ROSSELLÓ, MESTRE DEL

Tremp sobre fusta i daurat

El conegut com a Mestre del Rosselló és un nom de convenció proposat per Ch. R. Post a principis del segle XX, quan va destriar una nova personalitat artística derivada de l’estudi del retaule de Sant Andreu, avui conservat al Metropolitan Museum of Art de Nova York. No obstant, l’anàlisi d’aquest retaule indica que s’ha de parlar més aviat d’un taller entorn a aquesta figura artística, el qual degué tenir el seu focus de producció a Perpinyà, tot i que també treballà a les terres gironines, concretament en la materialització de dos  retaules, un per a la població de Fortià i, un altre, a Castelló d’Empúries (Gudiol-Alcolea, 1986), si s’accepta la identificació del mestre del Rosselló amb Arnau Pintor (doc. 1385-1440), una qüestió que analitzarem més endavant.  

Ençà d’aquesta primera investigació, el catàleg definit per a aquest artista va créixer gràcies a les aportacions d’altres investigadors com Marcel Durliat (Durliat 1952, 1953 i 1954) durant els anys 50 i, més recentment, als nous estudis de Rosa Alcoy (Alcoy 1998), Francesc Ruiz Quesada (Ruiz 2005) o Lorena Garcia (Garcia 2011 i 2012), que han afegit noves versions d’aquest primer catàleg, i han realitzat noves  aportacions pel coneixement artístic d’aquest pintor. Els tres autors conflueixen en la idea de que la personalitat artística del mestre del Rosselló té nombroses influències de la pintura borrassiana i que la seva obra, a la vegada, irradià a les produccions de pintors gironins de la segona meitat del segle XV, com ara Joan Antigó i Honorat Borrassà. En l’aspecte relacionat amb la identificació del Mestre, Alcoy i Garcia proposen que el personatge més adient és Arnau Pintor (doc. 1385 – 1440) i instauren la figura de Jaubert Gaucelm (doc. 1393 – 1440) com a precursor. Tot i que encara resta per trobar –si existeixen– els documents que esclareixin aquesta qüestió, alguns autors (Garcia 2012) proposen un possible recorregut d’Arnau Pintor i exposen els arguments que porten a fer aquesta identificació. Contràriament, altres autors (Ruiz 2005), identifiquen el mestre del Rosselló amb Jaubert Gaucelm o Bartomeu Capdevila (doc. 1411 – 1460).  

Pel que fa al catàleg del mestre del Rosselló, que varia segons l’autor, existeix una certa unanimitat en considerar-lo com a autor de quatre obres: el retaule de Sant Andreu conservat al Metropolitan Museum of Art de Nova York, el retaule de Sant Joan Baptista d’Èvol, una Crucifixió conservada a Basilea i, per últim, el fragment de retaule possiblement dedicat a Sant Domènec conservat a l’església parroquial de Cotlliure. Tot i que existeixen altres composicions també atribuïdes al Mestre, a partir de l’anàlisi estilístic els autors anteriorment citats tenen reticències alhora d’incloure-les en el catàleg. Entre aquestes produccions cal destacar en primer lloc el retaule de Sant Nicolau de Cameles (França), que es tendeix a atribuir a Jaubert Gaucelm (1393-1440) pel seu estil més proper al taller dels Serra (Ruiz Quesada 2005). De fet, es conserva documentació sobre la formació de Jaubert Gaucelm a l’esmentat taller. En segon lloc, fou considerada la predel·la d’un retaule conservat a l’església parroquial de Le Boulou (França), que també es pot excloure per raons d’estil. I finalment, un fragment d’un retaule dedicat a Sant Andreu, on es narra l’aparició de Sant Andreu a un bisbe per esvair les temptacions. En aquesta composició, malgrat que la iconografia concorda amb altres obres del Mestre, estilísticament es denota un art menys desenvolupat.

Les composicions atribuïdes al mestre del Rosselló s’emmarquen dins del context pictòric de l’anomenat Primer Gòtic Internacional. Així doncs, les seves obres es caracteritzen per la presència d’unes escenes treballades, generalment, sobre fons arquitectònics molt variats i suggerents, que podem presentar com un tret distintiu. D’altra banda, una altra característica pròpia del Mestre es troba en la selecció de les escenes dels retaules. En aquest context, convé assenyalar que als coronaments no té lloc la representació de la Crucifixió, com és habitual, sinó que aquesta és reemplaçada per altres escenes menys freqüents com Baptismes o representacions de la Verge. Finalment, també cal fer referència als programes iconogràfics emprats en les seves produccions. Malgrat que la majoria s’inspiren en models propis de l’època, hi ha certes evidencies per pensar que algunes escenes s’inspiren en altres fonts menys conegudes o llegendes tradicionals rosselloneses. 

Text: Lorena Garcia Morato

Obres atribuïdes

• Retaule de Sant Andreu (c. 1420-1430), Perpinyà ( conservat a The Cloisters, Metropolitan Museum of Art, Nova York).
• Retaule de Sant Joan Baptista (abans de 1426), església de Sant Andreu d'Èvol.
• Crucifixió, àrea del Rosselló (c. 1425-1430) (conservada a la Oeffentliche Kunstsammlung, Basile).
• Fragment d'un retaule, possiblement dedicat a Sant Domènec. (c. 1430-1440), convent dels dominics de Cotlliure (conservat a l'església parroquial de Cotlliure.

Obres del cercle o taller del Mestre del Rosselló

• Retaule dels Sants Just i Pastor, procedència desconeguda (conservat a l'Església Americana de París, procedent de la Col·lecció Wilkinson).