FECIT

Definició

El terme FECIT s'utilitza freqüentment en inscripcions que posseeixen el valor de «firmes». Aquest pot aparèixer sota la forma X FECIT, d'acord amb la tradició preponderant a l'Alta Edat Mitjana, o bé amb la fórmula X ME FECIT, d'origen grecoromà i ben documentada a partir del segle IX. Convé recordar que a vegades X FECIT remet, de forma implícita, al comitent (veure la veu FIERI IVSSIT), fet que en alguns casos, confereix certa ambigüitat a la inscripció. Aquest és el cas, per exemple, de l'abat Oliba, que no dubta en presentar-se com el veritable "auctor" de la basílica de Santa Maria de Ripoll, consagrada per ell l'any 1032 col•locant el seu nom a l'entrada del nou temple: VIRGINIS HANC AVLAM SACRAVIT OLIVA BEATAM/ HEC DOMVS EST SANCTA QVAM FECIT DOMNVS OLIVA/ + + COELITVS ACCENSVS DIVINI NVMINIS IGNE («Oliba va consagrar aquest temple de la Verge/ Aquesta és la sagrada casa que Oliba va fer/ Encès des del Cel pel foc de la voluntat divina»), (Barcelona, ACA, Ms. 46, f. 21r).

Tanmateix, es tracta d'un ús inusual en el camp de l'epigrafia, i que no afecta majoritàriament a la fórmula X ME FECIT. Habitualment, els dos tipus epigràfics comencen sempre pel nom, a vegades acompanyat pel qualificatiu FABER / PINTOR / SCVLPTOR / VITREARIVS / ARTIFEX, etc. De la mateixa manera, la presència del terme MAGISTER és també recurrent. D'altra banda, pot succeir que el propi objecte de l'artista sigui mencionat. D'aquí que, en lloc de donar-li veu o conformar-se amb la breu menció X FECIT, s'utilitza una expressió del tipus X FECIT HOC / OPVS / o bé / ISTAM PORTAM / CIBORIVM, etc.

Tampoc és excepcional el fet que la «signatura» de l'artesà s'acompanyi d'una fórmula piadosa o fins i tot d'una afirmació de caràcter memorial o publicitari, o fins i tot d'una primerenca expressió d'orgull corporatiu. D'altra banda, es poden constatar variacions en les fórmules més habituals. Així, el terme FECIT de vegades és substituït per FABRICAVIT / SCVLPSIT / PINXIT ... Pel que fa als seus executors, en ocasions aquests proporcionen detalls sobre ells mateixos que, si bé no permeten identificar-los, almenys ens informen si es tractava de laics o de religiosos, d'homes o de dones. D'aquesta manera, els termes PRESBITER / MONACVS ... no deixen cap dubte sobre el seu estatus; PECCATRIX, sobre el seu sexe. Generalment, els religiosos fan referència a les institucions a les quals pertanyen, mentre que els laics al•ludeixen més aviat a la seva ciutat d'origen. En altres casos s'esmenten també els noms de dos, o fins i tot de tres artistes, de vegades, de manera jerarquitzada, o inclús s'especifica la part de treball que els correspon.

Testimonis

Hi ha centenars, sinó milers de «firmes» que contenen aquest tipus d'epígraf en l'art medieval europeu, i hi devia haver moltes més si tenim en compte totes les que formaven part dels conjunts esculpits i pintats però que estan actualment esborrades, a més de totes les obres desaparegudes. El seu nombre és particularment important en l'art romànic. No obstant això, les firmes apareixen de forma irregular, tant pel que fa a la seva distribució geogràfica, com al seu emplaçament. D'altra banda, aquestes no pertanyen necessàriament a artistes consumats i reconeguts com a tals, de manera que podem trobar determinades obres de factura mediocre signades, mentre que altres, de qualitat, no ho estan. Algunes firmes estan situades en llocs relativament privilegiats que les aboquen a ser vistes per un gran nombre de públic, mentre que d'altres, més discretes, no semblen respondre a aquesta necessitat. Aquestes inscripcions es documenten en totes les tècniques, si bé, en origen, estaven principalment associades a objectes d'orfebreria, realitzats en metall preciós. És en el camp de les arts monumentals -en particular en l’escultura-, on s'han conservat el major nombre de «firmes», si bé existeixen en tots els camps artístics.

Cal assenyalar, particularment, els següent exemples significatius, que han estat seleccionats per aquest índex en funció del seu origen català o hispà:

Andorra la Vella, església de Sant Esteve. Lipsanoteca, c.1100 (custodiada al Depòsit del Patrimoni Artístic Nacional): [P]ETRVS PECCA / TOR FECIT + ALVNDINVS / PRESBITER RECONDIT ("El pecador Pere la va fer + El prevere Alundin l’ha col·locat (dins d’aquest altar")).
Estola de San Narcís (c. 1038), església de Sant Feliu de Girona. (VIDE)AS, AMICE, MARIA ME FECIT / QVI ISTA STOLA PORTAVERIT SVPER SE / ORA PRO ME SI DEVM ABEAD ATIVTOREM ("Recorda, amic, Maria em va fer; qui durà aquesta estola damunt seu que pregui per mi a fi que tingui Déu com a ajut").
Estendard o Penó de sant Ot, bisbe d'Urgell (segle XII). Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona: ELISAVA ME FECIT ("Elisava em va fer").
Saint-Génis-des-Fontaines (Languedoc-Roselló), església de Sant Miquel. Frontal d’altar, finals del segle XII (destruït) : MAGISTER ALEXANDER : ISTA OPERA FECIT ("El mestre Alexander va fer aquesta obra").
Capitells provinents de la cripta de Sant Pere de Madrona (Solsona), conservats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. MIRVS ME FECIT ( "Mirus em va fer")
Sant Cugat del Vallès, antiga abadia, pilar (segle XII): HEC EST ARNALLI / SCVLPTORIS FORMA CATELLI / QVI CLAVSTRVM TALE / CONSTRVXIT PERPETVALE ("Aquesta es la figura del escultor Arnau Cadell, que va construir aquest claustre per la posteritat").
Arles-sur-Tech (Languedoc-Roselló), antiga abadia de Santa Maria, columna (segle XII): AMELIVS MAVRELLVS MONACVS ELDESINDVS PRESBITER QVI HOC FECERVNT ("Amelius Maurellus, monjo, Eldesinde, prevere, que van fer aquesta obra").
Gia (Alta Ribagorça), església de Sant Martí. Frontal de altar, segona meitat del segle XIII. MNAC 3902: IO[HANNE]S PINTOR ME FECIT ("El pintor Johannes em va fer").
Cardet (Alta Ribagorça), església de Santa Maria. Frontal de altar (segona meitat del segle XIII). MNAC 3903: IOHANNES PINTOR ME FECIT ( "El pintor Johannes em va fer").
Iguacel (Osca), església de Santa Maria. Relleu de la façana, 1072: SCRITOR HARVM LITTERARVM NOMINE AZENAR MAGISTER HARVM PICTVRARVM NOMINE CALINDO GARCES ("El que ha escrit aquestes lletres s’anomena Aznar; l’autor d’aquestes pintures s’anomena Galindo Garces").
Nogal de las Huertas (Palència), església de San Salvador. Làpida al costat de la portada sud (finals segle XII): XEMENVS FECIT ET SCVLPSIT ISTAM PORTICVM / ORATE PRO EO ("Xemenus va construir i esculpir aquest pòrtic. Pregueu per ell").
Revilla de Santullán (Palència), San Cornelio y San Cipriano. Portada occidental (segle XII): MICAELIS ME FECI[T] ("Micaelis em va fer").
Sanguësa (Navarra), Santa Maria la Real. Portada sud (segle XII): MARIA MATER XPI / LEODEGARIVS ME FECIT (Maria mare de Crist / Leodegarius em va fer).
Rebolledo de la Torre (Burgos), església dels sants Julián y Basilisa. Pòrtic (1186): FECIT ISTVM PORTALEM IOANES MAGISTER PIASCA ("El mestre Juan de Piasca va fer aquest portal").

Activitat i consideració social

Sense més dades, sovint resulta força difícil interpretar una «signatura» que pertany a una escultura, ja que aquesta pot referir-se tant al lapicida, com al taller o fins i tot al mestre d'obra. No obstant això, en cert nombre de casos, no existeix aquesta ambigüitat, sobretot quan es tracta d'objectes. No és menys cert que, sigui quina sigui la formulació, les «firmes» generalment ens proporcionen poca informació sobre l'activitat del seu(s) autor(s). Per contra, més enllà del seu aspecte commemoratiu o publicitari, aquestes normalment expressen una indubtable autosatisfacció, fins i tot un veritable orgull davant l'obra realitzada. Només cal recordar la manera amb la qual es titula l'orfebre Almanius, autor del frontal en or ofert pel rei García Sánchez III de Navarra (1035-1054), fill de Sancho III el Major de Navarra, i la seva esposa Estefania, al monestir de Santa Maria la Real de Nájera ... ALMANII DECVS artificis VENERANDI (... fet «pel venerable Almanius, honra dels artistes»). Tanmateix, és al nord d'Itàlia on es troben els exemples més destacats en aquest camp. El desig dels mestres escultors per diferenciar-se de la condició de simples picapedrers va estar sens dubte exacerbat per una competència en l'ambient sense parangó. En qualsevol cas, la major part de les «firmes» són tant l'expressió de la satisfacció legítima que suposa un treball ben fet, com la d'un evident reconeixement social, que tot sovint també s'expressa en l'elecció d'un lloc ben visible per col•locar-les.

Iconografia

Si bé algunes «firmes» pertanyen a la categoria de graffitti poc llegibles, altres, més nombroses, es troben gravades o pintades amb cautela, i valoritzades per la seva proximitat entre unes i altres. Així, al portal sud de Santa Maria la Real de Sangüesa, Leodegarius va esculpir el seu nom sota el de la Verge, sobre les pàgines obertes del llibre que ella sosté entre les seves mans. En el cas de Sant Llàtzer d'Autun, l'escultor Gislebertus situà la seva signatura sota els peus de Crist, en el cèlebre portal ... De vegades, també, els artistes han deixat el seu autoretrat al costat del seu nom. Aquest el cas de l'escultor Michaelis, que es va representar treballant amb els seus instruments sota una arcada que mostra la seva signatura (MICAELIS ME FECIT), a l'inici de la segona arquivolta del portal principal de l'església de Revilla de Santullán (Palència). Pel que fa a Arnau Cadell (Sant Cugat del Vallès), aquest no solament ha completat la seva signatura (HEC EST ARNALLI SCVLPTORIS FORMA CATELLI QUI CLAVSTRVM TALE CONSTRVXIT PERPETVALE / Aquesta és la figura de l'escultor Arnau Cadell, que tal claustre construí per la posteritat), amb una inscripció que recorda que ell és l'autor que va treballar en la decoració d'un claustre que desafia els segles, sinó que també es va representar en plena acció en el capitell veí.

Jacqueline Leclercq-Marx

Bibliografia

VERRIÉ 1953: 37; FAVREAU 1989 : 202-232 ; MARIÑO 1990: 64-71; FAVREAU 1992 : 681-727 ; MELERO MONEO 2000-2001: 61-77; FAVREAU 2001 : 37-59 ; CASTIÑEIRAS 2011: 37-39; LECLERCQ-MARX 2012 : 217-229; LORÉS i OTZET 2012 : 155-156 ; GARCÍA GUINEA 2004: 93-119 ; CASTIÑEIRAS 2012 : 15-30 ; MANCHO: 2012; CASTIÑEIRAS 2014.