quesada, reprenent una idea apuntada per Post, ha atribuït a Pasqual Ortoneda el retaule de Vilafranca del Penedès. 

Obra documentada i conservada

• Fragment de retaule de la Mare de Déu, sant Blai i sant Antoni Abat, d’Embid de la Ribera (Saragossa), MNAC n. inv. 065783-000; encarregada (1437) per Martín de Alpartil, prior de la Seu de Saragossa i cambrer privat de Benet XIII.

Obra documentada i no conservada

• Obra encarregada per Bartomeu Domingo ? (el 1428 el pintor, veí d’Osca, declara haver rebut en dipòsit 25 florins d’or de Bartomeu Domingo (vid. infra), quelcom que ha fet suposar que aquest li havia encarregat una peça; LACARRA 1987, p. 23).
• Retaule per a la capella de Santa Maria del Pilar de Saragossa (1435), encarregada per Antón de Pertusa i l’ardiaca Biendicho Saliellas, executors del testament de María de Aranda.
• Retaule major per a la Seu de Tarassona (1437-1441), encarregat per Juan de Mur, senyor d’Alfajarín i Osera (juntament amb Pere Joan i Antoni Dalmau). Se’n conserva la talla central del retaule, de Pere Joan.
• Retaule major de Villanueva de Gállego (c. 1440) ?. Desconeixem fins a quin punt aquesta obra es deu a Pasqual Ortoneda. L’obra és contractada pel pintor Juan Alinz el 1437, però no la deuria acabar. El 1440, Pasqual Ortoneda paga deu florins dels trenta que deu al pintor Jaume romeu per ajudar-lo a pintar dotze històries del retaule.
• Retaule de Nostra Senyora dels Àngels per a l’església de Paniza (1441), encarregada pel notari Johan Exquierdo, juntament amb un Calvari pintat en una cortina donada pels habitants del poble per protegir el retaule.
• Retaule d’Alberite de San Juan (1442).
• Taüt de Gracia de Alcalá (1443).
• Portes i bancal del tríptic de la Pentecosta, obrat per Pere Joan, per a la capella de la Casa de la Ciutat de Saragossa, encarregat per Gonzalvo de la Cavallería.
• Obra (desconeixem quina) per Pedro Ximénez, senyor de Bárboles (1443).
• Retaule pel consell de Bierge (1460).

Obra atribuïda

• Sarja de la Catedral d’Osca, encarregada pel canonge Juan de Alguinyero.
• Retaule de la Mare de Déu de la Secuita (Museu Diocesà de Tarragona, n. inv. 0854).
• Compartiment de retaule amb Santa Margarida d’Antioquia (Museu Diocesà de Tarragona, n. inv. 867).
• Retaule de la Mare de Déu (Museu de Vilafranca del Penedès).
• Intervenció en la Dormició de la Mare de Déu (col. Privada).