VERGÓS I, Jaume

Artista Documentat

Marc Temporal

Documentat entre 1425 i †1460

Marc Geogràfic

Catalunya (Barcelona)

Tècniques

  • Pintura
  • Teixits

Perfil i debat historiogràfic

Fill del sastre barceloní de nom Francesc i de Guillemona, fou germà de Francesc Vergós I. Jaume Vergós I fou pintor, perpunter i cortiner de Barcelona. L’inventari dels seus béns, fet després de la seva mort, el 29 de juliol del 1460, assenyala que els seu taller es trobava en el carrer Ample de Barcelona on exercia l’ofici amb l’ajuda, entre d’altres, del seu fill Jaume Vergós II, fruit del seu primer matrimoni amb Angelina de Perpinyà. El 17 d’agost del 1434 fou nomenat oficialment pintor-banderer del Consell de Cent de Barcelona, càrrec que ja venia exercint des de feia un temps i que li reportava uns ingressos regulars. Vint anys més tard, era prohom del Gremi de Freners de Barcelona.

La documentació conservada llista aquelles obres que restaven al taller en el moment de la seva defunció i ens dóna a conèixer alguns dels encàrrecs rebuts al llarg de la seva trajectòria. Aquestes fonts permeten definir dos tipus de promotors molt clars. D’una banda, les famílies benestants de la ciutat comtal per a les quals produïa, gairebé en sèrie, obres destinades a un àmbit privat que es caracteritzaven per les seves reduïdes dimensions, pel seu baix cost i per una adequació als gustos dels clients (draps decoratius, tríptics i retaules de petit format, caixes, etc.). I de l’altra, el càrrec de pintor-banderer del Consell de Cent li reportà encàrrecs singulars per a la ciutat de Barcelona, com foren: l’execució de pintures per a espectacles cívics o litúrgics, la participació en l’elaboració de la diadema i la creu de la imatge de santa Eulàlia que hi havia a la presó o la col·laboració en la restauració i elaboració de nous entremesos del Corpus Christi per a la ciutat de Barcelona, treball que realitzà al costat de Pere Deuna i Tomàs Alemany.

Malauradament, aquesta especialització cap a una producció més “domèstica” o més efímera, ha comportant que, com succeeix amb el seu germà Francesc Vergós I, no es conservi cap obra que permeti definir el seu estil però, com s’ha dit, la documentació permet conèixer alguns dels seus treballs. El fet que en el seu testament designés com a marmessor dels seus béns al pintor Jaume Huguet, porta a pensar que el seu estil es va veure influït per aquest mestre a cavall entre el gòtic internacional i la pintura flamenca.

El primer estudiós en publicar l’inventari de Jaume Vergós I i en tractar breument la seva figura fou Josep Puiggarí (1880) però serà uns anys més tard quan Salvador Sanpere i Miquel (1906) aprofundeix en aquest mestre. Aquest estudiós insinua que alguns autors han menystingut a Jaume Vergós I per haver realitzat obres de caràcter domèstic i surt a la seva defensa recordant que grans pintors, com Jean Fouquet o Jean van Eyck, també havien realitzats obres efímeres per a la vida quotidiana. Uns anys més tard, Josep Mª Madurell (1949) publicà un important recull de documents que permeten reconstruir la vida i obra de Jaume Vergós I, el qual s’intitula o és intitulat pintor, perpunterii o cortinerius depenent del document o de l’encàrrec. Aquests documents recorden el caràcter polifacètic dels Vergós i de tants altres artistes d’aquest període, alhora que ajuden a revalorar el seu treball. Tal i com apunta Joan Molina (2006), per valorar correctament la figura i l’obra de Jaume Vergós I, no s’ha de perdre de vista la importància social que les festivitats i els esdeveniments públics tenien a l’Edat Mitjana. De manera que, treballs com l’elaboració dels entremesos o la decoració dels draps que havien de guarnir i decorar els edificis i els carrers, no s’encarregaven a qualsevol pintor sinó que aquest havia de gaudir d’un cert prestigi i renom. Una reputació que es veu refermada per l’atorgament del títol de pintor-banderer del Consell de Cent i la successió del seu fill, Jaume Vergós II, en el càrrec. Aquesta intitulació s’ha de veure com un reconeixement públic de la consideració que mereixia l’obra d’aquesta nissaga entre els ciutadans de Barcelona. El desig expressat pel propi Jaume Vergós I, que en el seu sepulcre hi figurés el seu escut d’armes cal llegir-ho en aquesta línia, com un símbol d’orgull i de reconeixement social.

Obres

  • Coloració d’entremesos, funerals, processons de Corpus Christi, cobertes de cavall, estàndards, etc.
  • Decoració heràldica de cortines i draps funeraris
  • Decoració pictòrica d’uns escambells per la capella de l’Ajuntament de Barcelona
  • Restauració de l’entremès de Coprus Christi dedicat a la Passió de sant Francesc
  • Elaboració de la creu i la diadema de santa Eulàlia

Comitents

  • Dalmau de Raset, ardiaca major de la catedral de Girona
  • Guillem de Fonollet, mercader
  • Joan Andreu Sabater, mercader
  • Pere Palou, mercader
  • Calvari de la Ciutat de Barcelona
  • Consell de Cent

Textos Documentals

  • 14 d’octubre de 1415 – Contracte d’aprenentatge de l’ofici de perpunter, entre Jaume Vergós i Antoni Ultzina. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Bernat Pi, llig. 22, man. com. 1415-1416
  • 12 de juliol del 1422 – Partida de defunció d’una dona que vivia a casa seva o a la del seu germà Francesc Vergós. Arxiu Diocesà de Barcelona, Arxiu Parroquial de Santa María del Mar, Llibre d’obits 1422. Nota del doctor Josep M. Simón de Guilleuma
  • 13 de gener de 1425 – Comanda firmada per Joan Maxau, mercader de l’Alguer, a Pere Partagás, mercader de l’Alguer, de l’Illa de Sardenya, oriünd de Manresa, de mans del mercader Lleonard de Doni. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Joan Nadal llig. 13, man. anys 1420-1430
  • 15 de gener de 1426 – Àpoca realitzada pels marmessors del mercader Guillem de Fonollet a Jaume Vergós per a la reparació d’unes cortines que aquest donà a l’Hospital Nou de Barcelona. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Joan Nadal llig. 15, llib. Testamentaria de Guillem de Fonollet, anys 1425-1427
  • 13 d’agost de 1425 – Àpoca atorgada per Guillem Celma de Vilabla, oriünd de Vic, a Guerau ça Torra senyor de Fonolleres i d’Alcarràs, de la vegueria de Cervera. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Joan Nadal, llig. 14, man. anys 1425
  • 24 de juliol de 1430 – Àpoca a Jaume Vergós per la seva feina com a cortiner i pel seu treball en un escut, una bandera i un llençol mortuori. Arxiu de la Catedral de Barcelona, Gabriel Canyelles, Manuale ultimum, anys 1428-1438
  • 8 de juliol de 1433 – Àpoca per haver pintat unes cortines pel doctor Dalmau de Raset, ardiaca major de la catedral de Girona. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Bernat Noves, llig. 2, man. anys 1433-1434
  • 17 d’agost de 1434 – Intitulació de Jaume Vergós, pintor-banderer de la ciutat de Barcelona. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Dietari Municipal de Barcelona, 01-I-1429 a 30-VI-1435
  • 24 de setembre del 1435 – Angelina, muller de Jaume Vergós, amb el seu consentiment aprova, ratifica i confirma la gestió i procuració feta per Jaume Baró. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Nicolau ça Font, llig. 1, man. anys 1434-35
  • 25 de juliol de 1439 – Acte de defunció del fill de Jaume Vergós. Arxiu Diocesà de Barcelona, Fons Parroquial de Santa Maria del Mar, Llibre d’òbits 1439. Nota del doctor Josep M. Simón de Guilleuma
  • 12 de maig del 1440 – Angelina, muller de Jaume Vergós atorga poder a Jaume Riera. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Nicolau de Mediona, llig. 4, man. 6
  • 20 de juliol de 1441 – Àpoca signada per Francesc Vergós i Joan Cabrera, entre altres, al mercader Joan Andreu Sabater per l’entrega de 7 lliures i 15 sous barcelonins en comanda. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Antoni Vilanova, llig. 4, man. 7
  • 25 d’agost de 1444 – Àpoca signada per Francesc Vergós i Joan Cabrera, entre altres, al mercader Pere Palou per l’entrega de 7 lliures en comanda. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Bernat Bastat, llig. 1
  • 1448 –Jaume Vergós, pintor, que residia en la vuitena illa davant l’abeurador de la llotja del Quarter del Pi. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, reg. XIV Llibre dels quarters de la Ciutat, 1448, 7 v
  • 31 de març de 1451 –Àpoca pels treballs de conservació realitzats l’any 1451 a l’entremès de Corpus Christi dedicat a la Passió de sant Francesc. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Pedro Figuerola, llig. 1, man. anys 1452-1453
  • 6 de gener de 1453 –Dorm a fra menors, albat d’en Vergós, pintor, al carrer Ample. Arxiu Diocesà de Barcelona, Fons Parroquial de Santa Maria del Mar, Llibre d’òbits 1453. Nota del doctor Josep M. Simón de Guilleuma
  • 4 de febrer de 1454 – Plet entre Pere Terres i Jaume Vergós”, Arxiu de la Corona d’Aragó, Reial Audiència de Catalunya, Llibre de Conclusions Civils, Conclusions civils 24, f. 112 v
  • 28 de juny de 1454 – Àpoca com a conservador dels entremesos de la Ciutat que participen en la processó de Corpus Christi. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Pere Figuerola, llig. 1, man. anys 1452-1453
  • 2 de març de 1456 – Testament d’Angelina Perpinyà, muller de Jaume Vergós. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Bernat Montserrat, llig. 7, lib. 4, Testaments 1453-66, f. 1
  • Febrer de 1459 –Pagament realitzat a Jaume Vergós, com a pintor de la ciutat de Barcelona, per haver pintat dos escambells per la capella de la casa consistorial. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Correu i Menut, I, anys 1458-72: f. 8
  • 17 de novembre de 1459 – Pagaments realitzats pel clavari de la Ciutat de Barcelona a Antoni Bells i Jaume Vergós per la seva participació en l’elaboració de la diadema i la creu de la imatge de santa Eulàlia situada sota la volta de la presó. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Clavaria, 72, f. 98
  • 29 de maig de 1460 –Testament de Jaume Vergós. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Bartomeu Costa, testaments, man. 1
  • 29 i 31 de juliol de 1460 –Inventari dels béns de la casa de Jaume Vergós. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Bartomeu Costa, testaments, man. 1
  • 30 de juliol de 1461 – ‘Dorm a Framenors. Fo soterrat de nits, cos present general d’en Vergós pintor. Està al carrer Ample’. Arxiu Diocesà de Barcelona. Fons Parroquial de Santa Maria del Mar, Llibre d'òbits 1461. Nota del doctor Josep M. Simón de Guilleuma

 

Text: Gemma Malé

Bibliografia

DALMASES 1992: 34; DURAN I SANPERE 1973-1975: 180-203; GUDIOL-ALCOLEA 1974: 139; MADURELL 1949: 9-325; MOLINA 2006: 122-146; POST VII 1930-1966: 414-476; PUIGGARÍ 1880; RUIZ I QUESADA 2006: 224-225; SANPERE I MIQUEL 1906: 43-45.