VALL, Pere

Pintura sobre fusta

[Mestre de la Pentecosta de Cardona; Mestre de Cardona]

Pintor originari de Cardona (Bages) on duria a terme la seva activitat professional després d’una estada a Barcelona probablement en motiu de l’aprenentatge de l’ofici. El document més antic que se’n coneix (1405) l’assenyala com a resident a la capital catalana i actuant com a testimoni del pintor Pere Serra. Això i l’estil de les seves pintures permeten suposar que es va formar al taller dels Serra. La resta de la documentació el designa sempre com a pintor de Cardona, on tenia propietats i germans i per a on realitza totes les obres documentades que se li coneixen en l’actualitat. Tot plegat porta a pensar que després del període de formació a Barcelona s’establiria a la seva vila nadiua on absorbiria bona part de la demanda pictòrica del seu temps. Va treballar en retaules destinats a l’església parroquial de sant Miquel de Cardona i potser en algun altre per a la canònica de Sant Vicenç de la mateixa població. El desconeixement de la procedència d’altres obres que se li atribueixen impedeix saber si el seu radi d’acció va ser més ampli.

El seu estil és clarament deutor de les fórmules dels Serra. Malgrat el caràcter conservador de la seva pintura, les seves obres, pulcres, dotades d’eficaços recursos compositius i un cromatisme efectiu, degueren satisfer amb escreix la demanda local, tal com evidencia el nombre d’obres que amb seguretat o probabilitat pintà per a Cardona. La plasmació de relats hagiogràfics poc habituals (Amador, Blai) dota la seva obra d’una interessant originalitat iconogràfica.

A començaments del segle XX, Salvador Sanpere i Miquel (1906: 125-126) es referia a una taula amb el tema de la Pentecosta conservada aleshores a la sagristia de Sant Miquel de Cardona (avui en una de les capelles de l’església), considerant-la obra de Lluís Borrassà. Uns quants anys més tard, Josep Gudiol i Cunill (1924: 201-202), plantejava que l’esmentada taula de la Pentecosta provingués d’un retaule contractat l’any 1375 amb Pere Serra i dedicat a la Marededéu. Es consideraven així mateix integrants de la mateixa obra dues taules –també adjudicades a Serra- conservades al Museu de Solsona, amb els temes de l’Anunciació i el Baptisme de Crist. Molt poc després Post (1930: 282-288) individualitzava l’autor de les taules en qüestió i, desconeixent-ne el nom, el designava com a mestre de la Pentecosta de Cardona.  El considerava no tant membre del taller dels Serra com fortament influenciat per les seves produccions, i en especial per l’obra de Jaume Serra, tot situant-ne l’activitat a principis del XV i atribuint-li altres obres, entre les quals un retaule de triple advocació (santa Anna, sant Amador i sant Joan) també conservat a Sant Miquel de Cardona, així com una taula que aleshores es trobava en una col·lecció privada de Budapest. En els apèndixs que anaren apareixent en volums posteriors de l’estudi de Post,  aquest encara va afegir noves obres al catàleg d’un mestre que, tot i seguir en l’anonimat, anava veient com es definia la seva personalitat artística: una taula que havia ingressat al Museu de Vic, amb el tema de la trobada de Joaquim i Anna davant la Porta Daurada de Jerusalem (Post 1933: 524); cinc taules cimeres provinents segurament d’un mateix retaule, dedicat a Sant Vicenç; una taula amb el tema de la nativitat de la Verge aleshores a la col·lecció Mateu de Barcelona; i una amb la Verge voltada d’àngels músics d’una col·lecció parisenca (Post 1935: 513-514); sis taules aleshores a la col·lecció Tintorer de Barcelona, quatre de les quals protagonitzades per sant Blai (Post 1938: 741);  una predel·la amb set compartiments de la col·lecció de Carlos G. Hartmann de Barcelona i un pinacle amb dues escenes relacionades amb sant Llorenç que havien format part d’una col·lecció particular vienesa (Post 1947: 744) i encara (Post 1950: 298-300) una altra predel·la amb sis compartiments ocupats per diversos sants, que havia format part de la col·lecció de James W. Barney de Nova York.

Madurell (1952: 191)  donaria a conèixer el contracte per al retaule de Sant Blai, signat l’any 1408 amb Pere Vall, pintor de Cardona, si bé la identificació d’aquest amb el "mestre de la Pentecosta de Cardona" arribaria més tard (Ainaud 1962) i no seria seguida per tothom d’immediat. Sureda (1977: 138, XX-XXI i passim) tot i recollir (p. 138) la indicació d’Ainaud, segueix mantenint l’apel·latiu de “mestre de la Pentecosta de Cardona” i situant-ne l’activitat a finals del XIV, postura que encara manté en una obra posterior (1989: 177-181). Altres ja primaran el nom de Vall per damunt de l’anònima designació inicial (José i Pitarch – Dalmases, Alcoy , Melero, Orriols, Buttà).

El nombre més alt d'obres adjudicades a Vall és el reunit per Gudiol i Alcolea (1987: 97-99). Posteriorment s'ha indicat, ben oportunament, que algunes de les atribucions podrien no ser encertades, i caldria considerar la intervenció d’un col·laborador de menor qualitat (Alcoy 1998: 239-240). Tanmateix s’ha suggerit la col·laboració de Vall en obres tardanes de qui fou el seu probable mestre, Pere Serra (retaules de Cubells i Sogorb) en els quals també intervindria un altre deixeble de Serra, Joan Mates (Alcoy-Miret 1998: 34-35).

D’altra banda, algunes afinitats de la producció de Vall amb obres de Jaume Cabrera (retaule de Rajadell) o del seu entorn, així com amb pintors anònims deutors de Borrassà (mestre de sant Llorenç; el retaule de santa Margarida de Fonollosa (MEV) que centra el discutible catàleg del mestre anònim al qual dóna nom) dibuixen, amb poca nitidesa per ara, una complexa xarxa de contactes artístics entre tallers i artistes instal·lats o ocasionalment actius a la Catalunya central. El seu estudi podria contribuir a replantejar el catàleg de tots ells, tot tenint també en compte connexions suggerides amb l’antigament anomenat mestre de Torà i amb un seguidor de Pere Serra autor del retaule de Castellfollit de Riubregós (Alcoy-Miret 1998: 34).

També es va proposar identificar un possible integrant del taller de Vall (Pere Rubert) treballant al costat del pintor Juan de Leví en el retaule de la capella dels Pérez Calvillo de la catedral de Tarazona (Melero 2001: 85-86).

Obres documentades

• Retaule de Sant Blai per a la capella sota la seva advocació a sant Miquel de Cardona (Barcelona, col. part.). Predel·la perduda. Es conserva el contracte (1408).

Obres atribuïdes

• Compartiment d’un retaule amb sant Pere in cathedra acompanyat de sis cardenals (MNAC  inv. 49504), potser pertanyent al retaule de la capella de sant Pere de sant Miquel de Cardona documentat el 1403.
• Retaule dedicat a l’Esperit Sant per a l’església de sant Miquel de Cardona (c. 1410?). Compartiment central (Pentecosta) in situ. Dos compartiments en ocasions atribuïts al mateix retaule (Anunciació i baptisme de Crist) al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (inv. MDCS 19). Potser també en formés part un compartiment amb la Transfiguració (Londres, col. part.).
• Retaule de la Nativitat de la Verge i Sant Amador per a l’església de sant Miquel de Cardona (in situ).
• Retaule dedicat a Santa Anna per a l’església de sant Miquel de Cardona. Compartiment central (Budapest, Museu de Belles Arts) i dos possibles compartiments més: l’abraçada davant la Porta Daurada (MEV, inv.  10733) i el naixement de la Verge (Barcelona, col. part.).
• Retaule dedicat a sant Vicenç (per a la canònica de Sant Vicenç de Cardona?). Cinc compartiments conservats: dos a Barcelona (col. Carreras Candi?) i tres al MEV (inv. 10730, 10731, 10732).
• Sis compartiments de la predel·la d’un retaule (EEUU, col. part.).
• Predel·la d’un retaule (Barcelona, col. part.).

Taller o seguidor

• Compartiment cimer central d’un retaule. Calvari (MNAC, inv. 15903). Taller o seguidor de Pere Vall.
• Compartiment cimer d’un retaule. Marededéu i nen amb àngels músics (col. part.). Taller o seguidor de Pere Vall. Potser relacionable amb l’obra anterior.
• Compartiment d’un retaule. Mort de sant Benet (col. part.). Taller o seguidor de Pere Vall.