ALL, MESTRE D'

Tremp, daurat amb pa d’or i full metàl·lic sobre fusta.

El Mestre d’All és un pintor que treballa per a la zona pirinenca del bisbat d’Urgell i el territori català del Comenge, a les dècades centrals del segle XV. Les seves obres conservades dibuixen un radi d’acció que inclou el Principat d’Andorra i els territoris catalans de l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà i la Vall d’Aran. Es tracta d’un artífex discret que, en essència, obeeix a les dinàmiques de la pintura del gòtic internacional, per bé que treballa en dates avançades i en determinades obres s’hi percep cert impacte del realisme flamenc. El fort vincle existent entre algunes de les seves obres respecte la producció de Bernat Despuig i Jaume Cirera l’ha fet suposar format a Barcelona, en l’obrador que aquests pintors van tenir obert al segon quart del segle XV.

El perfil artístic del Mestre d’All, batejat d’aquesta manera per Ch. R. Post l’any 1941, va començar-se a definir als anys trenta del segle passat i, a dia d’avui, el seu catàleg és conformat per un nombre remarcable d’obres, aplegades d’acord a qüestions estilístiques. L’any 1955, Josep Gudiol i Ricart va proposar identificar el Mestre d’All amb el pintor Ramon Gonçalbo, documentat a Barcelona i la Seu d’Urgell –probablement la seva vila nadiua– entre el 1428 i 1475. Enfront d’altres propostes, aquesta hipòtesi resulta altament versemblant per qüestions cronològiques, geogràfiques i estilístiques. D’una banda, l’àrea d’activitat documentada de Gonçalbo, l’Alt Urgell, s’inclou en la definida per les obres adscrites al Mestre d’All. De l’altra, la seva trajectòria vital és cronològicament compatible amb l’estil d’aquest pintor anònim i, a més, els estrets contactes artístics amb l’obra de Despuig i Cirera troben plena justificació en la relació documental que van mantenir tots tres pintors.

Text: Cèsar Favà

• Retaule de la Mare de Déu de Santa Maria d’All (Isòvol, la Cerdanya), desaparegut però conegut per fotografia.
• Taula de la Mare de Déu amb l’Infant i àngels músics i cantors, procedent de Santa Eulàlia d’Encamp (Andorra) (Museu Nacional d’Art de Catalunya, inv. núm. 15793).
• Taules del retaule major de Santa Maria d’Arties (Naut Aran, Val d’Aran), del qual es conserva el cos principal in situ.
• Retaule de la Mare de Déu de Santa Maria d’Espui (la Torre de Capdella, Pallars Jussà), conservat al Detroit Institute of Arts (Michigan).
• Taula de santa Eulàlia (Museu Nacional d’Art de Catalunya, inv. 5089) , en dipòsit a l’Ajuntament de Barcelona.
• Taules d’una predel·la hagiogràfica tradicionalment considerada com a procedent de Sant Miquel de la Seu d’Urgell (Museu Maricel de Sitges, inv. 91).
• Taules d’una predel·la hagiogràfica (Museu Maricel de Sitges, inv. 97).
• Dos compartiments d’un retaule de sant Pere amb el Quo Vadis i la Crucifixió de sant Pere (Museu Maricel Sitges, inv. 95 i 96).
• Taula amb el Calvari, antigament en una col·lecció particular vienesa.
• Taula amb el Calvari (col·lecció particular de Madrid).
• Dos compartiments de predel·la amb la Mare de Déu Dolorosa i sant Pere (Galeria Bernat de Barcelona).
• Taula central del Retaule de sant Climent de Fórnols (la Vansa i Fórnols, Alt Urgell).
• Retaule de sant Martí de Gausac (Vielha e Mijaran, Val d’Aran), desaparegut però conegut per fotografia.
• Taula amb Àngel amb la sagrada esponja (Patrimoni Cultural d’Andorra, inv. 1334), trobat a Santa Eulàlia d’Encamp (Andorra).
• També del Mestre d’All o del seu entorn deuen ser la taula central d’un retaule dedicat a un sant Papa (Climent?) i uns compartiments de predel·la, perduts però fotografiats a Coll de Nargó.