Primer workshop MABILUS: “El visible i l’invisible: la tecnologia al servei de l’anàlisi de les obres d’art”
El proper divendres 18 de març el projecte MABILUS (MICINN – PID2020 – 120067GB – IOO) celebrarà el seu primer workshop: “El visible i l’invisible: la tecnologia al servei de l’anàlisi de les obres d’art”, en col·laboració amb el SGR 2017 – 231 Magistri Cataloniae – Estudis culturals de la Mediterrània Medieval (s. XI – XV), el Museu de Terrassa i una col·lecció privada de Barcelona.
Aquest primer workshop MABILUS és una activitat de caràcter formatiu adreçada a historiadors de l’art en relació amb el creixent interès per l’aplicació de les noves tecnologies a l’estudi de les obres d’art. S’explicarà, doncs, des del simple ús de microscopis digitals portàtils i el tractament d’imatges a les tècniques més sofisticades d’anàlisi de laboratori. El taller combinarà l’exposició teòrica amb una pràctica a partir d’exemples concrets, com ara una il·luminació d’època paleòloga, una taula gòtica i icones postbizantines, els quals han estat proporcionats per tal ocasió per una col·lecció privada de Barcelona i el Museu de Terrassa.
PROGRAMA
16:00H – 18:15H – Maria Antonia Zalbidea Muñoz
(Dpt. de Conservació i Restauració de Béns Culturals, Facultat de Belles Arts, Universitat Politècnica de València)
“El visible i l’invisible: la tecnologia al servei de l’anàlisi de les obres d’art”.
18:15h – 18:30h Pausa
18:30H – 19:30H – Martí Beltrán González
(Univestitat Politècnica de Catalunya)
“Mètodes analítics de la ciència de materials aplicats a l’estudi de l’obra d’art”.
ORGANITZACIÓ I DIRECCIÓ CIENTÍFICA
Coordinador científic: Manuel Antonio Castiñeiras
Secretària tècnica: Laia Cutrina.
Organitza: Manuscritos bizantinos iluminados en España: obra, contexto y materialidad – MABILUS (MICINN – PID2020 – 120067GB – IOO).
Col·labora: SGR 2017 – 231 Magistri Cataloniae – Estudis culturals de la Mediterrània Medieval (s. XI – XV) // Museu de Terrassa // col·lecció privada de Barcelona.
INSCRIPCIONS
Al correu electrònic: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Places limitades. Cal confirmar l’assistència enviant el correu electrònic com a màxim tard el dilluns 14 de març de 2022.
Presentació Llibre Santa Maria de Ripoll en el segle XIX: El procés d'una transformació / El llegat de Joan Martí Font
Defensa Tesi Doctoral Anne Leturque
BEQUES ANDREW W. MELLON DEL PROGRAMA CATEDRAL DE SANTIAGO
Carles Sánchez i Martí Beltrán, investigador i col·laborador respectivament del projecte de recerca Magistri Cataloniae, han resultat beneficiaris de la I convocatòria de Beques de la Fundació nord-americana Andrew W. Mellon del Programa de la Catedral de Santiago, realitzada per la Fundació General de la Universidad Complutense de Madrid i la Fundació Barrié, en col·laboració amb la Fundació Catedral de Santiago, el Instituto de Patrimonio Cultural de España i el Real Colegio Complutense de Harvard.
Aquest programa va dirigit a investigadors, estudiants de postgrau en humanitats i especialistes en la conservació per dur a terme una recerca interdisciplinar en el marc del Programa Catedral de Santiago, que inclou un ampli ventall d’àrees com la Història de l’Art i l’arquitectura, Arqueologia, Antropologia, Estudis Culturals, la recerca en arxius i bases de dades i la conservació, entre d’altres.
En aquest sentit, la recerca d'ambdós investigadors està directament relacionada amb les línies de recerca del projecte Magistri Cataloniae. D'una banda, la investigació de Carles Sánchez (Compostela y el Mediterráneo: los capiteles del antiguo hospital de San Nicolás de Barcelona y su relación con la escultura del Pórtico de la Gloria) estarà dirigida a l'estudi les conexions mediterranies de l'escultura del Pórtico de la Gloria, obra del Maestro Mateo (1168-1188), així com del fenomen del pelegrinatge a Catalunya a través de l'anàlisi d'un cas concret: els capitells de l'antic hospital de Sant Nicolau (MNAC), que presenten un estil inèdit a Catalunya que remeten directament als relleus del massís occidental compostel·là. D'altra banda, el projecte de Martí Beltrán (La armonía silenciosa del Pórtico de la Gloria. La portada monumental románica como emisor litúrgico-musical entre los siglos XII y XVI) té per objecte analitzar la funció litúrgica i musical de la portada occidental de la catedral de Santiago així com la interacció dels pelegrins amb aquest element del temple i l’espai que conforma, frontera entre l'espai urbà i sagrat.
El Real Colegio Complutense de Harvard és el centre logístic d’aquest programa d’estudis, fent honor al compromís històric de la Universitat de Harvard amb l’estudi de la Catedral de Santiago des de començaments del segle XX, gràcies als treballs de dos professors de Harvard pioners en l’estudi de l’art medieval als Estats Units: Arthur Kingsley Porter, autor de Romanesque Sculpture of the Pilgrimage Roads, publicats en 10 volumns (1923) i Spanish Romanesque Sculpture (1928), així com Kenneth J. Conant, autor de The Early Architectural History of the Cathedral of Santiago de Compostela (1925), una obra esencial sobre el monument.
http://www.programacatedral.com/becas-mellon
PINTAR FA MIL ANYS. ELS COLORS DEL ROMÀNIC
Dissabte 31 de maig a les 12.00 h. s'inaugura l'exposició “Pintar fa mil anys. Els colors del romànic”, organitzada pel Museu Episcopal de Vic amb la col·laboració del nostre projecte Magistri Cataloniae, del CETEC-patrimoni (IQS-UAB), i del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
L’exposició mostra al públic aspectes essencials dels materials i tècniques emprades pels pintors de fa mil anys i dóna resposta a alguns interrogants, com ara, on es formaven els artistes, qui els proporcionava els mitjans i com obtenien les matèries per donar color a les seves obres.
Noves aportacions en el camp de l'anàlisi de les tècniques pictòriques del romànic
Judit Verdaguer i Majo Alcayde, investigadores del projecte de recerca Magistri Cataloniae, exposen al programa "La 7mana Catalunya Central" els resultats en el camp de l'anàlisi de les tècniques pictòriques del romànic, assolits el darrer any mitjançant la col·laboració transversal entre la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu Episcopal de Vic i el Centre de Restauració dels Béns Mobles de Catalunya.
Recerca sobre les tècniques pictòriques del Romànic
Magistri Cataloniae La recerca sobre les tècniques dels artistes medievals, mitjançant els mètodes d’anàlisi científic aplicats a les obres d’art, és un dels objectius de la recerca del projecte . Artistes, patrons i públic. Catalunya i la Mediterrània (s. XI-XV) (MICINN: HAR2011-23015) .
El treball interdisciplinari des de diferents especialitats (restauradors, historiadors de l’art i químics) ens ha de permetre realitzar una investigació més integral i més rigorosa de tot el procés executiu de la pintura romànica catalana (pintura mural i sobre taula). La combinació i associació entre l’estudi dels materials i de les tècniques d’execució, la documentació historicoartística de l’obra i la comparació amb d’altres exemples coetanis, ens ajudaran a assolir algunes de les qüestions claus que es pretén desentrellar aquest projecte de recerca: conèixer l’origen, la formació i la trajectòria del pintor del romànic.
Mitjançant una col·laboració transversal entre la UAB, el MEV i el CRBMC -els darrers com a EPOS- del projecte, s’iniciaran les proves analítiques de tres taules romàniques del Museu Episcopal de Vic (altar de Lluçà, frontal d’Espinelves i frontal de Puigbò) que es duran a terme durant el mes de juliol al Centre de Conservació i Restauració de Catalunya. Els resultats de l’estudi dels seus components materials s’ interelacionaran, en termes comparatius, amb els resultats de les proves científiques que es realitzaran a dos conjunts de pintura mural que tenen afinitat estilística amb dues de les taules del Museu Vic (Lluçà i Espinelves), com són les de Sant Martí de Puig-Reig i les de la capella de San Tomas Becket de Santa Maria de Terrassa. L’objectiu d’aquesta primera investigació és la de poder determinar la connexió entre les diferents tècniques pictòriques romàniques i poder plantejar, per certs casos, el possible perfil únic o formació compartida del pintor sobre taula i de pintura mural.
II CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE EL CAMÍ DE SANT JAUME
- (15 de maig) "Experiències a la muntanya amb col·lectius inclusius" a càrrec d'Enric Datzira (CIMA, Serveis Educatius)
- (22 de maig) "El camí de retorn, de Fisterra i Compostel·la a Montserrat i Matadepera" a càrrec de Carmina Puig i Victor Peiró (Amics del Camí de Sant Jaume)