VERGÓS, Pau

Marc Temporal

Documentat entre 1463/1465 i 1495

Marc Geogràfic

Catalunya (Barcelona i Granollers)

Tècniques

Pintura al tremp sobre fusta amb relleus d'estuc i daurat amb pa d'or

Perfil i debat historiogràfic

Fill de Jaume Vergós II i Caterina, fou germà de Rafael Vergós i germanastre de Joan i Climent Domènec. Les obres dels germans Vergós mostren un destacat gust pel realisme, les figures monumentals i el tractament dels brocats, seguint de prop les formules huguetianes, motiu pel que han estat considerats els principals seguidors de Jaume Huguet. L’empremta que aquest mestre deixà sobre Pau i Rafael Vergós ha fet néixer la idea que ambdós haguessin rebut part de la seva formació en el taller de Jaume Huguet, mestre que, segons la documentació conservada, mantenia una estreta amistat amb el seu pare, Jaume Vergós II.

La documentació testimonia que Pau Vergós fou un dels pintors més cotitzats del moment, atès que va rebre alguns dels encàrrecs més importants de la ciutat de Barcelona, com el retaule de Sant Antoni de la Confraria dels Paraires, realitzat pels escultors Michel Luschner i Joan Enric d’Alemanya, que havia de presidir la capella que tenien en el Convent de Sant Agustí de Barcelona. Com era d’esperar, la seva obra traspassà les muralles de la ciutat i arribà a contractar el retaule de sant Esteve Protomàrtir per a la ciutat de Granollers. Malauradament, ambdues obres quedaren inacabades quan el 1495 li sobrevingué la mort i prengueren el relleu el seu germà, Rafael Vergós i el seu pare Jaume Vergós II, convertint-se en unes empreses que podríem considerar familiars.

Deixant de banda aquestes dues obres perfectament documentades, la historiografia ha intentat elaborar un catàleg per a aquest artista, arrelat a les formules huguetianes, a partir d’anàlisis estilístics i iconogràfics, àrdua feina tenint en compte que no es conserva cap obra totalment autògrafa, sinó que la majoria són fruit de la col·laboració de diverses mans molt pròximes estilísticament. Així doncs, Salvador Sanpere (1906) considerà que Pau Vergós hauria col·laborat en la realització de diverses obres a Barcelona: el retaule de Sant Agustí dels Blanquers de Barcelona; en el de sant Antoni Abad per l’església de Sant Antoni Abad; en el dels Revenedors; en el del Conestable; i en el de santa Tecla i sant Sebastià de la Catedral de Barcelona, on es poden distingir altres mans que aquest estudiós atribueix a el seu germà Rafael Vergós. Posteriorment, Chandler Post (1966) amplià aquest catàleg afegint quatre noves taules dedicades a sants franciscans que formen part de la Mc Ilhenny Collection de Filadèlfia i la de Mr. Frank A. Vanderlip, Jr. a Nova York.

Actualment, la documentació ha demostrat que algunes d’aquestes obres havien estat contractades per Jaume Huguet (AINAUD 1990), fet pel què retaules com el del Conestable, el de sant Antoni Abad o el de santa Tecla i sant Sebastià han estat atribuïts al seu taller. El debat generat entorn de l’autoria d’aquestes obres, batejat per Rosa Alcoy com “la qüestió Huguet-Vergós” (1998), resta per resoldre. Aquest debat planteja la possibilitat d’una estreta col·laboració entre les dues nissagues que aniria més enllà de la mera formació. 

Obres

  • Retaule de Sant Antoni per a la capella que la Confraria dels Paraires tenien en el Convent de Sant Agustí de Barcelona (1493)
  • Retaule de sant Esteve Protomàrtir de Granollers(?)

Comitents

  • Confraria dels Paraires
  • Parròquia de Granollers

Textos Documentals

1493 – Contracte signat entre Pau Vergós i els representants de la confraria dels paraires per l’execució del retaule destinat al convent de Sant Agustí de Barcelona. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Protocols notarials de Barcelona, notari Bartomeu Costa, man. 16

Text: Gemma Malé

Bibliografia

AINAUD DE LASARTE 1990: 98-106; ALCOY 1998: 315-318; CAMÓN AZNAR 2000: 405-413; DURAN I SANPERE 1973-1975: 180-203; GARRIGA 1998: 15-35; GUDIOL I CUNILL 1915; GUDIOL I RICART 1955: 282; GUDIOL-ALCOLEA 1974: 175; MOLINA 2006: 122-146; POST VII 1930-1966: 414-476; SANPERE I MIQUEL 1915: 2-7; SANPERE I MIQUEL 1906: 43-45.